Jeremies 20, 10-13
“...JA QUE HE CONFIAT A TU LA MEVA CAUSA.”
El profeta és aquell que té tots
els bitllets de la loteria perquè se li compliqui la vida i l’existència per
causa de Déu i la missió confiada.El profeta sent la pressió d’arreu i tothom que el duu a desitjar deixar-ho tot i fugir, renunciar a Déu i a la missió i viure com si Déu no hi fos, com si no existís...
El profeta Jeremies, tot i ser ben enmig de la “tempesta” no cedeix a la pressió car te moltes i bones raons per romandre ferm i fidel en la fe.
Senyor, sempre que renovo el meu compromís de seguir-te i m’esforço en
viure segons la teva Paraula... el meu entorn canvia: els que creia amics se’n
riuen, n’hi ha qui no em pren seriosament i em diu que són dèries passatgeres i
que tard o d’hora els acabaré donat la raó... Jo, oh Crist, vull confiar en Tu,
tot i que ja no tinc forces... No et veig, tinc la sensació d’una distància
enooooorme entre Tu i jo, entre el teu projecte i el meu, entre la teva Vida i
el meu viure... tot i això, estic tant i tant convençut que mai em deixaràs,
que per més vegades que et falli i m’allunyi Tu SEMPRE caminaràs al meu costat,
davant meu per mostrar-me el camí. Sols caldrà seguir les teves petjades...
perdonar, servir i estimar!
(Moltes gràcies, Sílvia)