Fra Joaquim Recasens, ofm.
Sí, ja ho sé: Mira quines coses se li acuden a aquest ximplet! Dir això per parlar de la Quaresma...! Que poca solta! I ara, com que ja us he avisat, deixo anar els meus despropòsits. Sí. Podem fer un paral·lelisme entre la nostra Quaresma i les quaresmes socials i conjunturals. Prendré exemples molt nítids per a mi i espero que siguin molt evidents per a vosaltres.
Si fas una observança, un pèl ajustada i coherent del dejuni
i de l'abstinència i el recargoles una mica i vas més enllà del que pròpiament
diu l'Església, sempre hi ha algú que s'hi fixa. Encara que només sigui
observant el més just. I t'has de sentir tota mena de comentaris com: "Que
si encara estem així!"; "que són rucades que no van enlloc!";
"que vius en una altra època!"; "que què aconseguim d'aquesta
manera". I és clar no es pot entendre donat que la conversió i la metànoia
no es contemplen des d'una vessant espiritual. Però, heus ací... qualsevulla de
les coses que diré, si són vistes des d'una dimensió material són d'un mèrit
increïble i inqüestionable.
L'any passat es disputà la Copa de la FIFA de nacions, el Mundial; l'any que ve, si Déu vol, es celebrarà la Copa de la UEFA de nacions, l'Eurocopa. Són moments esperats per una gran massa de gent, també jo estic a l'expectativa, ho confesso. Està clar que l'objectiu val la pena i no s'escatimen esforços, cap ni un. Cal preparar-ho i per fer-ho, els implicats, ho deixen tot. Cal concentrar-se. La concentració. Període en el qual els participants romanen tancats en un hotel i blindats totalment a l'exterior. Totalment centrats en dietes, exercicis, descans, aïllament del món i fins i tot de la família que només té algun dia assenyalat per poder estar en contacte amb els, en aquest cas, futbolistes. El contacte amb la premsa només és per designació. No hi són tots i és en hores molt escollides. Vaja, que quasi sembla que uns exercissis espirituals, al costat d'aquest ritme de vida són més un sarau, o bé una festa que no pas l'altre. Però clar... Cal assolir l'objectiu final que es sempre un motiu de "glòria".
No sé si recordeu tota aquella generació de
"top-models" que va capgirar el món de la passarel·la, allà pels anys
90. Sis dones, Linda Evangelista, Naomi Campbell, Claudia Schiffer, Cindy
Crawford, Elle Macpherson i Stephanie Seymour, van fer que totes les
adolescents i nenes més menudes volguessin esdevenir models. Volien ser com
elles. Ens va costar alguns disgustos i van proliferar les malalties pròpies
dels països on sobreabunda el menjar i els recursos. On hi ha misèria, per
exemple, és molt difícil que es produeixin casos d'anorèxia, per no dir
impossible.
Marcaren una manera de fer, un estil i un patró de bellesa
acceptat per tothom i encapçalarem les portades de "Elle" i
"Vanity Fair". Causaven admiració i moviment de masses per on
passaven, la gent feia cua per fer-les firmar i per damunt de tot eren
admirades cada cop que explicaven el seu pla de vida rígid, carregat de
privacions i d'abstinències. I havia un motiu molt objectiu i desitjat:
esdevenir un estil de bellesa inabastable per a la immensa majoria.
¿Qui no recorda els ascensos de Mikel Indurain al Tourmalet
en les emissions de tarda de TVE en el mes, de juliol durant el Tour de
França?. I qui no recorda aquells dos mestres de la retransmissió Eduardo
Tamargo i Alberto Bacigalupe, que en pau descansin? Recordo una retransmissió,
era la pujada Tourmalet si no recordo malament, on Mikel Indurain era admirat i
lloat pels comentaristes citats perquè la seva força residia, entre altres
coses, en "su capacidad de sufrimiento sobre el sillín. Indurain sabe
sufrir". La meta a aconseguir era clara i meridiana: guanyar l'etapa per mantenir
el lideratge en la muntanya i en la classificació general, "maillots"
verd i groc, respectivament.
Fixeu-vos que tots aquests exemples reflecteixen unes
actituds. Ben bé un ascetisme entès com una manera de procedir que busca
purificar l'esperit mitjançant la negació dels plaers materials. Canvieu purificar
l'esperit per l'objectiu tangible que es vol assolir i ja està. Ascetisme
"en pasta". De fet aquestes actituds es poden entendre com una
"conversió", que vol dir, en termes espirituals "girar-se vers
Déu". En aquestos casos és "girar-se" vers el fi a assolir, ja
sigui o bé una copa, la bellesa o un "maillot" groc. Conversió, al
cap i a la fi. I no parlem ja dels sacrificis, l’abstinència, en el cas de les
models, fins i tot els dejunis. Vides austeríssimes i rigorosíssimes -rigorisme
a voltes exacerbat-, control dels desitjos, auto negació de moltes coses. Vaja,
unes quaresmes encarades, totes elles, a la meta pretesa. I és curiós que això
tothom ho vegi tan normal i fins i tot sigui tan admirat i aquells que observen
aquestos preceptes imposats per les victòries palpables són lloats i aclamats.
Doncs, mireu, la meva quaresma té un fi, una meta que mai no assoliré però que cada dia intento, un objectiu clar i meridià i que també és una opció lliurement presa, encara que des de fora no s'entengui i provoqui somriures aliens de vanes manies i tonteries diverses que no van enlloc: El seguiment de Crist estimulat per Francesc i Clara. I no espero ser aclamat, espero ser acollit i perdonat.
- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOAQUIM RECASENS, OFM.
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – ABRIL 2019 - NÚM. 221.
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – ABRIL 2019 - NÚM. 221.