Etiquetes

PRESÈNCIA VIVA DEL TERÇ ORDE A L’ILLA DE MENORCA.


Jordi LLabrés i Sans, ofs



Es bo que tinguem interès per conèixer la realitat d’altres fraternitats de franciscans seglars que, tot i que ens separi una important distància geogràfica, ens hi sentim ben lligats per vincles de germandat. Voldria parlar-vos avui de l’antiquíssima història i de la realitat actual del Terç Orde a Menorca. La presència franciscana en aquella illa de l’arxipèlag balear s’hi remunta al segle XIII (Primer Orde i Segon Orde a Ciutadella). Però no és fins a 1459 que el venerable fra Bartomeu Catany qui, preocupat per la relaxació dels convents franciscans de Mallorca hi havia establit l’antiga observança franciscana, fundà el convent de Jesús, a la vora del port de Maó. Aquest nou cenobi fou el bressol de la fraternitat de terciaris que és l’única que es manté viva a l’illa i que ara ocupa la nostra atenció. La documentació més antiga de què es disposa data de 1711 quan, segons Maria Ángeles Garriga (Terciarios Franciscanos. La aristocracia del alma, any 2016), es va admetre la professió dels primers germans.

Llavors el nombre de terciaris va anar augmentant paulatinament i en consideració. Així els registres d’ingressos i professions recullen que l’any 1712 es feren terciaris 3 germans, a 1714 altres tres, a 1715 un, a 1716 un altre, a 1720 sis, a 1721 foren trenta, un any després 56 i l’altre 261, etc. Prou sabem que l’Exclaustració de 1835 va escapçar la vida religiosa i les conseqüències es feren sentir en el si del Terç Orde. A partir d’aquest moment s’imposa el silenci documental reflex de la inactivitat de la vida fraterna. Gràcies a Déu aquesta es va reprendre a partir 1863. Llavors tenia cura de l’assistència un prevere diocesà fins que, al 1895, els framenors caputxins, des de la Província de Catalunya, n’assumiren aquesta responsabilitat.



Tot i que a Menorca històricament hagin existit altres fraternitats (Ciutadella, Ferreries i Alaior), l’única que l’ha subsistit fins als nostres dies és la de Maó. Els germans que la formaven l’any 1967, en un afany de pertinença a la família franciscana i en esperit de viure millor la fraternitat a la que som cridats, van traslladar el seu lloc de reunió al veí monestir de monges Concepcionistes Franciscanes. Aquí s’hi han mantingut des de llavors fins ara, aprofundint en l’Evangeli i en l’afer perseverant de posar-lo en pràctica seguint l’estil de Francesc d’Assís. Passats aquests cinquanta-dos anys l’actual comunitat concepcionista, en un acte d’autèntica generositat, han animat a les germanes terciàries a retornar a la casa i les fonts originàries. Així, la fraternitat de l’Orde Franciscà Seglar de Maó trasllada la seva seu canònica a l’antic convent minorític, avui parròquia de Sant Francesc. Creiem que aquesta nova etapa els augura molts bones experiències i, si Déu ho vol, tindran possibilitats de créixer en nombre. Penso que en aquest sentit hi afavorirà la realitat del dinamisme propi d’una parròquia urbana. Del creixement espiritual n’ha assumit la cura, generosament, el jove i dinàmic rector mossèn Llorenç Sales Barber. Ambdues parts, en esperit de col·laboració mútua han convingut que d’ara endavant les nostres germanes tinguin el seu dia de formació un cop cada mes i que elles siguin, en part, les animadores de la vetlla eucarística de la Parròquia. No cal dir, que tots els anys al monestir de les Concepcionistes, amb el carisma i l’exemple de les monges, han esdevingut per a elles una preuada escola d’adoració.




Tot això succeeix sense que la fraternitat seglar renunciï, per res, als llaços de germandat que han mantingut amb els framenors caputxins de Catalunya, amb les monges concepcionistes de Maó i amb els terciaris de Mallorca. Ans al contrari, la passa que ara donen és en clau de creixement, de visibilitat, de presència enmig de la societat i de servei a l’Església a través de la vida parroquial.

Cal que ens alegrem per aquesta bona notícia de saber que a Menorca hi comptem amb una fraternitat de germanes franciscanes seglars que pel que sembla Déu i el Pare Sant Francesc les segueix beneint. Per tot això, nosaltres donem-los gràcies.


- ARTICLE ESCRIT PER JORDI LLABRÉS I SANS, OFS
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – ABRIL 2019 - NÚM. 221.