Etiquetes

SEMANA DEL POBRE: "Reflexiones sobre la pobreza, en un marco franciscano"

 


Conferencia del día 12 de noviembre. 

«Los rostros de la pobreza: mirar, escuchar y hacernos hermanos»


Francisco Javier Conejo Salvador, OFS



«LA POBREZA TIENE MUCHOS ROSTROS»


Oración:

Dios Padre, en tu infinita bondad, pedimos que tu amor y tu luz llegue a los pobres, los marginados, los que sufren, los olvidados,… en este mundo.

 

Danos tu corazón compasivo para ver la dignidad y el valor de cada persona, especialmente de los más vulnerables, los niños, los refugiados y los desplazados.

 

Fortalece nuestra valentía y sabiduría para actuar con justicia, y para ser tus manos y tus pies en la tierra, aliviando el sufrimiento y combatiendo las causas de la injusticia y la pobreza.

 

Que tu Espíritu Santo obre en nosotros para que no solo oremos, sino que también actuemos con amor y verdad, y que un día se acabe la pobreza en todas sus formas. Amén.


-------------------------------------------------------------


Esto quiere ser una reflexión-experiencia. No una charla.

Quisiera comenzar con una pregunta muy sencilla: Cuando escuchamos la palabra pobreza, ¿qué imagen nos viene a la cabeza?

Quizá pensamos en una persona que pide en la calle, en alguien que no tiene casa o en una familia que no llega a final de mes.

Y es verdad: esa pobreza existe, duele y no podemos mirar hacia otro lado.

Pero hoy quisiera que ampliáramos nuestra mirada.

Hay personas que tienen una casa y no tienen a nadie con quien hablar. Personas que sonríen por fuera y están rotas por dentro. Familias que viven con miedo al futuro. Jóvenes que no encuentran su lugar. Personas enfermas que se sienten una carga. Mayores que pasan días enteros sin que nadie pronuncie su nombre.

Hay personas que carecen de pan. Otras carecen de compañía, de oportunidades, de reconocimiento o de esperanza.

Y hay también una pobreza que quizá nos cuesta reconocer: la nuestra. La dificultad para pedir ayuda, para reconocer que necesitamos a los demás, para compartir, para escuchar o para aceptar que no podemos resolverlo todo solos.

Por eso, hoy no queremos hablar de «los pobres» como si fueran un grupo ajeno a nosotros.

Queremos preguntarnos quiénes son, qué están viviendo, qué necesitan y qué podemos aprender de ellos.

Porque la pobreza no es una etiqueta que define a una persona. Es una realidad que hiere su dignidad, pero nunca le quita su valor.


Dinámica breve: «La mochila que llevamos dentro».

Se da un folio con una mochila.

Primero escribe dentro de la mochila dos cosas que crees que pesan sobre las personas que viven en situación de pobreza: soledad, hambre, falta de oportunidades, enfermedad, rechazo, miedo...

Segundo: escribe, ¿Qué llevo yo en mi mochila? ¿Qué preocupaciones, egoísmos, indiferencias o prejuicios me impiden acercarme a los demás?

Tercero, escribe fuera de la mochila: Finalmente, qué podrían hacer para ayudar a aliviar el peso de alguien.

Frase para concluir: «A veces no podemos quitar toda la carga de los demás, pero sí podemos ayudarles a llevarla».


 «Francisco de Asís: del rechazo al encuentro».

San Francisco no comenzó su camino siendo una persona que comprendía y aceptaba a todos. Las fuentes franciscanas relatan que sentía una profunda repugnancia hacia los leprosos. Sin embargo, su encuentro con ellos transformó su manera de mirar y de vivir. En su Testamento recuerda que aquello que le parecía amargo se convirtió en dulzura de alma y de cuerpo.

Si queremos comprender la manera franciscana de acercarnos a la pobreza, tenemos que detenernos en un momento decisivo de la vida de Francisco.

Francisco era hijo de un comerciante acomodado. Conocía el bienestar, las aspiraciones sociales y el deseo de ser alguien importante.

Pero un día se encontró con un leproso.

Aquel hombre representaba lo que la sociedad de su tiempo apartaba, temía y rechazaba. Francisco también sentía rechazo. No era un héroe que no tuviera miedo ni repugnancia.

Y, sin embargo, algo cambió. Se acercó, venció aquella barrera y comenzó a descubrir en aquellas personas a hermanos a quienes servir.

Este encuentro no fue simplemente un gesto de generosidad. Fue una transformación de su mirada.

Francisco descubrió que no podía acercarse verdaderamente a Cristo si mantenía lejos a aquellos que más le incomodaban.

Francisco vio en los leprosos a Cristo pobre y crucificado.

Y aquí aparece una pregunta para nosotros: ¿Quiénes son hoy nuestros leprosos?

Quizá no sean las personas a las que tenemos miedo de tocar. Quizá sean aquellas a las que evitamos mirar, las que nos incomodan, las que juzgamos sin conocer, las que no encajan en nuestras costumbres o las que preferimos que no estén cerca.

Puede que sean las personas sin hogar, quienes sufren una adicción, los migrantes, quienes viven una enfermedad mental, las familias que han fracasado o quienes se han alejado de la Iglesia.

