SANT JOAN PAU II, PAPA.

Del Martirologi Romà del dia 22 d'octubre.
Sant Joan Pau II, papa.

· Karol Józef Wojtyła, més conegut com a sant Joan Pau II, (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - † Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue, bisbe i cardenal catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005. Va ser va escollit Papa el 16 d'octubre de 1978, en el segon conclave de 1978, convocat després de la mort sobtada del papa Joan Pau I, que regnà només 33 dies. El cardenal Wojtyla va ser elegit en el tercer dia del conclave i adoptà el nom del seu predecessor, en homenatge a ell.

· Martirologi Romà: A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Joan Pau II, papa, que va governar l'Església per vint-i-set anys, portant la seva presència missionera a tots els punts de la terra, alimentant la doctrina amb abundants i aclaridors documents, i convocant tots els homes de la nostra època a obrir les portes al Redemptor. ( † 2005)

+++++++++++++++++++++

Karol Józef Wojtyła, elegit Papa el 16 d'octubre de 1978, va néixer a Wadowice, una ciutat a 50 km de Cracòvia, el 18 de maig de 1920. Va ser el segon dels dos fills de Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska, que van morir el 1929. El germà gran Edmund, metge, va morir el 1932 i el seu pare, suboficial de l'exèrcit, el 1941. Als nou anys va rebre la Primera Comunió i el sagrament de la Confirmació als divuit anys. Després de completar els seus estudis a l'escola secundària Marcin Wadowita de Wadowice, el 1938 es va matricular a la Universitat Jagellònica de Cracòvia.

Quan les forces d’ocupació nazi van tancar la universitat el 1939, el jove Karol va treballar (1940-1944) en una pedrera i, més tard, a la fàbrica de productes químics Solvay per guanyar-se la vida i evitar la deportació a Alemanya.

A l'octubre de 1942, mentre continuava la guerra, va trucar a la porta del Palau Episcopal de Cracòvia i va preguntar per estudiar pel sacerdoci. Poc després, va començar cursos en el seminari subterrani clandestí dirigit per l'Arquebisbe de Cracòvia, Adam Stefan Sapieha.

El 29 de febrer de 1944, Wojtyła va ser colpejat per un camió alemany. Oficials alemanys de la Wehrmacht el portaren a un hospital. Va passar dues setmanes recuperant-se d'una severa commoció i una lesió a l'espatlla. Li va semblar que aquest accident i la seva supervivència eren una confirmació de la seva vocació.

El 6 d'agost de 1944, un dia conegut com a "Diumenge Negre", la Gestapo va reunir els homes joves de Cracòvia per reduir l'aixecament, similar al recent aixecament a Varsòvia. Wojtyła va escapar, tot amagant-se al soterrani de la casa del seu oncle, mentre que les tropes alemanyes el cercaven pel pis. Més de vuit mil homes i nens van ser fets presoners aquell dia, mentre que Wojtyła va escapar al Palau de l'Arquebisbe, on va romandre fins que els alemanys van marxar de Cracòvia, la nit del 17 de gener de 1945. Tot seguit, els seminaristes van recuperar l’edifici del Seminari en ruïnes, i van començar a fer-lo habitable.

