A la primavera de 1226, a Siena, Francesc va emmalaltir de manera greu, tant que s’esperava la seva mort en hores, o dies. En aquestes circumstàncies, va dictar a correcuita la seva darrera voluntat, recollida a l’anomenat TESTAMENT DE SIENA. Tanmateix, arran d’una lleu milloria, va poder ser traslladat a Assís on, d’una manera més extensa, va poder dictar el seu TESTAMENT, abans del 3 d’octubre de 1226, quan morí a la Porciúncula.
TESTAMENT DE SIENA
1 Escriu com beneeixo tots els meus frares que hi ha en la religió i que vindran fins a la fi del segle...
2 Ja que a causa de la feblesa i del dolor de la malaltia, no puc parlar, breument en aquests tres mots manifesto als meus frares la meva voluntat, és a dir: 3 que com a signe del record de la meva benedicció i del meu testament, s'estimin els uns als altres, 4 que estimin sempre i guardin la nostra madona santa pobresa, 5 i que sempre romanguin fidels i subjectes als prelats i a tots els clergues de la santa mare Església.
TESTAMENT
1 El Senyor em donà a mi, fra Francesc, de començar així a fer penitència: puix que, quan estava en pecats em semblava massa amarg de veure leprosos. 2 I el Senyor mateix em conduí entre ells i amb ells vaig fer misericòrdia. 3 I quan me n'apartava, allò que em semblava amarg se'm convertí en dolçor de l'ànima i del cos; i després vaig estar poc temps i vaig sortir del segle. 4 I el Senyor em donà una tal fe en les esglésies que així simplement pregués i digués: «5 Us adorem, Senyor Jesucrist, també a totes les vostres esglésies que hi ha en tot el món, i us beneïm, perquè per la vostra santa creu heu redimit el món».
6 Després, el Senyor em donà i em dóna tanta fe en els sacerdots que viuen segons la forma de la santa Església Romana a causa de llur orde que si em perseguien, vull recórrer a ells mateixos. 7 I si tingués tanta saviesa com la que tingué Salomó, i trobés sacerdots pobrissons d'aquest segle, a les parròquies on sojornen no hi vull predicar contra llur voluntat. 8 I a ells, i a tots els altres vull témer, amar i honorar com a senyors meus. 9 I en ells, no hi vull veure pecat, car hi distingeixo el Fill de Déu i són els meus senyors. 10 I per això ho faig, perquè res no veig corporalment en aquest segle del mateix altíssim Fill de Déu, sinó el seu santíssim cos i la seva santíssima sang, que ells reben i ells sols administren als altres. 11 I aquests santíssims misteris sobre totes les coses vull honorar, venerar i col·locar en llocs preciosos.
12 Els santíssims noms i les seves paraules escrites, onsevulla que els trobi en llocs il·lícits, vull recollir-los i prego que es recullin i siguin col·locats en lloc honrós. 13 I tots els teòlegs, i els qui administren les santíssimes paraules divines, els hem d'honorar i venerar, com a aquells que ens administren esperit i vida.
14 I després que el Senyor em donà germans, ningú no em mostrava què havia de fer, ans el mateix Altíssim em va revelar que havia de viure segons la forma del sant Evangeli. 15 I jo amb poques paraules i simplement ho vaig fer escriure i el senyor Papa m'ho confirmà. 16 I aquells que venien a rebre la vida donaven als pobres tot el que podien tenir i estaven contents amb una túnica, apedaçada de dins i de fora, amb la corda i les bragues. 17 I no volíem tenir mes.
18 Els clergues dèiem l'ofici segons els altres clergues i els laics deien el parenostre i ben volenterosament romaníem en les esglésies. 19 I érem illetrats i súbdits de tothom. 20 I jo treballava amb les meves mans, i vull treballar, i vull fermament que els altres frares treballin en una feina que s'adigui a l'honestedat. 21 I els qui no en saben, que n'aprenguin, no pas per la cupiditat de rebre el preu del treball, ans pel bon exemple i per rebutjar l'ociositat. 22 I quan no se'ns doni el preu del treball, recorreguem a la taula del Senyor, demanant almoina de porta en porta.
23 El Senyor em revelà que diguéssim la salutació: Que el Senyor et doni la pau.
24 Que els frares es guardin de rebre de cap manera les esglésies, els estatges pobrissons i totes les coses que per a ells es construeixin si no fossin com escau a la santa pobresa que prometérem en la regla, albergant-hi sempre com a pelegrins i forasters. 25 Mano fermament per obediència a tots els frares que, onsevulla que són, no gosin demanar cap lletra a la Cúria Romana, per si o per persona interposada, ni per a l'església ni per a altre lloc, ni sota espècie de predicació ni per persecució de llurs cossos; 26 ans a qualsevol lloc on no seran rebuts, que fugin cap a una altra terra a fer penitència amb la benedicció de Déu.
27 I fermament vull obeir el ministre general d'aquesta fraternitat i qualsevol altre guardià que li plagués de donar-me. 28 I vull estar talment pres en les seves mans que no pugui anar ni fer res més enllà de l'obediència i de la seva voluntat, car és senyor meu. 29 I encara que jo sigui simple i malalt, nogensmenys vull tenir sempre un clergue que em digui l'ofici tal com es conté en la Regia. 30 I que tots els altres frares estiguin obligats a obeir llurs guardians i a resar l'ofici segons la Regla.
31 I els qui fossin trobats que no resessin l'ofici segons la Regla i volien variar-lo d'una altra manera o no eren catòlics, tots els frares onsevulla que són estan obligats per obediència, a qualsevol lloc on en trobin algú d'ells, a presentar-lo al custodi més pròxim d'aquell indret on l'hauran trobat. 32 I que el custodi estigui fermament obligat per obediència a guardar-lo fortament dia i nit com a home en presons, de manera que no pugui ésser sostret de les seves mans, fins que per la seva pròpia persona el presenti a les mans del seu ministre. 33 I que el ministre estigui fermament obligat per obediència a enviar-lo per alguns frares que dia i nit el custodiïn com a home en presons, fins que el presentin davant del bisbe d'Òstia, el qual és senyor, protector i corrector de tota la fraternitat.
34 I que no diguin pas els frares: «Aquesta és una altra Regla», car aquesta és una recordació, amonestació i exhortació i el meu testament que jo, fra Francesc, petitó, us faig a vosaltres, frares meus beneïts, per això: perquè la Regla que hem promès al Senyor l'observem més catòlicament. 35 I que el ministre general i tots els altres ministres i custodis estiguin obligats per obediència a no afegir ni treure res d'aquestes paraules. 36 I que tinguin sempre amb ells aquest escrit al costat de la Regla. 37 I en tots els capítols que fan, quan llegeixin la Regla, que llegeixin també aquestes paraules. 38 I a tots els meus frares, clergues i laics, mano fermament per obediència que no posin glosses a la Regla ni en aquestes paraules dient: «Així volen ésser enteses». 39 Ans tal com el Senyor em donà de dir i escriure simplement i purament la Regla i aquestes paraules, així simplement i sense glossa les entengueu i amb santes obres les observeu fins a la fi.
40 I qualsevol que observarà aquestes coses que sigui omplert al cel de la benedicció de l'altíssim Pare, i a la terra sigui omplert de la benedicció del seu benamat Fill, amb el santíssim Esperit Paràclit i amb totes les virtuts del cel i amb tots els sants. 41 I jo, fra Francesc petitó, servent vostre, tant com puc us confirmo, dins i fora, aquesta santíssima benedicció.