No se trata de idealizar el sufrimiento ni de pensar que la pobreza es buena en sí misma. Se trata de comprender que ninguna situación de vulnerabilidad convierte a una persona en alguien inferior.

La gran pregunta franciscana no es solamente: «¿Qué puedo dar a esta persona?».

Es también: «¿Soy capaz de acercarme? ¿Puedo escucharla? ¿Estoy dispuesto a reconocer en ella a alguien con quien comparto la misma dignidad? ¿Dejaré que ese encuentro transforme algo en mí?».

Porque a veces el primer milagro no es que nosotros cambiemos la vida de otra persona.

A veces, el primer milagro es que esa persona cambie nuestra manera de mirar el mundo.

En unos momentos de silencio, hazte esta pregunta:

«Me cuesta acercarme a… porque…»

No es necesario que nadie revele una experiencia personal si no lo desea. Se puede invitar a compartir voluntariamente alguna reflexión.


«Las pobrezas de hoy a la luz del carisma franciscano»


1. La pobreza de la soledad.

Personas mayores olvidadas, personas que viven sin vínculos, cuidadores agotados, jóvenes aislados y personas que sienten que no importan a nadie.

La respuesta franciscana: presencia, escucha, cercanía y fraternidad.

2. La pobreza material y la falta de oportunidades.

Hambre, vivienda inaccesible, precariedad laboral, dificultades para cubrir las necesidades básicas y exclusión social.

La respuesta franciscana: compartir los bienes, defender la dignidad y trabajar por una justicia que no deje a nadie atrás.

3. La pobreza afectiva y emocional.

Duelo, rupturas familiares, miedo, falta de autoestima, sufrimiento psicológico y ausencia de personas de confianza.

La respuesta franciscana: acogida sin juicios, amistad, escucha paciente y acompañamiento respetuoso.

4. La pobreza de reconocimiento y de pertenencia. 

Personas discriminadas, migrantes, personas con discapacidad y quienes sienten que no tienen voz ni lugar en la comunidad.

La respuesta franciscana: reconocer al hermano, superar prejuicios y crear comunidades donde todos tengan un lugar real.

5. La pobreza de sentido y de esperanza.

Personas que no encuentran un horizonte, que viven desorientadas, que han perdido la confianza o que sienten un vacío interior.

La respuesta franciscana: testimoniar la esperanza, cultivar la relación con Dios y acompañar sin imponer ni culpabilizar.

La pobreza no siempre tiene una única causa ni se resuelve de la misma manera. La ayuda inmediata puede ser indispensable, pero también necesitamos preguntarnos por las circunstancias que generan exclusión y por las barreras que impiden a las personas recuperar autonomía y participar plenamente en la sociedad.

Desde el carisma franciscano, podemos destacar cuatro actitudes:

  • Sencillez: vivir sin convertir la acumulación y el consumo en el centro de nuestra existencia.
  • Minoridad: renunciar a colocarnos por encima de los demás y aprender a acercarnos sin superioridad.
  •  Fraternidad: reconocer que no somos extraños, sino hermanos y hermanas.
  • Cuidado de la creación: recordar que la degradación del entorno y el uso injusto de los recursos afectan especialmente a quienes tienen menos medios para protegerse.

La pobreza evangélica no significa resignarse a la miseria ajena ni glorificar el sufrimiento. Significa vivir con libertad respecto a las riquezas, compartir y poner la vida al servicio del bien común.


«De hablar de los pobres a caminar con ellos».

La Jornada Mundial de los Pobres de este año lleva como lema del papa León XIV: «El Señor es el refugio del pobre».

El mensaje pontificio invita a que la Iglesia sea un lugar donde las personas vulnerables no solo reciban ayuda, sino que sean escuchadas, reconocidas y acogidas como parte de la comunidad.

Quizá hoy nos llevemos muchas preguntas, pero quisiera que nos quedáramos con una sola: ¿Qué tendría que cambiar en nuestra manera de vivir para que una persona pobre se sintiera realmente hermana nuestra?

Tal vez tengamos que aprender a compartir más. Tal vez debamos dejar de juzgar tan deprisa. Quizá necesitemos dedicar tiempo a quien está solo, abrir nuestras comunidades a personas que no se parecen a nosotros o preguntarnos por qué algunas personas siempre quedan fuera.

San Francisco no transformó el mundo porque pronunciara grandes discursos sobre la pobreza. Su vida cambió cuando permitió que el encuentro con los más vulnerables transformara su corazón y sus decisiones.

Nosotros tampoco podemos resolver todas las pobrezas. No tenemos todos los recursos ni todas las respuestas.

Pero sí podemos evitar que alguien se sienta completamente solo. Podemos escuchar antes de juzgar. Podemos compartir lo que tenemos. Podemos denunciar situaciones injustas. Podemos construir comunidades donde nadie tenga que esconder su fragilidad para ser acogido.

Y podemos recordar que no siempre somos nosotros quienes damos. También recibimos. Recibimos sabiduría, fortaleza, ternura y esperanza de personas que, aun viviendo situaciones muy difíciles, tienen mucho que ofrecernos.

Que esta Jornada no sea solamente un día para recordar a los pobres.

Que sea una oportunidad para aprender a vivir como hermanos.