- 𝗪𝗼𝗷𝘁𝘆ł𝗮 𝘁𝗮𝗺𝗯𝗲́ 𝘃𝗮 𝗮𝗷𝘂𝗱𝗮𝗿 𝗮 𝘂𝗻𝗮 𝗻𝗲𝗻𝗮 𝗿𝗲𝗳𝘂𝗴𝗶𝗮𝗱𝗮 𝗷𝘂𝗲𝘃𝗮 𝗱𝗲 𝟭𝟰 𝗮𝗻𝘆𝘀, 𝗮𝗻𝗼𝗺𝗲𝗻𝗮𝗱𝗮 𝐸𝑑𝑖𝑡ℎ 𝑍𝑖𝑒𝑟𝑒𝑟, 𝗾𝘂𝗲 𝗵𝗮𝘃𝗶𝗮 𝗲𝘀𝗰𝗮𝗽𝗮𝘁 𝗱'𝘂𝗻 𝗰𝗮𝗺𝗽 𝗱𝗲 𝘁𝗿𝗲𝗯𝗮𝗹𝗹 𝗻𝗮𝘇𝗶 𝗮 𝗖𝘇𝗲̨𝘀𝘁𝗼𝗰𝗵𝗼𝘄𝗮. 𝗘𝗱𝗶𝘁𝗵 𝘀'𝗵𝗮𝘃𝗶𝗮 𝗱𝗲𝘀𝗺𝗮𝗶𝗮𝘁 𝗲𝗻 𝘂𝗻𝗮 𝗮𝗻𝗱𝗮𝗻𝗮 𝗳𝗲𝗿𝗿𝗼𝘃𝗶𝗮̀𝗿𝗶𝗮, 𝗽𝗲𝗿 𝗹𝗮 𝗾𝘂𝗮𝗹 𝗰𝗼𝘀𝗮 𝗪𝗼𝗷𝘁𝘆𝗹𝗮 𝗹𝗮 𝘃𝗮 𝗽𝗼𝗿𝘁𝗮𝗿 𝗮 𝘂𝗻 𝘁𝗿𝗲𝗻 𝗶 𝗲𝘀 𝘃𝗮 𝗾𝘂𝗲𝗱𝗮𝗿 𝗮𝗺𝗯 𝗲𝗹𝗹𝗮 𝗱𝘂𝗿𝗮𝗻𝘁 𝘁𝗼𝘁 𝗲𝗹 𝘃𝗶𝗮𝘁𝗴𝗲 𝗳𝗶𝗻𝘀 𝗮 𝗖𝗿𝗮𝗰𝗼̀𝘃𝗶𝗮. 𝗘𝗱𝗶𝘁𝗵 𝗮𝗳𝗶𝗿𝗺𝗮̀ 𝗾𝘂𝗲 𝗪𝗼𝗷𝘁𝘆ł𝗮 𝗹𝗶 𝘀𝗮𝗹𝘃𝗮̀ 𝗹𝗮 𝘃𝗶𝗱𝗮 𝗮𝗾𝘂𝗲𝘀𝘁 𝗱𝗶𝗮. 𝐵'𝑛𝑎𝑖 𝐵'𝑟𝑖𝑡ℎ 𝗶 𝗮𝗹𝘁𝗿𝗲𝘀 𝗮𝘂𝘁𝗼𝗿𝗶𝘁𝗮𝘁𝘀 𝘃𝗮𝗻 𝗱𝗶𝗿 𝗾𝘂𝗲 𝗪𝗼𝗷𝘁𝘆ł𝗮 𝘃𝗮 𝗮𝗷𝘂𝗱𝗮𝗿 𝗮 𝗽𝗿𝗼𝘁𝗲𝗴𝗶𝗿 𝗮 𝗺𝗼𝗹𝘁𝘀 𝗮𝗹𝘁𝗿𝗲𝘀 𝗷𝘂𝗲𝘂𝘀 𝗽𝗼𝗹𝗼𝗻𝗲𝘀𝗼𝘀 𝗱𝗲𝗹𝘀 𝗻𝗮𝘇𝗶𝘀. 𝗗𝘂𝗿𝗮𝗻𝘁 𝗹'𝗼𝗰𝘂𝗽𝗮𝗰𝗶𝗼́ 𝗻𝗮𝘇𝗶 𝗱𝗲 𝗣𝗼𝗹𝗼̀𝗻𝗶𝗮, 𝘂𝗻𝗮 𝗳𝗮𝗺𝗶́𝗹𝗶𝗮 𝗷𝘂𝗲𝘃𝗮 𝘃𝗮 𝗲𝗻𝘃𝗶𝗮𝗿 𝗲𝗹 𝘀𝗲𝘂 𝗳𝗶𝗹𝗹, 𝑆𝑡𝑎𝑛𝑙𝑒𝑦 𝐵𝑒𝑟𝑔𝑒𝑟, 𝗽𝗲𝗿𝗾𝘂𝗲̀ 𝗳𝗼𝘀 𝗮𝗺𝗮𝗴𝗮𝘁 𝗽𝗲𝗿 𝘂𝗻𝗮 𝗳𝗮𝗺𝗶́𝗹𝗶𝗮 𝗽𝗼𝗹𝗼𝗻𝗲𝘀𝗮 𝗴𝗲𝗻𝘁𝗶𝗹. 𝗘𝗹𝘀 𝗽𝗮𝗿𝗲𝘀 𝗷𝘂𝗲𝘂𝘀 𝗯𝗶𝗼𝗹𝗼̀𝗴𝗶𝗰𝘀 𝗱𝗲 𝗕𝗲𝗿𝗴𝗲𝗿 𝘃𝗮𝗻 𝗺𝗼𝗿𝗶𝗿 𝗱𝘂𝗿𝗮𝗻𝘁 𝗹'𝗛𝗼𝗹𝗼𝗰𝗮𝘂𝘀𝘁 𝗶, 𝗱𝗲𝘀𝗽𝗿𝗲́𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗴𝘂𝗲𝗿𝗿𝗮, 𝗲𝗹𝘀 𝗻𝗼𝘂𝘀 𝗽𝗮𝗿𝗲𝘀 𝗰𝗿𝗶𝘀𝘁𝗶𝗮𝗻𝘀 𝗱𝗲 𝗕𝗲𝗿𝗴𝗲𝗿 𝘃𝗮𝗻 𝗱𝗲𝗺𝗮𝗻𝗮𝗿 𝗮 𝘂𝗻 𝗷𝗼𝘃𝗲 𝘀𝗮𝗰𝗲𝗿𝗱𝗼𝘁 𝗽𝗼𝗹𝗼𝗻𝗲̀𝘀 𝗮𝗻𝗼𝗺𝗲𝗻𝗮𝘁 𝗞𝗮𝗿𝗼𝗹 𝗪𝗼𝗷𝘁𝘆ł𝗮, 𝗲𝗹 𝗳𝘂𝘁𝘂𝗿 𝗽𝗮𝗽𝗮 𝘀𝗮𝗻𝘁 𝗝𝗼𝗮𝗻 𝗣𝗮𝘂 𝗜𝗜, 𝗾𝘂𝗲 𝗯𝗮𝘁𝗲𝗴𝗲́𝘀 𝗲𝗹 𝗻𝗲𝗻. 𝗘𝗹 𝗳𝘂𝘁𝘂𝗿 𝗽𝗮𝗽𝗮 𝗲𝘀 𝘃𝗮 𝗻𝗲𝗴𝗮𝗿, 𝗮𝗳𝗶𝗿𝗺𝗮𝗻𝘁 𝗾𝘂𝗲 𝗲𝗹 𝗻𝗲𝗻 𝗵𝗮𝘂𝗿𝗶𝗮 𝗱𝗲 𝘀𝗲𝗿 𝗰𝗿𝗶𝗮𝘁 𝗲𝗻 𝗹𝗮 𝗳𝗲 𝗷𝘂𝗲𝘃𝗮 𝗱𝗲𝗹𝘀 𝘀𝗲𝘂𝘀 𝗽𝗮𝗿𝗲𝘀, 𝗻𝗼 𝗽𝗮𝘀 𝗰𝗼𝗺 𝗮 𝗰𝗮𝘁𝗼̀𝗹𝗶𝗰.

