Isaïes 52, 13-53, 12
“ERA MENYSPREAT... HOME FET AL DOLOR... SEMBLANT A AQUELLS QUE ENS
REPUGNA DE MIRAR... ”
Avui mirant la Creu i contemplant
la mort del Crist... Ell, profeta de la VIDA, en qui l’AMOR EXAGERAT esdevé
carn i es fa vida...
Avui me n'adono com en són de ridículs els meus desigs, com en són d’insignificants els meus problemes i preocupacions...
Crec en Tu, oh Crist! Et veig mort i penjant de la creu... imatge del
fracàs! Sento els crits aïrats i presumptuosos de tots els que rebutgen el teu
amor. Hi ets, Senyor, torturat, menyspreat... fent-te company en el dolor de
l’emigrant clandestí i de totes les víctimes de la violència de tota mena...
He sentit damunt meu mirades burletes, comentaris de tota mena... Sé
que per alguns sóc un ximple, un eixelebrat pel fet de confessar el teu nom...
M’és igual! Crec en Tu, oh Crist!
Crec en Tu perquè la desmesura del teu amor genera en mi esperança,
llibertat...
Crec en Tu, Jesús, aquest divendres sant, aquest divendres de creu,
perquè sé del cert que el teu amor no es va esgotar aquell dia, ni avui, ni
mai...
(Moltes gràcies, Sílvia)