Porque el mundo no necesita únicamente personas que ayuden a los pobres. Necesita personas y comunidades dispuestas a construir una vida en la que todos tengamos dignidad, voz, vínculos y un lugar en la mesa.


«Terminamos con una oración».

Invita a los asistentes a mirar el pan, la vela y la cruz de Tau que hayas colocado en la mesa. Si no dispones de una cruz de Tau, basta con la vela y el pan.

Todos juntos leemos:

  • Por quienes no tienen pan, vivienda ni seguridad: que encontremos caminos concretos de justicia y solidaridad.
  • Por quienes sufren soledad, rechazo o indiferencia: que sepamos acercarnos con ternura.
  • Por quienes viven una pobreza que nadie ve: que aprendamos a escuchar sin juzgar.
  • Por nuestra comunidad: que seamos una casa abierta, donde cada persona sea recibida con dignidad.
  • Por nosotros mismos: que reconozcamos nuestras propias pobrezas y aprendamos a recibir y compartir.

 Enlace a la presentación: La pobreza tiene muchos rostros

Trobada Fraterna de l’octubre de 2026.

 


TROBADA FRATERNA DE L'OCTUBRE DEL 2026.

Lluís Salas Grau, OFS.


CRÒNICA DE LA TROBADA FRATERNA DEL MES D'OCTUBRE.

L'Orde Franciscà Seglar (OFS) de Granollers ha celebrat una nova trobada fraterna mensual, una jornada marcada per la pregària, la formació i la joia de compartir la vida en fraternitat. Entre els moments més destacats hi ha hagut el ritu d'iniciació de dues noves germanes, l'acollida d'una jove germana de la JUFRA de Mèxic i una profunda reflexió sobre la necessitat d'estimar, comprendre i abraçar el germà tal com és, seguint l'exemple de sant Francesc d'Assís.


Una jornada que comença amb la pregària.

A les 10 del matí hem iniciat la trobada posant-nos en mans del Senyor amb la pregària de Laudes, presidit i guiat pel nostre assistent espiritual, fra Ángel Mariano Guzmán. Com a família franciscana, hem començat així la jornada en un clima de pregària i comunió, confiant al Senyor la nostra vida i el camí de la fraternitat.

Tot seguit, hem viscut un moment especialment joiós: el ritu d'iniciació a l'OFS de les germanes Paulina i Jolanta, els noms de les quals han quedat inscrits al llibre de registre de la nostra fraternitat. Aquest pas representa l'inici d'un camí de discerniment, formació i aprofundiment en la vocació franciscana seglar. Les hem acollit amb molta alegria, demanant al Senyor que les acompanyi en aquesta nova etapa de la seva vida.


 



Informacions i vida de l'Orde.

El nostre ministre, Francisco Javier Conejo, ens ha posat al corrent de diverses informacions i dates importants per a la vida de la fraternitat i de l'Orde, tant en l'àmbit català com estatal i internacional.

Entre els principals avisos, destaquem:

- 12 de desembre: tindrà lloc el recés d'Advent parroquial a Granollers, que coincidirà amb el recés d'Advent de l'OFS de Catalunya, al convent de Pompeia, a Barcelona.

- 29 de maig: se celebrarà l'Assemblea de Catalunya, que tindrem la joia d'acollir a la nostra ciutat, Granollers.

- 20 de febrer de 2027: està previst el Capítol electiu de l'OFS de Catalunya. Així mateix, durant l'any 2027 també tindrà lloc el Capítol electiu internacional.

- 21 de novembre: la basílica de la Sagrada Família acollirà la commemoració del Trànsit de sant Francesc, amb motiu del vuitè centenari de la seva mort. Aquest acte, inicialment previst per al 3 d'octubre, va caldre ajornar-lo arran de les condicions meteorològiques adverses.

- Projecció mediterrània: la germana María Pin participa activament en una Comissió de l'OFS del Mediterrani, contribuint així a enfortir els vincles de comunió i col·laboració entre les fraternitats d'aquesta àrea geogràfica.

- Solidaritat franciscana – Projecte DANA: l'OFS d'Espanya farà una aportació de 7.000 euros destinada a adquirir material necessari, com ara grues i arnesos, per a la residència d'unes monges afectades per les conseqüències de la DANA. Una mostra concreta de la solidaritat i la fraternitat que ens uneixen.

- Joventut i formació: durant aquest mes de novembre tindrà lloc a Roma una trobada internacional de la JUFRA. També s'han anunciat dues xerrades formatives en línia: la primera, el 27 de febrer, a càrrec de la germana ministra de Galícia, i la segona, el dissabte 17 d'abril, a càrrec de la ministra nacional, María José Píriz.

 

Compromís social: la fraternitat que es fa servei.

La germana tresorera, Sussi, ens ha recordat que continuem recollint donatius, tal com vam acordar en la trobada del mes passat, per donar suport a l'obra social de la Llar Franciscana.

Aquests donatius es destinen a les obres que els frares estan duent a terme amb la finalitat de poder acollir famílies sense llar, un projecte solidari amb el qual la nostra fraternitat col·labora estretament. És una manera concreta de fer realitat l'Evangeli, posant en pràctica l'amor als més necessitats i el servei als germans.