𝗔𝗹 𝘀𝗲𝘁𝗲𝗺𝗯𝗿𝗲 𝗱𝗲 𝟮𝟬𝟬𝟯, 𝐸𝑚𝑚𝑎𝑛𝑢𝑒𝑙𝑙𝑒 𝑃𝑎𝑐𝑖𝑓𝑖𝑐𝑖, 𝗰𝗮𝗽 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗰𝗼𝗺𝘂𝗻𝗶𝘁𝗮𝘁 𝗷𝘂𝗲𝘃𝗮 𝗱'𝗜𝘁𝗮̀𝗹𝗶𝗮, 𝘃𝗮 𝗽𝗿𝗼𝗽𝗼𝘀𝗮𝗿 𝗾𝘂𝗲 𝗦𝗮𝗻𝘁 𝗝𝗼𝗮𝗻 𝗣𝗮𝘂 𝗜𝗜 𝗿𝗲𝗯𝗲́𝘀 𝗹𝗮 𝗺𝗲𝗱𝗮𝗹𝗹𝗮 𝗱𝗲 “𝘑𝘶𝘴𝘵 𝘦𝘯𝘵𝘳𝘦 𝘭𝘦𝘴 𝘕𝘢𝘤𝘪𝘰𝘯𝘴” 𝗽𝗲𝗿 𝗵𝗮𝘃𝗲𝗿 𝘀𝗮𝗹𝘃𝗮𝘁 𝘂𝗻 𝗻𝗲𝗻 𝗷𝘂𝗲𝘂 𝗱𝗲 𝗱𝗼𝘀 𝗮𝗻𝘆𝘀 𝗱𝗼𝗻𝗮𝗻𝘁-𝗹𝗼, 𝗮 𝘂𝗻𝗮 𝗳𝗮𝗺𝗶́𝗹𝗶𝗮 𝗽𝗼𝗹𝗼𝗻𝗲𝘀𝗮 𝗴𝗲𝗻𝘁𝗶𝗹 𝗽𝗲𝗿𝗾𝘂𝗲̀ 𝗳𝗼𝘀 𝗮𝗺𝗮𝗴𝗮𝘁 𝗲𝗹 𝟭𝟵𝟰𝟮, 𝗾𝘂𝗮𝗻 𝗞𝗮𝗿𝗼𝗹 𝗪𝗼𝗷𝘁𝘆𝗹𝗮 𝗲𝗿𝗮 𝗻𝗼𝗺𝗲́𝘀 𝘂𝗻 𝘀𝗲𝗺𝗶𝗻𝗮𝗿𝗶𝘀𝘁𝗮. 𝗗𝗲𝘀𝗽𝗿𝗲́𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗴𝘂𝗲𝗿𝗿𝗮, 𝗲𝗹𝘀 𝗽𝗮𝗿𝗲𝘀 𝗮𝗱𝗼𝗽𝘁𝗶𝘂𝘀 𝗰𝗿𝗶𝘀𝘁𝗶𝗮𝗻𝘀 𝗱'𝗮𝗾𝘂𝗲𝘀𝘁 𝗻𝗲𝗻 𝘃𝗮𝗻 𝗱𝗲𝗺𝗮𝗻𝗮𝗿 𝗮𝗹 𝗳𝘂𝘁𝘂𝗿 𝗣𝗮𝗽𝗮 𝗾𝘂𝗲 𝗯𝗮𝘁𝗲𝗴𝗲́𝘀 𝗮𝗹 𝗻𝗲𝗻, 𝗶 𝘂𝗻𝗮 𝘃𝗲𝗴𝗮𝗱𝗮 𝗺𝗲́𝘀 𝗲𝘀 𝘃𝗮 𝗻𝗲𝗴𝗮𝗿, 𝗶𝗴𝘂𝗮𝗹 𝗾𝘂𝗲 𝗵𝗮𝘃𝗶𝗮 𝗳𝗲𝘁 𝗮𝗺𝗯 𝗕𝗲𝗿𝗴𝗲𝗿.

