Fra Josep Maria
Segarra, ofmcap.
Hi ha paraules que de vegades no ens acaben de fer el pes,
entre elles, Conversió. I no diguem aquesta altra: Penitència. I el Pecat ja no
cal ni anomenar-lo. Parlar de pecat ja és reblar el clau. Aquesta reacció o al·lèrgia,
ha estat en gran part provocada per l'ús i fins l'abús que s'ha fet d'aquests
termes. El savi i conegut carmelita català p. Xiberta deia molt abans del
Concili que si de qualsevol cosa en fem un pecat, el pecat es convertirà en
qualsevol cosa. I em sembla que tenia tota la raó, l’home. Santa paraula, com
dirien els nostres avis. I així ha passat. Quan ens hem sentit alliberats del
feixuc i tan poc evangèlic pes del “tot és pecat”, potser ens hem instal·lat
còmodament en un cert passotisme i en la tranquil·litat igualment poc
evangèlica del “tot ho fem ben fet”, és a dir, no cal fer l'esforç de canviar
perquè tots som com som... i punt.
A les celebracions comunitàries de la Penitència hem après,
però, que Conversió i Penitència valen tant com dir que cal recomençar sempre
de nou, una expressió que, com molt bé sabeu els franciscans seglars a sant
Francesc li suggeria un canvi permanent del cor; que Conversió i Penitència
valen tant com fer balanç, revisió de vida, obrir-nos a Déu i als germans. És a
dir, reconèixer que estem cridats a créixer sempre i que tots tenim unes
immenses possibilitats al nostre abast que ho poden fer possible. La Quaresma
ens recorda allò que hauríem de viure sempre, que la conversió és fer una
excursió cap al fons de nosaltres mateixos, girar-nos totalment cap endins, on
ens trobem amb Déu, en la imatge típicament quaresmal del desert.
Tots sabem que hi ha molta superficialitat en el món d'avui,
i que fàcilment aquest ambient que s'ha creat entorn del “jo sóc perfecte” ens
pot seduir perillosament. Penitència és canviar de l'egoisme rastrer a la
projecció generosa cap a Déu i cap als germans. Les celebracions comunitàries
de la Penitència, del Perdó o de la Reconciliació, diguem-ne com més ens
agradi, ens volen ajudar a fer aquest camí. El sagrament de la Penitència és la
gran festa de l'Esperit en la seva Església, la gran festa del Perdó, del
retrobament i de l'abraçada amb el Pare i els germans de la nostra comunitat
cristiana. Jesús ens convida a la festa. Acceptem la invitació?. Recordem que a
Jesús li agraden les festes, com les Noces de Canà, les estades amb els amics
de Betània, el dinar a casa de Zaqueu i, per damunt de tot, l'Eucaristia
compartida entorn de la Taula parada on tots hi tenim el nostre lloc. Anem tots
cap a la Festa!!!. Jesús ens espera!!!..
Algunes de les nostres fraternitats tenen el sa costum de
celebrar en comú el sagrament del Perdó amb el seu assistent. D'altres, d'unir-se
a la celebració comunitària del convent on tenen la seu o de la seva parròquia.
Siguin benvingudes totes les iniciatives que ens ajudin a ser més humans, més
cristians i més franciscans. I amb Francesc, valorem la Quaresma com un temps
eminentment festiu i eclesial: Recomencem, germans, que fins ara ben poca cosa
hem fet.
- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOSEP MARIA SEGARRA, OFMCAP.
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – ABRIL 2019 - NÚM. 221.
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – ABRIL 2019 - NÚM. 221.