Carles
Cascante-Serratosa, ofs
La celebració de la Pasqua és la nostra festa central com a
cristians, en la que commemorem la resurrecció de Jesucrist al tercer dia
després d’haver estat crucificat. Com ens diu Sant Pau, si Crist no hagués
ressuscitat, la nostra fe no tindria objecte, encara estaríem submergits en els
nostres pecats; si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta
vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes!
L’experiència que van fer els primers Apòstols de la
presència de Jesucrist ressuscitat i la força que van rebre de l’Esperit Sant
després de la seva Ascensió, els va empènyer a l’anunci per tot arreu de la
Bona Nova de l’Evangeli; i avui nosaltres hem de continuar aquesta missió.
Aquest record del seu principi ens pot servir de guia de com poder començar,
també nosaltres, a contribuir-hi cada vegada més, cadascú en el seu entorn i en
la mesura de les seves possibilitats.
Ara que entrem a la Setmana Santa, hem de renovar altra
vegada el camí de conversió del nostre cor que ens portarà a fer aquesta
experiència de Jesús, veritable motor de la nostra missió com a apòstols. Ens
cal resar però també donar-nos als altres, enfortir els nostres llaços
fraternals amb els que ens envolten, i fer-nos solidaris del sofriment tot
estimant.
De fet, és un procés que hem d’anar fent constantment a la
nostra vida, amb l’ajut de l’Esperit Sant. També representa d’alguna manera una
mort de la nostra mentalitat centrada en les coses d’aquest món, per passar a
una altra manera de viure més espiritual, en consonància amb la nostra condició
de fills adoptius de Déu agermanats amb Jesucrist.
Els membres de la Família Franciscana tenim molt present, com
ens explica Fra Jacint Duran, en el pròleg de l’edició dels seus escrits, que
per a Sant Francesc d’Assís tot havia d’estar subordinat a l’oració; però la
relació amb els altres era, per a ell, el criteri últim d’autenticitat
d’aquesta mateixa oració. L’oració és el fons, la font i l’arrel de
l’experiència de Sant Francesc, que culminarà en l’amor. Als inicis, Sant
Francesc volia que tots els qui demanaven d’entrar a formar part de la
comunitat fessin ells també l’experiència de servir els leprosos.
Amb una actitud semblant aconseguirem fer possible que el seguiment de Jesús obri en nosaltres un autèntic canvi de mentalitat, una experiència de la dolçor i de la llum que sorgeixen de la trobada amb Jesús en els altres i al fons del nostre cor, tal com Sant Francesc va experimentar repetidament al llarg de la seva vida, d’ençà de la seva conversió. I d’aquesta manera també podrem celebrar el “si” del Fill a la voluntat del Pare que ens ha portat la Salvació, com ell expressà tan bellament al seu Ofici de la Passió.
Precisament, si el record de la Passió de Jesús i la seva
mort a la Creu ens obren a acceptar el dolor i el sofriment presents a les
nostres pròpies vides i a fer-nos solidaris amb amor amb el patiment que afecta
a les dels altres, la seva Resurrecció ens produeix un gran goig, ja que tenim
la certesa que la batalla decisiva contra el mal ja s’ha guanyat, malgrat que
la victòria final encara no s’ha produït.
Com ens recorda el Catecisme de l’Església, segons el Senyor, el temps present és el temps de l’Esperit i del testimoniatge, però també és un temps marcat encara per les dificultats i la prova del mal que no plany l’Església i inaugura els combats dels darrers dies. És un temps d’espera i de vetlla, se´ns diu.
La Resurrecció de Jesucrist que celebrem amb alegria el dia de Pasqua fonamenta la nostra Esperança de la seva nova vinguda en glòria i del ple adveniment del Regne de Déu.
I l’experiència de Jesucrist, que ja tenim al nostre abast amb la presència de l’Esperit Sant que Jesús ens va enviar, és el millor tast del que vindrà i que els cristians volem apressar quan preguem i sobretot quan celebrem l’Eucaristia.
- ARTICLE ESCRIT PER CARLES CASCANTE-SERRATOSA, OFS
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – ABRIL 2019 - NÚM. 221.