𝗗𝗲𝘀𝗽𝗿𝗲́𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗴𝘂𝗲𝗿𝗿𝗮, 𝗞𝗮𝗿𝗼𝗹 𝗪𝗼𝗷𝘁𝘆ł𝗮 𝘃𝗮 𝗳𝗲𝗿 𝘁𝗼𝘁 𝗲𝗹 𝗽𝗼𝘀𝘀𝗶𝗯𝗹𝗲 𝗽𝗲𝗿 𝗮𝘀𝘀𝗲𝗴𝘂𝗿𝗮𝗿 𝗾𝘂𝗲 𝗮𝗾𝘂𝗲𝘀𝘁 𝗻𝗼𝗶 𝗷𝘂𝗲𝘂 𝗾𝘂𝗲 𝘃𝗮 𝘀𝗮𝗹𝘃𝗮𝗿 𝗮𝗯𝗮𝗻𝗱𝗼𝗻𝗲́𝘀 𝗣𝗼𝗹𝗼̀𝗻𝗶𝗮 𝗽𝗲𝗿 𝘀𝗲𝗿 𝗰𝗿𝗶𝗮𝘁 𝗽𝗲𝗹𝘀 𝘀𝗲𝘂𝘀 𝗽𝗮𝗿𝗲𝗻𝘁𝘀 𝗷𝘂𝗲𝘂𝘀 𝗮𝗹𝘀 𝗘𝘀𝘁𝗮𝘁𝘀 𝗨𝗻𝗶𝘁𝘀. 𝗔 𝗹'𝗮𝗯𝗿𝗶𝗹 𝗱𝗲 𝟮𝟬𝟬𝟱, 𝗽𝗼𝗰 𝗱𝗲𝘀𝗽𝗿𝗲́𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗺𝗼𝗿𝘁 𝗱𝗲 𝘀𝗮𝗻𝘁 𝗝𝗼𝗮𝗻 𝗣𝗮𝘂 𝗜𝗜, 𝗲𝗹 𝗴𝗼𝘃𝗲𝗿𝗻 𝗶𝘀𝗿𝗮𝗲𝗹𝗶𝗮̀ 𝘃𝗮 𝗰𝗿𝗲𝗮𝗿 𝘂𝗻𝗮 𝗰𝗼𝗺𝗶𝘀𝘀𝗶𝗼́ 𝗽𝗲𝗿 𝗵𝗼𝗻𝗿𝗮𝗿 𝗲𝗹 𝘀𝗲𝘂 𝗹𝗹𝗲𝗴𝗮𝘁. 𝗨𝗻𝗮 𝗱𝗲 𝗹𝗲𝘀 𝗺𝗮𝗻𝗲𝗿𝗲𝘀 𝗽𝗿𝗼𝗽𝗼𝘀𝗮𝗱𝗲𝘀 𝗱'𝗵𝗼𝗻𝗿𝗮𝗿-𝗹𝗼 𝗲𝗿𝗮 𝗱𝗼𝗻𝗮𝗿-𝗹𝗶 𝗹𝗮 𝗺𝗲𝗱𝗮𝗹𝗹𝗮 𝗱𝗲𝗹𝘀 “𝘑𝘶𝘴𝘵𝘰𝘴 𝘦𝘯𝘵𝘳𝘦 𝘭𝘦𝘴 𝘕𝘢𝘤𝘪𝘰𝘯𝘴”. 𝗘𝗻 𝗹'𝘂́𝗹𝘁𝗶𝗺 𝗹𝗹𝗶𝗯𝗿𝗲 𝗱𝗲 𝗪𝗼𝗷𝘁𝘆ł𝗮, "𝘔𝘦𝘮𝘰̀𝘳𝘪𝘢 𝘪 𝘐𝘥𝘦𝘯𝘵𝘪𝘵𝘢𝘵", 𝘃𝗮 𝗱𝗲𝘀𝗰𝗿𝗶𝘂𝗿𝗲 𝗲𝗹𝘀 𝟭𝟮 𝗮𝗻𝘆𝘀 𝗱𝗲𝗹 𝗿𝗲̀𝗴𝗶𝗺 𝗻𝗮𝘇𝗶 𝗰𝗼𝗺 𝘂𝗻𝗮 "𝗯𝗲𝘀𝘁𝗶𝗮𝗹𝗶𝘁𝗮𝘁", 𝗰𝗶𝘁𝗮𝗻𝘁 𝗱𝗲𝗹 𝘁𝗲𝗼̀𝗹𝗲𝗴 𝗽𝗼𝗹𝗼𝗻𝗲̀𝘀 𝗶 𝗳𝗶𝗹𝗼̀𝘀𝗼𝗳 𝗞𝗼𝗻𝘀𝘁𝗮𝗻𝘁𝘆 𝗠𝗶𝗰𝗵𝗮𝗹𝘀𝗸𝗶.

Després de la guerra, va continuar els seus estudis al seminari principal de Cracòvia, que va ser reobert, i a la Facultat de Teologia de la Universitat Jagellònica, fins a la seva ordenació sacerdotal a Cracòvia l'1 de novembre de 1946. Posteriorment, va ser enviat pel cardenal Sapieha a Roma, on va obtenir el Doctorat en Teologia (1948), amb una tesi sobre el tema de la fe en les obres de sant Joan de la Creu. En aquell moment, durant les seves vacances, exercia el ministeri pastoral entre els emigrants polonesos a França, Bèlgica i Holanda.

El 1948 va tornar a Polònia i va ser coadjutor primer a la parròquia de Niegowić, prop de Cracòvia, i després a la de Sant Florià, a la ciutat. Va ser capellà universitari fins al 1951, quan va reprendre els seus estudis filosòfics i teològics. El 1953 va presentar a la Universitat Catòlica de Lublin una tesi sobre la possibilitat de fundar una ètica cristiana a partir del sistema ètic de Max Scheler. Més tard, es va convertir en professor de teologia moral i ètica al seminari principal de Cracòvia i a la facultat de teologia de Lublin.

El 4 de juliol de 1958, el papa Pius XII el va nomenar bisbe titular d'Ombi i auxiliar de Cracòvia. Va rebre l'ordenació episcopal el 28 de setembre de 1958 a la catedral de Wawel (Cracòvia), de mans de l'arquebisbe Eugeniusz Baziak. El 13 de gener de 1964 va ser nomenat Arquebisbe de Cracòvia per sant Pau VI que el va nomenar Cardenal el 26 de juny de 1967.

Va participar al Concili Vaticà II (1962-65) amb una important contribució en l'elaboració de la constitució "𝘎𝘢𝘶𝘥𝘪𝘶𝘮 𝘦𝘵 𝘴𝘱𝘦𝘴". El cardenal Wojtyła també va participar en les cinc assemblees del sínode dels Bisbes abans del seu pontificat.

Va ser elegit Papa el 16 d’octubre de 1978 i el 22 d’octubre va seguir el solemne inici del seu ministeri com a Pastor Universal de l’Església. Des del començament del seu pontificat, el papa sant Joan Pau II ha realitzat un munt de viatges apostòlics arreu del món –expressió de la preocupació pastoral constant del Successor de Pere per a totes les Esglésies–.

Els seus principals documents inclouen 14 encícliques, 15 exhortacions apostòliques, 11 constitucions apostòliques i 45 cartes apostòliques. També se li atribueixen aquests cinc llibres: "𝘊𝘳𝘦𝘶𝘢𝘯𝘵 𝘦𝘭 𝘭𝘭𝘪𝘯𝘥𝘢𝘳 𝘥𝘦 𝘭’𝘦𝘴𝘱𝘦𝘳𝘢𝘯𝘤̧𝘢" (octubre de 1994); "𝘋𝘰 𝘪 𝘮𝘪𝘴𝘵𝘦𝘳𝘪: 𝘦𝘯 𝘦𝘭 𝘤𝘪𝘯𝘲𝘶𝘢𝘯𝘵𝘦𝘯𝘢𝘳𝘪 𝘥𝘦𝘭 𝘮𝘦𝘶 𝘴𝘢𝘤𝘦𝘳𝘥𝘰𝘤𝘪"  (novembre de 1996); "𝘛𝘳𝘪́𝘱𝘵𝘪𝘤 𝘳𝘰𝘮𝘢̀", meditacions en forma de poesia (març del 2003); "𝘈𝘪𝘹𝘦𝘤𝘢'𝘵, 𝘢𝘯𝘦𝘮-𝘩𝘪!" (Maig de 2004) i "𝘔𝘦𝘮𝘰̀𝘳𝘪𝘢 𝘪 𝘪𝘥𝘦𝘯𝘵𝘪𝘵𝘢𝘵" (febrer de 2005).