També s'ha fet una crida per trobar persones voluntàries que vulguin col·laborar en l'equip de neteja de la parròquia, que es reuneix un dijous al mes, de les 12 a les 13 h. Petits serveis que, viscuts amb generositat, contribueixen a fer de la comunitat una veritable casa de tots.


La paraula de sant Francesc.

La germana Conxi ens ha ofert una magnífica reflexió sobre l'Admonició de sant Francesc titulada «Benaurats els pobres d'esperit, perquè d'ells és el Regne del cel».

Una invitació a aprofundir en la pobresa evangèlica, aquella actitud interior que ens ajuda a viure despresos de nosaltres mateixos, oberts a Déu i disponibles per als germans.


Formació: aprendre a estimar el germà també quan ens costa.

Un dels moments més intensos de la jornada ha estat la formació impartida pel nostre germà de formació, Fernando Llanillo, amb el tema «Cuando el hermano duele».  Transcripció de la conferència.

La reflexió ens ha convidat a aprofundir en una realitat tan humana com exigent: els germans són un do de Déu, però, de vegades, en la convivència també ens ferim mútuament. La fraternitat no està formada per persones perfectes, sinó per homes i dones que caminen junts, amb les seves virtuts, limitacions i febleses.

Sovint podem caure en la temptació de voler una fraternitat ideal, formada per germans «perfectes», pacífics i agradables, que no ens qüestionin ni ens compliquin la vida. Però fugir de les dificultats i dels conflictes per preservar una pau còmoda pot convertir-se en una forma d'egoisme.

Des de l'espiritualitat franciscana, la desapropiació no consisteix únicament a renunciar als béns materials. També ens demana una profunda desapropiació espiritual i moral: deixar de posar-nos nosaltres mateixos al centre, abandonar les nostres exigències i renunciar a voler que els altres s'adaptin sempre a les nostres expectatives.

Exigir germans perfectes perquè ens resulti fàcil estimar-los és una manifestació de supèrbia i d'ego. Sant Francesc ens ensenya un camí ben diferent: no ens demana que el germà sigui millor perquè nosaltres el puguem estimar, sinó que l'acollim i l'estimem tal com és.

La formació ens ha plantejat una pregunta especialment profunda: com podem mantenir una relació autèntica amb Déu Sagramentat si no som capaços de suportar, comprendre i estimar el germà que tenim al costat?

El germà difícil no és necessàriament un defecte de la fraternitat; pot esdevenir un mirall que ens ajuda a descobrir les nostres pròpies limitacions, impaciències i actituds de supèrbia. Excloure'l o rebutjar-lo significa tancar-nos a una oportunitat de conversió i de creixement en l'amor.

En aquest sentit, la imatge de sant Francesc després de rebre les sagrades llagues a la muntanya de La Verna és especialment significativa. Després d'aquella experiència extraordinària de comunió amb Crist crucificat, Francesc baixa de la muntanya per continuar vivint com a germà entre els germans, acceptant també deixar-se cuidar per ells.

Un ensenyament profund per a tots nosaltres: la veritable santedat no ens allunya dels germans, sinó que ens fa més propers, més humils i més capaços d'estimar. La fraternitat es construeix quan aprenem a acollir-nos mútuament, no malgrat les nostres febleses, sinó també a través d'elles.



Una nova presència que enriqueix la fraternitat.

La germana María Pin ens ha presentat la Margot, una jove procedent de Mèxic i vinculada a la JUFRA del seu país.

Gràcies a la Myriam, formadora nacional de la JUFRA, la Margot ha conegut la nostra fraternitat. Actualment resideix a Sabadell, on ha vingut per cursar un màster durant un any, i ens acompanyarà en les nostres trobades mensuals.

L'hem rebuda amb molta alegria, contents de poder compartir amb ella la nostra vida fraterna. La seva presència és també una oportunitat per enfortir els lligams entre l'OFS i la JUFRA, dues realitats que comparteixen el mateix carisma franciscà i la crida a viure l'Evangeli a l'estil de sant Francesc.


Vida de Consell i celebració de l'Eucaristia.

Abans de continuar la jornada, hem llegit l'acta corresponent a la trobada del mes de setembre, que ha estat aprovada per unanimitat.

Després d'una breu pausa, els germans del Consell han aprofitat per celebrar la seva reunió, mentre la resta de participants compartíem uns moments de germanor.

A continuació, ens hem traslladat a l'església per participar en l'Eucaristia de les 12.30 h, preparada per la comissió de litúrgia de la fraternitat, formada per l'Alexandra i en Fernando. La celebració, compartida amb tota la comunitat parroquial, ha estat el centre i el punt culminant de la nostra trobada, perquè és en Crist, present en l'Eucaristia, on trobem la font de la nostra unitat i de la nostra vida fraterna.


Un dinar per compartir la vida.

A les 14 h ens hem reunit al saló del convent per compartir el dinar de germanor amb els frares de la comunitat.

Ha estat un altre moment per conversar, estrènyer els lligams d'amistat i gaudir de la joia de sentir-nos part d'una mateixa família franciscana.

En acabar, ens hem acomiadat amb el cor agraït al Senyor per tot el que hem viscut i compartit durant aquesta jornada, amb el desig de continuar caminant junts en la fe, la pregària i el servei als germans.

