Joan 13,21-33.36-38
≪ US BEN ASSEGURO QUE UN DE
VOSALTRES M'HA DE TRAIR ≫
Tres anys llargs el grup dels
Dotze van fer camí amb Jesús.
Van compartir amb Ell l’experiència del primer
anunci del Regne i els inicis de la seva “edificació”. Ells mateixos, de fet,
en formaven part viva i activa d’aquest “construir el Regne de Déu”. Jesús els
acollia en la seva intimitat. Més que cap altre dels deixebles i seguidors del Crist, els Dotze han tingut l’ocasió i la possibilita de viure en primera
persona i ben de prop la força i la bellesa de l’Evangeli en viu!
Ara..., quan arriba l’hora de la
veritat..., un d’aquell grup d’escollits el traeix. La resta, tret de Joan...
fugen i l’abandonen...
Quan més hi penso en els darrers dies de la teva vida, Senyor, més em
fixo en la figura i el paper de Judes, en la seva traïció... En com els altres
també van fugir i en aquell que es va omplir la boca de fidelitat a la teva
persona i que et va negar tres vegades...
Jo..., ben segur, sóc com ells. Ni pitjor ni millor... Si! Com Judes i
la resta, jo també he tingut i he viscut l’experiència joiosa i poderosa de la
Llum, el Amor i la Vida que venen de Tu. El Consol, l’Alegria, la Felicitat i
la Pau...! Jo, igual que ells, però, sento i visc també, l’experiència de com
és de fàcil escollir la foscor...
Senyor, oh Crist, sóc ací, amb tots els meus dubtes, inseguretats,
incerteses i pors... Sóc ací, parlant amb Tu, fent pregària, confiant que només
Tu pots eixarcolar, del meu cor i de la meva vida, les meves infidelitats i
traïdories.
(Moltes gràcies, Sílvia)