Com a papa, sant Joan Pau II va celebrar 147 cerimònies de beatificació –en les quals va proclamar un total de 1338 beats– i 51 canonitzacions, per un total de 482 sants. Va tenir 9 consistoris, en els quals va crear 231 cardenals, a més d’un “in pectore”. També va presidir 6 reunions plenàries del Col·legi de Cardenals. Des del 1978 va convocar 15 assemblees del Sínode dels Bisbes.

Cap papa ha conegut tantes persones com sant Joan Pau II: més de 17 milions i 600 mil pelegrins van participar a l’Audiència General de dimecres (més de 1160), sense oblidar la resta d’audiències especials i cerimònies religioses (més de 8 milions de pelegrins només a el curs del Gran Jubileu de l'any 2000), així com els milions de fidels que es van reunir durant les visites pastorals a Itàlia i al món; també hi va haver nombroses figures governamentals rebudes a l'audiència: n'hi ha prou amb recordar les 38 visites oficials i les altres 738 audiències o reunions amb els caps d'Estat, així com les 246 audiències i reunions amb els primers ministres.

El març de 2000, sant Joan Pau II va visitar Yad Vashem, el memorial nacional de l'Holocaust a Israel, i més tard va fer història tocant un dels llocs més sagrats del judaisme, el mur occidental del Temple de Jerusalem, posant una carta a l'interior on demanava perdó per les accions contra els jueus. En part del seu discurs va dir: «𝗔𝘀𝘀𝗲𝗴𝘂𝗿𝗼 𝗮𝗹 𝗽𝗼𝗯𝗹𝗲 𝗷𝘂𝗲𝘂 𝗾𝘂𝗲 𝗹'𝗘𝘀𝗴𝗹𝗲́𝘀𝗶𝗮 𝗖𝗮𝘁𝗼̀𝗹𝗶𝗰𝗮... 𝗲𝘀𝘁𝗮̀ 𝗽𝗿𝗼𝗳𝘂𝗻𝗱𝗮𝗺𝗲𝗻𝘁 𝗲𝗻𝘁𝗿𝗶𝘀𝘁𝗶𝗱𝗮 𝗽𝗲𝗿 𝗹'𝗼𝗱𝗶, 𝗲𝗹𝘀 𝗮𝗰𝘁𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗽𝗲𝗿𝘀𝗲𝗰𝘂𝗰𝗶𝗼́ 𝗶 𝗲𝘅𝗵𝗶𝗯𝗶𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲 𝗹'𝗮𝗻𝘁𝗶𝘀𝗲𝗺𝗶𝘁𝗶𝘀𝗺𝗲 𝗱𝗶𝗿𝗶𝗴𝗶𝘁 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗿𝗮 𝗲𝗹𝘀 𝗷𝘂𝗲𝘂𝘀 𝗽𝗲𝗹𝘀 𝗰𝗿𝗶𝘀𝘁𝗶𝗮𝗻𝘀 𝗲𝗻 𝗾𝘂𝗮𝗹𝘀𝗲𝘃𝗼𝗹 𝗺𝗼𝗺𝗲𝗻𝘁 𝗶 𝗲𝗻 𝗾𝘂𝗮𝗹𝘀𝗲𝘃𝗼𝗹 𝗹𝗹𝗼𝗰», va afegir que «𝗻𝗼 𝗵𝗶 𝗵𝗮𝘃𝗶𝗮 𝗽𝗮𝗿𝗮𝘂𝗹𝗲𝘀 𝗽𝗿𝗼𝘂 𝗳𝗼𝗿𝘁𝗲𝘀 𝗽𝗲𝗿 𝗱𝗲𝗽𝗹𝗼𝗿𝗮𝗿 𝗹𝗮 𝘁𝗲𝗿𝗿𝗶𝗯𝗹𝗲 𝘁𝗿𝗮𝗴𝗲̀𝗱𝗶𝗮 𝗱𝗲 𝗹'𝗛𝗼𝗹𝗼𝗰𝗮𝘂𝘀𝘁» El ministre israelià Rabí Michael Melchior, que va acollir la visita del Papa, va dir que estava «molt commogut» pel gest del Papa.

Va morir de causes naturals -sèpsia, malaltia de Parkinson i infart de miocardi- a Roma, al seu allotjament a la Ciutat del Vaticà, a les 21.37 hores del dissabte 2 d'abril de 2005. El solemne funeral a la plaça de Sant Pere i l'enterrament a les grutes del Vaticà van seguir el 8 d'abril.

El papa Benet XVI el va beatificar l'1 de maig de 2011 i, finalment, el papa Francesc, en presència del seu predecessor, va canonitzar sant Joan Pau II el 27 d'abril de 2014. El seu cos descansa en un altar lateral de la basílica de Sant Pere del Vaticà.

Lluís Salas Grau, OFS.

 

TROBADA FRATERNA DEL JUNY DE 2026. 

Lluís Salas Grau, OFS.

El dissabte 28 de juny, la Fraternitat de l'Orde Franciscà Seglar de Granollers va celebrar la seva trobada fraterna mensual en un ambient de pregària, formació, germanor i acció de gràcies.

La jornada es va iniciar amb una pregària del papa Lleó XIV adreçada a sant Francesc d'Assís, preparada amb motiu de l'Any Jubilar Franciscà i dirigida pel nostre assistent espiritual, fra Ángel Mariano. Aquest moment va ajudar tots els germans a començar la trobada posant la mirada en Crist, seguint l'exemple del Pobrissó d'Assís.