Ser fraternitat és molt més que reunir-nos: és aprendre a estimar-nos, acollir-nos i caminar junts, amb les nostres virtuts i febleses, seguint les petjades de sant Francesc d'Assís. Que el Senyor ens concedeixi un cor humil i misericordiós, capaç de descobrir en cada germà un do i una oportunitat per estimar-lo més. Pau i Bé!

Santa Àngela de la Creu, OFS.

 


SANTA ÀNGELA DE LA CREU, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 5 de novembre.
Santa Àngela de la Creu,
O.F.S.

· Ángela Guerrero González, en religió Sor Ángela de la Cruz (Sevilla, 30 de gener de 1846 - 2 de març de 1932) va ser una religiosa andalusa, fundadora de les Germanes de la Companyia de la Creu. Sor Àngela ja era terciària franciscana abans de fundar la Companyia; també ho eren les primeres companyes.  Va pertànyer a la Fraternitat Local de Sant Pere d'Alcàntara de Sevilla. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

· Martirologi Romà: A Sevilla, a Espanya, santa Àngela de la Creu Guerrero González, fundadora de l'Institut de les Germanes de la Creu, que no es va reservar cap dret per a si sinó que ho va deixar tot per als pobres, als quals acostumava anomenar els seus senyors, i els servia de debò (1932).

 +++++++++++++++++++++++++++

Santa Àngela de la Creu: una vida lliurada a Crist i al servei dels més pobres.

Una infantesa senzilla i una fe profunda.

Santa Àngela de la Creu va néixer a Sevilla en el si d'una família humil i profundament cristiana. Era filla de Francisco Guerrero i Josefa González, que treballaven com a cuiners al convent dels teatins de Sevilla fins al 1835. Dels catorze fills que va tenir el matrimoni, només sis van arribar a l'edat adulta. Àngela va perdre aviat el pare i va créixer enmig de les dificultats econòmiques, una realitat que marcaria profundament la seva sensibilitat envers les persones més necessitades.

Des de ben petita va manifestar una gran religiositat i una inclinació especial per la pregària. Les limitacions econòmiques de la família van impedir que pogués rebre una formació escolar adequada i gairebé no va aprendre a llegir ni a escriure. Als dotze anys va començar a treballar en un taller de calçat, propietat d'Antonia Maldonado, una dona molt pietosa que acostumava a resar diàriament el rosari amb les treballadores i a llegir-los vides de sants.

Aquell ambient de pregària i espiritualitat va ser decisiu per a la seva formació cristiana. També va ser allí on va conèixer el pare José Torres Padilla, director espiritual d'Antonia, que es convertiria en el seu confessor, conseller i guia en el discerniment de la seva vocació.

El desig de consagrar-se a Déu.

Entre els anys 1862 i 1865, Àngela va compaginar la feina amb una intensa vida de pietat i servei als altres. En el seu temps lliure visitava esglésies i famílies necessitades, a les quals ajudava tant com podia. Durant una epidèmia de còlera es va dedicar especialment a atendre els malalts, mostrant una caritat valenta i generosa.

En aquell període va expressar al pare Torres el seu desig d'ingressar en la vida religiosa. Va intentar entrar al convent de les carmelites descalces del barri sevillà de Santa Cruz, però no va ser admesa a causa de la seva salut delicada. Més endavant va vestir l'hàbit de les Germanes de la Caritat, però una nova malaltia la va obligar a abandonar el convent.

Lluny de renunciar a la seva vocació, va comprendre que potser Déu la cridava a seguir un camí diferent. Si no podia viure en una congregació religiosa, es consagraria a Déu mitjançant vots privats i procuraria viure plenament l'Evangeli enmig del món.

Així, l'1 de novembre de 1871 va iniciar una nova etapa espiritual. Volia que la seva vida no consistís simplement a seguir Jesús des de lluny, sinó a viure amb Ell, compartint la seva creu i identificant-se amb el seu amor redemptor. Va decidir fer de la pobresa i del servei als més desfavorits el centre de la seva existència.

L'hivern de 1873 va fer vots perpetus de pobresa, castedat i obediència, sense pertànyer encara a cap congregació religiosa. També va prometre obediència al pare Torres, a qui reconeixia com a guia espiritual. Alhora, començava a madurar en el seu cor el projecte de fundar una comunitat dedicada completament a l'atenció dels pobres.

Neix la Companyia de les Germanes de la Creu.

A partir del gener de 1875, Àngela va començar a concretar el projecte de fundar una nova comunitat religiosa. El seu ideal era senzill i exigent: viure com a pobres entre els pobres, compartir-ne les dificultats i portar-los l'amor i la consolació de Crist.

Amb una humilitat extraordinària, aquella dona que amb prou feines sabia escriure va posar per escrit, a petició del pare Torres, les seves experiències interiors i les inspiracions que rebia durant la pregària. En una d'aquestes vivències va contemplar profundament el misteri de la Santa Creu, una experiència que marcaria definitivament la seva espiritualitat i que la portaria a adoptar el nom d'Àngela de la Creu.

En els seus escrits expressava també el desig de convertir la seva pròpia vida en un calvari d'amor, lliurament i sacrifici, sempre unida a Crist crucificat. Tenia només vint-i-set anys quan va començar a prendre forma aquesta intuïció espiritual.

