Balbina Birba Cuffí,
ofs
Per seguir Jesús en aquella pujada, en aquell camí cap a
Jerusalem i, un cop hi haguem arribat, quedar-nos-hi a viure, per sempre més
amb Ell, per fer el camí de la Quaresma que ens condueix a la Pasqua, cal
engegar els nostres motors interiors i obrir els nostres ulls ben oberts cap
als nostres cors per constatar que disposem d’aquell combustible tan necessari
que ens els fa bategar.
Aquests motors els posarem en marxa si fem allò que ens diu
la santa Mare Església: posant en pràctica la pregària, la pregària de lloança,
la d’acció de gràcies, la pregària per demanar perdó, i la pregària demanant
ajuda al Senyor per no equivocar-nos, per seguir el veritable camí; el dejuni,
el dejuni corporal i el dejuni del no amor espiritual i la caritat. De les
tres, la més important és la caritat, i també és la més complicada de
comprendre i de posar-la en pràctica. Per caritat entenem amor, també entenem
donació en general, i més concretament donació de diners. Seria el contingut
d’aquella frase “fer caritat”, però la caritat és, a més, molt més ...
Es pot considerar la caritat com aquella acció a través de la
qual donem qualsevol bé, tant si és espiritual com material, del qual ens en
considerem els propietaris. En aquests casos tampoc ho solem encertar massa, ja
que ni fem caritat ni som propietaris de res... El que fem són actes de
justícia. És a dir que repartim allò que el Bon Déu ens ha posat al nostre
abast per distribuir-ho entre els germans. Déu ens fa servir d’intermediaris
per repartir totes aquelles gràcies que Ell mateix ens ha deixat en dipòsit. Un
acte de caritat ben entès va molt més enllà, és un acte d’amor complet, és allò
que Jesús va a fer a Jerusalem: va donar-se totalment per amor.
Déu no sol demanar a gaires persones que facin exactament el
que Ell va fer donar la pròpia vida per amor, però sí que ens demana sovint que
ens donem per amor i ben lliurement, i d’una manera total a Ell i als germans.
Donar-se totalment és no fer números, és posar en pràctica
l’amor que el Bon Déu ha posat en els nostres cors ... És cremar aquell
combustible, que dèiem abans, per posar en marxa el motor de les nostres vides,
els batecs dels nostres cors ...
El màxim d’amor de Déu als homes, té lloc a Jerusalem, quan
carrega amb tots els nostres pecats i les nostres culpes, carrega amb els
nostres sofriments, carrega amb la Creu des del centre de la vila fins als
afores, fins al Calvari on amb el seu darrer Crit de dolor expira, obre per a
tots nosaltres les portes del Cel, i al cap de tres dies ens farà evident la
seva Resurrecció, i ens recordarà que l’amor veritable no mor mai. Si seguim a
Jesús en el camí de la Creu, també nosaltres compartirem amb Ell la nostra
resurrecció.
Molt bona Pasqua a tothom !
- ARTICLE ESCRIT PER BALBINA BIRBA CUFFÍ, OFS
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – ABRIL 2019 - NÚM. 221.