La sessió de formació, coordinada pel germà Fernando Llanillo, es va desenvolupar en petits grups, formats de manera aleatòria, per compartir les reflexions sobre el llibre “Francisco de Asís, peregrino hacia la luz”, que ha estat el fil conductor de la formació durant aquest curs. Les aportacions de cada grup van enriquir el diàleg fratern i van posar de manifest la riquesa de caminar junts en l'esperit de Sant Francesc.

Posteriorment es va aprovar l'acta de la reunió anterior i la vice-ministra, Alexandra, va informar sobre els principals assumptes de la vida de la Fraternitat. Entre aquests, la continuació de la formació sobre els sants franciscans, la valoració del curs que finalitza i la preparació del nou curs 2026-2027, tant pel que fa als continguts formatius com a les activitats fraternes.

Després tots els germans vam participar en l'Eucaristia parroquial, preparada per la comissió de Litúrgia de la Fraternitat, i més tard vam compartir el tradicional dinar fratern amb els frares de la comunitat, un espai privilegiat de convivència i fraternitat.

Abans d'acomiadar-nos, Alexandra va convidar tota la Fraternitat a unir-se a la celebració de les seves noces de plata matrimonials amb el seu espòs, Fernando.

Aquesta celebració va tenir lloc el dissabte 4 de juliol al Convent dels Franciscans Conventuals de Granollers. Els germans de la Fraternitat, juntament amb Josep i Adelaida, de la Fraternitat de Lleida, vam participar en l'Eucaristia celebrada a la capella dels Màrtirs i presidida per fra Ángel Mariano, a la que també van assistir les filles i d'altres familiars del matrimoni. En un clima de joia i d'acció de gràcies, vam donar gràcies al Senyor pels vint-i-cinc anys de matrimoni de Fernando i Alexandra, testimoni fidel de l'amor cristià viscut en família i al servei de la Fraternitat.

La celebració va concloure amb un brindis compartit al saló del convent, tot agraint a Déu els dons rebuts i encomanant-li el camí de la Fraternitat, amb el desig de retrobar-nos novament el darrer diumenge de juliol, si Déu vol.

Trobada fraterna de l'abril de 2026.

 

TROBADA FRATERNA DE L'ABRIL DEL 2026. 

Les Admonicions de Sant Francesc.

Lluís Salas Grau, OFS.

El passat 12 d’abril, la Fraternitat de l’Orde Franciscà Seglar de Granollers, vam celebrar la nostra Trobada Mensual en una jornada marcada per la pregària, la formació i l’esperit de comunió fraterna, en sintonia amb el camí de l’Església i la família franciscana.

La trobada s’inicià a les 10.00 hores amb la benvinguda del nostre assistent, fra Ángel Mariano. que saludà els germans i germanes assistents. Tot seguit, el germà de formació Fernando Llanillo va dirigir la pregària a l'Esperit Sant, i l'acte va concloure amb la benedicció impartida per fra Àngel.

A continuació, en Francisco Javier Conejo, el nostre ministre, ens va presentar i donar la benvinguda al matrimoni format per la Iolanda, de Polònia, i en Joan, de Catalunya, que avui ens acompanyen per primera vegada i estan interessats a conèixer més Sant Francesc i els Franciscans Seglars.

Seguidament, ens presentà la ponent, sor María Ángeles Gómez-Limón, de Sanlúcar la Mayor, franciscana missionera de la Mare del Diví Pastor. És llicenciada en Història per la Universitat de Lleó i va cursar els estudis de Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas, on va obtenir la llicenciatura en Teologia Espiritual. Actualment orienta la Formació Permanent de les germanes de la seva congregació, col·labora en la formació d'agents de pastoral i acompanya grups cristians de joves i adults. Forma part del govern de la seva congregació com a consellera de la Ministra General.

Ella és autora dels llibres “Ser María. Dimensión mariana de la espiritualidad franciscana”, “Bienaventuranzas franciscanas, sabiduría evangélica de las Admoniciones”  i “Francisco de Asís: el signo de un hermano”.

La seva conferència tractà de les Admonicions de Sant Francesc i, entre altres aspectes, destacà que:

· Tot i que Sant Francesc era un home sense una gran formació cultural, encara avui es conserven els seus escrits. La recopilació dels seus textos es va publicar durant el segle XX.

· Sant Francesc era seglar, tot i que existeix un testimoni indirecte que indica que fou ordenat diaca. Entre els seus avisos espirituals hi ha el de la «veritable alegria», i les Admonicions, que són exhortacions.

· Les Admonicions consten de vint-i-vuit textos molt breus que neixen de reflexions profundes i belles. No només recullen paraules de Sant Francesc, sinó que també reflecteixen el seu ensenyament adreçat als servents de Déu, especialment als germans que viuen en comunitat, però també als cristians del segle XIII, època en què va florir amb força la vocació dels laics.

· Les Admonicions recullen al·locucions seves transcrites pels germans.

· La vida ascètic-espiritual implica una decisió personal sobre la manera de viure la pròpia vocació, tenint present que la llibertat humana està condicionada.

· Ningú no va mostrar inicialment a Sant Francesc quin havia de ser el seu camí, perquè a l'Església encara no existia aquella forma de vida, fins que s'hi va unir el germà Bernat.

· En una de les Admonicions es diu que el servent de Déu coneix que té l'Esperit del Senyor quan, si Déu obra algun bé per mitjà seu, no s'enorgulleix, sinó que es considera més petit i més humil que tots els altres.

· En el franciscanisme no es pot ser menor sense ser germà, ni es pot ser germà sense ser menor. «Jo soc el que soc davant de Déu, i no res més»: fill estimat, criatura fràgil.

· Per a Sant Francesc, tot bé prové de Déu.

· Sovint convertim qualsevol habilitat o qualitat en un àmbit de poder.