El 2 d'agost de 1875 va néixer la Companyia de les Germanes de la Creu, fundada per atendre els pobres, els malalts i les persones abandonades, i per portar una mica de llum i esperança a les llars més colpides per la misèria.

La primera comunitat va començar amb quatre dones: la mateixa Àngela, la terciària franciscana Josefa de la Peña i dues joves, Juana María Castro i Juana Magadán. Van llogar un pis on van iniciar la vida comunitària i van organitzar un servei d'assistència als més necessitats.

Poc després es van traslladar al carrer de l'Hombre de Piedra, a Sevilla, on la seva presència i la seva tasca caritativa van començar a fer-se conegudes.



El 1876, l'arquebisbe de Sevilla, monsenyor Spinola, va autoritzar la formació de la nova congregació. Així quedaven constituïdes les Germanes de la Companyia de la Creu. L'any següent van obrir una segona casa a Utrera i, el 1878, una tercera a Ayamonte.

La mort del pare Torres Padilla, aquell mateix any, va suposar una pèrdua important per a la fundadora. José María Álvarez va assumir aleshores la direcció espiritual de l'institut.

Una espiritualitat profundament franciscana.

Un dels trets més significatius de santa Àngela de la Creu és la seva profunda identificació amb l'espiritualitat de sant Francesc d'Assís. El franciscanisme no era per a ella un element secundari ni una simple devoció, sinó una part essencial del seu projecte de vida i de la congregació que havia fundat. Sor Àngela era terciària franciscana abans de fundar la Companyia; també ho eren les primeres companyes. Va pertànyer a la Fraternitat Local de Sant Pere d'Alcàntara de Sevilla.

Àngela es referia sovint a sant Francesc com «el meu pare sant Francesc» i considerava que les virtuts que més havien de brillar en la seva vida eren la pobresa, el despreniment de les coses materials i la santa humilitat.

En concebre l'institut, va voler que les seves religioses fossin filles de sant Francesc d'Assís i germanes terceres. També va establir que els diumenges i les festes, en lloc de resar el rosari, recitessin la Corona franciscana.

Aquesta vinculació amb el carisma franciscà es feia visible sobretot en la manera d'entendre la pobresa. Com sant Francesc, Àngela no volia limitar-se a ajudar els pobres des de fora, sinó compartir-ne la vida, apropar-se a les seves ferides i fer-se germana dels qui més patien.

La seva espiritualitat tenia la Creu de Crist com a centre i la caritat com a expressió concreta de l'amor de Déu. La humilitat, el despreniment, la senzillesa i el lliurament generós es convertiren en els pilars de la seva obra.

Els convents: petits calvaris d'oració i caritat.

Les comunitats fundades per Àngela tenien una manera de viure molt particular. Els convents havien de ser autèntics «calvaris», espais de pregària, silenci, austeritat i contemplació, amb una imatge de la Mare de Déu a l'oratori, que presidia espiritualment la vida de les germanes.

La seva existència es caracteritzava per una gran pobresa material, el silenci gairebé absolut, la pregària contínua i la meditació del misteri de la Passió de Crist. Però aquesta vida contemplativa no les apartava del món; al contrari, les impulsava a sortir a l'encontre dels qui necessitaven ajuda.

Les germanes visitaven els malalts, assistien les famílies sense recursos, consolaven les persones soles i netejaven les llars més pobres, retornant-hi la dignitat i l'esperança. La seva caritat no coneixia distincions socials: atenien tothom qui trucava a la seva porta.



Les vocacions van anar augmentant i, amb elles, també les peticions d'ajuda. La fama de la seva obra va arribar fins i tot a famílies benestants, que demanaven la presència de les germanes per atendre persones necessitades.

Durant la seva vida, santa Àngela va impulsar la fundació de vint-i-tres convents, estenent la Companyia de la Creu per diverses poblacions d'Andalusia i d'altres indrets d'Espanya. Entre les fundacions més destacades hi ha les de Carmona (1887), Villafranca de los Barros (1890), Arjona (1895), Zalamea de la Serena (1905), Sanlúcar de Barrameda (1909), Huelva (1910), Peñaflor (1911), Escacena del Campo (1913), Montellano (1920), Torreperogil (1923), Écija (1924), Ronda (1925), Estepa (1926) i Madrid (1928).

La seva dedicació incansable als més desfavorits va fer que el poble sevillà l'anomenés afectuosament «Mare dels Pobres», un títol que expressava millor que cap altre la seva manera d'entendre la vocació cristiana.

El reconeixement de l'Església.

El 1894, santa Àngela va viatjar a Roma, on va tenir una audiència amb el papa Lleó XIII. Quatre anys després, el 1898, l'institut va rebre el Decretum Laudis, i el 25 de juny de 1904 el papa sant Pius X va aprovar definitivament la congregació.

Malgrat el creixement de l'obra i el reconeixement eclesial, Àngela va continuar vivint amb la mateixa senzillesa i humilitat dels primers anys. No buscava honors ni protagonisme. La seva única aspiració era servir Crist en els pobres, especialment en aquells que vivien en situacions d'abandonament, malaltia i misèria.



Va morir a Sevilla la matinada del 2 de març de 1932, deixant al darrere una obra espiritual i caritativa que continuaria donant fruits molt més enllà de la seva vida.

