EX 32, 7-14
“...S’HAN FABRICAT UN VEDELL DE FOSA I ES PROSTERNEN AL SEU
DAVANT (...) AQUESTS SÓN ELS TEUS DEUS, ISRAEL...”
Diem “Déu” de tot allò que dóna sentit a la vida, de tot
allò que encamina la nostra existència i la nostra llibertat. Tants milers
d’anys després de l’escena que ens narra l’Èxode, ens pot semblar una veritable
fotesa afirmar que un vedell de metall sigui una divinitat mereixedora
d’adoració. Però... ¿Som avui tant diferents dels antic israelites? “Adorem”
algunes marques concretes i els articles que ens venen...; n’hi ha qui tracta
la seva moto, cotxe, bicicleta millor que a algunes de les persones que els
envolten; la moda, el “famoseo”, la música, l’esport...
Bon Déu, ajuda’m a
creure en Tu. Ajuda’m a creure en la teva Paraula, en el teu missatge, en el teu projecte.
Vull creure i fer un pas més! Vull creure i comprometre la meva vida en l’amor i la misericòrdia que em proposes de viure.
Ajuda’m! Vull confiar en Tu, sols en Tu, sense perdre més temps del que ja he perdut “adorant” falsos déus...
Només de Tu em ve la veritable pau que em fa sentir bé amb mi mateix i que, lluny d’alienar-me i desconnectar-me de la realitat, m’ajuda a tocar de peus a terra amb serenor i a confiar esperançadament...
A J U D A’M!
(Moltes gràcies, Sílvia)