Després d’un breu col·loqui entre els assistents, ens vam dirigir a l’església per participar en l’Eucaristia de les 12.30 hores, celebrada amb la comunitat parroquial i preparada per la comissió de litúrgia.

En finalitzar, davant el Santíssim a la capella dels Màrtirs, on vam resar la pregària “Victòria i Misericòrdia”.

La jornada va continuar amb el dinar fratern al saló del convent, juntament amb els frares, un signe senzill però profund de la comunió viscuda al llarg del dia.

Enllestit el dinar, la germana Manuela ens va llegir les actes de febrer i març i, el nostre ministre ens va donar varis avisos, entre d’altres que el llibre obsequiat per sor María Ángeles, “Bienaventuranzas franciscanas, sabiduría evangélica de las Admoniciones”, ha quedat dipositat a la biblioteca

Els germans i germanes ens vam acomiadar fins a la propera trobada mensual, amb el desig de continuar caminant junts en l’esperit de l’Evangeli, si Déu vol.

9 i 10 de maig de 2026: Convivència Fraterna a Castell d’Aro.

 

RECÉS FRANCISCÀ A CASTELL D'ARO: 

UN CAP DE SETMANA DE FRATERNITAT I ESPIRITUALITAT.

Lluís Salas Grau, OFS

Els dies 9 i 10 de maig de 2026, un grup de germans i germanes de la Fraternitat de l’Orde Franciscà Seglar de Granollers vam tenir la gràcia de viure un cap de setmana de convivència fraterna inoblidable al Centre d’Espiritualitat Mariàpolis Loreto, a Castell d’Aro. Per cinquè any consecutiu, la Fraternitat de Granollers va organitzar aquest recés, que enguany va comptar també amb la participació de germans i germanes d’altres fraternitats, d’una germana arribada des de Xile i del ministre de la Fraternitat Regional Cartaginense, el germà Andrés Gandolfo, acompanyat de la seva esposa, Raquel.

Dissabte: acollida, formació i germanor.

L’acollida, càlida i plena de somriures, va començar puntualment a les deu del matí. La Núria, sempre amable i atenta, ens va rebre amb la seva cordialitat habitual. Un cop acomodats, ens vam reunir a la sala polivalent, on el nostre ministre, Javier Conejo, va donar la benvinguda a tots els participants. En aquest marc es va fer també el lliurament d’un diploma de reconeixement als germans Maria Isabel Suara i Jordi Jones, de la Fraternitat de Badalona, en agraïment al seu compromís constant i a la seva generosa dedicació al servei de la fraternitat.

La pregària comunitària, preparada pel nostre mestre de formació Fernando Llanillo i guiada pel germà Lluís Salas, ens va ajudar a centrar el cor en la confiança filial en Déu i en la disponibilitat per deixar-nos conduir per l’Esperit Sant durant tota la trobada.  Enllaç al text de la pregària comunitària.

Seguidament, vam gaudir d’una interessant ponència de la germana Maria Antonia Oñate sobre la vida i el testimoni de Santa Joana Francesca de Chantal, una dona de profunda fe que, enmig de les proves i sofriments de la seva vida, va saber respondre amb fidelitat a la crida del Senyor. El seu exemple ens va recordar que la santedat és possible també en la vida quotidiana i enmig de les dificultats.

A continuació, el germà Andrés Gandolfo ens va oferir una conferència profunda i inspiradora sota el lema «Jesús, Tu eres nuestra esperanza», en sintonia amb el camí espiritual de l’Església i amb la vocació pròpia de l’Orde Franciscà Seglar. Amb un estil proper i ple de convicció, ens va convidar a redescobrir Jesucrist com el centre de la nostra existència i l’autèntic fonament de tota esperança cristiana.

La seva reflexió va posar de manifest que l’esperança no és un simple optimisme humà ni una actitud psicològica, sinó una virtut teologal que neix de la trobada personal amb Crist viu. Davant les incerteses, els sofriments i els reptes del món actual, el cristià està cridat a ser signe d’esperança, testimoniant amb la seva vida que Déu continua actuant en la història. La conferència va donar lloc a un diàleg ric i participatiu, en què nombrosos germans i germanes van compartir experiències, inquietuds i reflexions, enriquint encara més el contingut de la sessió i fent visible la riquesa de la nostra fraternitat.

Després d’un dinar compartit en un ambient d’alegria i germanor, vam reprendre les activitats amb la reflexió preparada per en Xavi Ramos sota el suggeridor lema «Fraternitat i castells». A partir de la construcció simbòlica d’un "castell", ens va ajudar a aprofundir en la identitat de les fraternitats franciscanes seglars. Tal com en un castell cada persona és necessària i té una funció insubstituïble, també en la fraternitat cadascú aporta els seus dons i carismes al servei del conjunt. Va ser una bella metàfora, profundament arrelada a la cultura catalana, que ens va permetre comprendre millor la importància de la unitat, la confiança mútua i la corresponsabilitat.

Després d’una estona de descans i convivència, Javier Conejo ens va proposar un Kahoot sobre els Estatuts i Reglaments de l’Orde Franciscà Seglar, especialment centrat en les darreres revisions i aprovacions. L’activitat, tan formativa com divertida, ens va permetre refrescar coneixements en un ambient distès i participatiu.

Cap al vespre vam compartir una estona d’oració preparada per les germanes Maricarmen Aravena i Maria Isabel Suara, que ens va ajudar a recollir interiorment tot allò viscut durant la jornada i a presentar-ho al Senyor amb gratitud.

Després del sopar, el dia va concloure amb una vetllada plena d’alegria, bon humor i fraternitat. Amb la seva simpatia característica, el germà Javi va animar una estona que va provocar moltes rialles i va demostrar, una vegada més, que l’alegria és també una expressió autèntica de la fe viscuda amb senzillesa i confiança.

Diumenge: lloança, natura i oració.

El diumenge va començar amb la pregària de Laudes, preparada també per la germana Maricarmen. Amb les primeres llums del dia vam elevar la nostra lloança al Senyor, agraint-li el do de la fraternitat i totes les gràcies rebudes durant el recés.