La seva mort va commoure profundament la ciutat. L'Ajuntament de Sevilla, reunit en sessió extraordinària, va acordar canviar el nom del carrer Alcázares, on la comunitat tenia casa des de 1887, pel de carrer d'Àngela de la Creu, com a homenatge a aquella dona que havia fet de la caritat el sentit de tota la seva existència.

De Sevilla als altars.

El 1966 es va erigir un monument en honor seu a Sevilla, com a reconeixement de l'empremta que havia deixat en la ciutat i en la vida de tantes persones necessitades.

El papa sant Joan Pau II la va beatificar durant la seva visita apostòlica a Sevilla, el 5 de novembre de 1982. Posteriorment, el mateix pontífex la va canonitzar a Madrid el 4 de maig de 2003, reconeixent oficialment la seva santedat i proposant-la com a exemple per a tota l'Església.

L'any 2009, la seva imatge va ser incorporada a la processó del Corpus Christi de Sevilla, una nova mostra de l'estima i la devoció que la ciutat continua professant-li.

Una lliçó de franciscanisme i de caritat evangèlica.

La vida de santa Àngela de la Creu és un testimoni extraordinari de com l'Evangeli pot transformar una existència senzilla en una obra immensa d'amor. Sense grans recursos materials, amb una formació escolar molt limitada i marcada per una salut delicada, va saber respondre amb generositat a la crida de Déu.

La seva espiritualitat ens recorda que la pobresa franciscana no consisteix únicament a renunciar als béns materials, sinó a fer-se proper als germans, compartir-ne les necessitats i reconèixer en cadascun d'ells el rostre de Crist.

Com sant Francesc d'Assís, va descobrir que la veritable grandesa neix de la petitesa, que la humilitat obre el cor a Déu i que la caritat és la manera més autèntica de viure l'Evangeli.

Àngela de la Creu va fer de la seva vida una ofrena silenciosa, convertint cada gest d'ajuda en una pregària i cada servei als pobres en una trobada amb Jesús. La seva obra continua recordant-nos que no hi ha amor més autèntic que aquell que es fa servei, ni pobresa més fecunda que la que s'obre generosament als altres.

El seu exemple ens convida, també avui, a viure l'esperit de sant Francesc amb senzillesa, fraternitat i misericòrdia, fent nostres les paraules de l'Evangeli: servir els més petits és servir el mateix Crist.

Lluís Salas Grau, OFS


 

 

 


Crònica de la trobada fraterna. Setembre 2026

 


TROBADA FRATERNA DEL SETEMBRE DE 2026.

La Fraternitat de l'OFS de Granollers inicia un nou curs,

 tot caminant junts en l'esperit de sant Francesc.


Lluís Salas Grau, OFS 


Després de les vacances d'estiu, el diumenge 27 de setembre, la Fraternitat de l'Orde Franciscà Seglar (OFS) de Granollers es va retrobar per donar inici a un nou curs, amb la celebració de la seva trobada mensual. Va ser una jornada marcada per la pregària, la formació, la convivència i, sobretot, l'esperit de comunió fraterna, seguint les petjades de sant Francesc d'Assís i en sintonia amb el camí de l'Església i de tota la Família Franciscana.

En aquesta ocasió, no van poder assistir-hi el germà ministre, Francisco Javier Conejo, i la seva esposa, la germana Marielo, que es trobaven a Granada; tampoc la germana Marta, que era a Lourdes, ni el germà Josep Maria, per motius laborals. Malgrat aquestes absències, la fraternitat va viure la jornada amb el mateix esperit de germanor que ens convida a sentir-nos units, fins i tot quan les circumstàncies no ens permeten compartir físicament la trobada.


PREGÀRIA I AVISOS FRATERNALS.

A les 10 del matí, la jornada va començar amb el res de Laudes, dirigit per l'assistent espiritual, fra Ángel Mariano, posant així el nou curs sota la mirada de Déu i encomanant-li el camí que la fraternitat té al davant.

En acabar la pregària, fra Ángel Mariano va recordar la celebració de les Vespres i la commemoració del Trànsit de sant Francesc, en el marc del vuitè centenari de la seva mort, que tindria lloc el dissabte 3 d'octubre, amb tota la Família Franciscana de Catalunya, a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. Tot seguit, va facilitar les entrades als germans que desitjaven participar en aquesta significativa celebració.

A continuació, la germana vice-ministra, Alexandra Gómez, va transmetre diversos avisos d'interès per a la fraternitat:

- Les salutacions que el ministre, Francisco Javier Conejo, feia arribar a tots els germans.

- La convocatòria del seminari que se celebraria a Lleida els dies 9 i 10 d'octubre. Els germans interessats a seguir-lo en línia havien de facilitar el seu nom i adreça electrònica per rebre l'enllaç corresponent.

- La possibilitat d'adquirir les noves edicions dels llibres dels Estatuts i les Constitucions de l'OFS, per a tots aquells germans que hi estiguessin interessats.

Seguidament, la germana secretària va procedir a la lectura de l'acta corresponent al mes de juliol, que va ser aprovada per unanimitat pels germans assistents.


L'ECONOMIA AL SERVEI DE LA FRATERNITAT I DELS MÉS NECESSITATS.