Després d’esmorzar, ens vam acomiadar de Castell d’Aro i vam emprendre camí cap a Begur. Allí vam participar en l’Eucaristia, a l'església de Sant Pere, on vam ser acollits amb gran afecte per mossèn Josep Taberner. La seva cordialitat, proximitat i senzillesa van deixar una profunda empremta en tots nosaltres. La celebració va ser un moment especialment intens de comunió eclesial i d’acció de gràcies, culminació perfecta del cap de setmana viscut.

Acabada la missa, ens vam desplaçar fins a la Cala d’Aiguablava, una de les joies més belles de la Costa Brava. Les seves aigües transparents de color turquesa, la sorra daurada i el paisatge privilegiat ens van oferir un marc incomparable per al passeig, la contemplació i la convivència fraterna. La bellesa de la creació ens convidava espontàniament a lloar el Creador, tal com ens ensenya Sant Francesc d’Assís en el seu Càntic de les Criatures.

Per cloure la trobada, vam compartir el dinar al restaurant del Port Nàutic de Palamós. Entre converses, records i projectes de futur, va arribar l’hora dels comiats. Uns adeus plens de gratitud, conscients que havíem compartit quelcom més que unes simples jornades de convivència: havíem viscut una experiència de fraternitat evangèlica.

Donem gràcies a l’Esperit Sant, que fa brollar la fraternitat, uneix els cors i renova constantment la nostra vocació franciscana. Gràcies a tots els qui, amb esforç, dedicació i estima, vau fer possible aquest cap de setmana tan ric en experiències humanes i tan profund en vivència espiritual. Gràcies també a tots els participants, que amb el seu «sí» generós van contribuir a fer realitat aquesta trobada.

Com ens recordava Sant Francesc, és el Senyor qui ens dona germans. I quan descobrim aquest do, el cor se’ns omple d’una alegria que només pot venir de Déu.

Pau i Bé... i fins l’any vinent, si Déu vol, ja sigui a Castell d’Aro o en qualsevol altre indret on el Senyor vulgui reunir la seva família franciscana.

CONJUNT DE FOTOGRAFIES.

 

BEAT PERE GAMBACORTA o PERE DE PISA, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 17 de juny.
Beat Pere Gambacorts o Pere de Pisa, OFS i fundador de l'Orde dels Pobres Eremites de Sant Jeroni.

• Pere Gambacorta o Pere de Pisa (Pisa, República de Pisa, 1355 - Venècia, 17 de juny de 1435) fou un eremita italià, germà profés del Tercer Orde de Sant Francesc i cofundador de l'Orde dels Pobres Eremites de Sant Jeroni. És venerat com a Beat per l'Església Catòlica Romana.

• Martirologi Romà: A Venècia, el Beat Pere Gambacorta, fundador de l'Orde dels Pobres Eremites de Sant Jeroni, els primers seguidors del qual van ser uns bandolers que va convertir.

+++++++++++++++++++++++++++++

Pietro, nascut a Pisa o Lucca en una família aristòcrata i rica, els Gambacorta di Pisa; el seu pare, Pietro, havia estat governant de Pisa. Als 25 anys, després d'una joventut de disbauxa, va decidir renunciar a la vida acomodada i fer vida eremítica. Va fugir en secret de la cort, amb la disfressa d'un pelegrí i es va refugiar a les soledats de Montebello, a Umbria. Allà va professar al Tercer Orde de Sant Francesc, tot subsistint amb les almoines que li donaven a les poblacions veïnes.

Allà hi va fundar, al costat de la seva petita ermita, el monestir anomenat de Montebello (Isola del Piano, Úmbria) el primer eremitori de l'Orde. Es diu que havia convertit dotze lladres que l'havien assaltat, i que, penedits, imitaren l'ermità i ells mateixos es feren eremites, formant una comunitat i donant origen a una congregació que prengué el nom de Pobres Eremites de Sant Jeroni.

Pere condicionà dotze cel·les i trià Sant Jeroni d'Estridó com a patró, per la vida d'anacoreta que havia portat i per la devoció que hi havia envers el sant en la seva família. Va prescriure la regla de vida, molt austera, amb períodes anuals de dejuni de quaranta dies, i dejunis cada dilluns, dimecres i divendres, com també les hores de pregària individual i d'assistència a l'ofici diví. La congregació fou aprovada per Martí V en 1421. En poc temps, l'orde s'estengué per Itàlia, especialment al Ducat d'Urbino, avui les Marques: Pesaro, Urbino, Fano, Rímini, Venècia, Pàdua i Ferrara. Tots aquests monestirs foren fundats pel beat.

Quan el seu pare i dos germans van ésser assassinats en 1393 pel seu secretari, Pere estigué temptat de marxar i venjar-los, però restà a la cel·la i continuà amb la seva vida religiosa; com la seva cosina, també religiosa, la Beata Clara Gambacorta, perdonà els criminals.

En 1425 anà a Roma com a pelegrí i hi va conèixer Nicola da Forca Palena, un altre eremita que havia fundat un eremitori similar al seu, al mont Gianicolo, llavors encara anomenat Monte Ventoso i de difícil accés. Els dos van unir les seves ermites en una sola Congregació com ens informa una butlla del papa Eugeni IV de 1446. La nova congregació va comptar amb l'aprovació tant de Martí V l'any 1420 com d'Eugeni IV, que la dotaven de privilegis.

Pere Gambacorta va morir a Venècia, on era de viatge per assumptes de l'Orde, el 12 de juny de 1435, al monestir de San Girolamo, de les Monges Agustines, on era hostatjat; fou sebollit a l'església d'aquest monestir. Va ésser beatificat per Innocenci XII en 1693.

Pel que fa a l'Orde, però, fou suprimit per Pius XI el 12 de gener de 1933, ja que havia quedat obsolet en el context de l'Església.

Lluís Salas Grau, OFS