Un dels punts destacats de la reunió va ser l'explicació de la situació econòmica i del pressupost de la fraternitat, a càrrec de la germana tresorera, Sussi, d'acord amb les decisions adoptades pel Consell de la Fraternitat en la reunió del passat 2 d'agost.

La tresorera va exposar la distribució de les aportacions anuals dels germans, que permeten contribuir al sosteniment de l'OFS de Catalunya, col·laborar amb els germans de Colòmbia, oferir un donatiu als frares per ajudar a sufragar despeses del convent —com ara l'electricitat i la calefacció— i mantenir una partida destinada a l'ajuda social.

Pel que fa a aquesta darrera aportació, es va recordar que la fraternitat havia acordat destinar-la cada any a una necessitat concreta. En aquesta ocasió, després de valorar-ho conjuntament, es va decidir donar suport a la Llar Franciscana, situada al convent dels frares de Granollers, on s'acull famílies amb infants que es troben en situació de manca d'habitatge.

La germana Sussi va informar que actualment s'hi està preparant una reforma per poder acollir més famílies i que, a més de les obres previstes, cal adquirir diversos equipaments i electrodomèstics necessaris per al funcionament de la llar.

Després de compartir les diferents necessitats, els germans assistents van votar i van acordar que la fraternitat es faria càrrec de les despeses d'adquisició d'un rentavaixelles. La recollida de les aportacions per fer possible aquesta col·laboració s'allargarà fins al mes de desembre.

Aquesta decisió és una mostra concreta de com l'esperit franciscà es tradueix en gestos de solidaritat i servei. Sant Francesc ens va ensenyar a reconèixer Crist en els més petits i necessitats; per això, ajudar les famílies que travessen moments difícils és també una manera de viure l'Evangeli i de fer realitat la fraternitat més enllà de les paraules.

Finalment, la germana Sussi va comunicar el traspàs, durant el mes d'agost, de la germana Angelina Farré. Més endavant, la fraternitat celebrarà una Eucaristia en sufragi de la seva ànima, encomanant-la a la misericòrdia del Pare i mantenint viu el record de la seva vida entre nosaltres.


TESTIMONIS DE VIDA FRANCISCANA.

La formació i el coneixement de figures que han viscut l'Evangeli amb autenticitat van tenir també un espai destacat en la trobada.

En primer lloc, la germana Jolanta ens va oferir una àmplia i interessant exposició sobre la beata franciscana Àngela Salawa, apropant-nos a la seva vida i al seu testimoni de fe i entrega. Com a record, va repartir entre els assistents una estampa de la beata, acompanyada d'una breu però preciosa pregària que tots vam recitar conjuntament al començament i al final de la seva intervenció.

Seguidament, la germana María Pin va presentar breument la figura del sacerdot franciscà fra Mychal F. Judge, O.F.M., conegut també com a Robert Emmet Judge, que va exercir com a capellà del Departament de Bombers de Nova York. La seva figura és especialment recordada pel seu servei pastoral i la seva dedicació als bombers, així com pel seu tràgic final durant els atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001 contra les Torres Bessones de Nova York, quan va esdevenir la primera víctima oficialment registrada d'aquells atacs.

Dos testimonis diferents, però units per una mateixa manera d'entendre la vida: posar-se al servei de Déu i dels germans, especialment dels més vulnerables.


PROGRAMACIÓ I ACTIVITATS DEL NOU CURS.

A continuació, el germà responsable de formació, Fernando Llanillo, va presentar el calendari de les principals activitats i celebracions previstes per als pròxims mesos.

Entre les propostes formatives, va confirmar que les sessions del curs de Franciscanisme continuaran celebrant-se, com fins ara, el quart divendres de cada mes. El llibre escollit per a aquest curs serà "La sabiduría de un pobre", de l'escriptor Éloi Leclerc, una obra de profunda inspiració franciscana que ens convida a endinsar-nos en l'espiritualitat de sant Francesc i en el valor de la pobresa evangèlica.

També es van recordar les dates més significatives del calendari fratern:

- 3 d'octubre: Celebració del Trànsit de sant Francesc.

- 4 d'octubre: Festivitat de sant Francesc d'Assís. A les 12.30 h se celebrarà una Eucaristia solemne conjuntament amb la comunitat de l'església de Sant Francesc. En acabar, hi haurà un dinar fratern i una rifa.

- 25 d'octubre: Trobada mensual de la fraternitat.

- 6 de novembre, a les 19.30 h: Eucaristia dels Màrtirs de Granollers.

- Del 9 al 15 de novembre: Celebració de la Setmana dels Pobres.

- 14 de novembre, a les 19.30 h: Vigília de pregària.

- 15 de novembre: Celebració de la festa de la nostra patrona, santa Isabel d'Hongria. En aquesta jornada tindrà lloc la professió a l'Orde Franciscà Seglar de les germanes Marielo Micó, María Pin i Teresa Jofre, així com dels esposos David Quiles i Mónica Arellano. Serà, sens dubte, un moment de gran joia per a tota la fraternitat, que veurà com nous germans i germanes assumeixen públicament el compromís de viure l'Evangeli a la manera de sant Francesc.

- Del 7 a l'11 de desembre: Recollida de fotografies dels pessebres confeccionats a les llars dels germans. Les imatges s'exposaran del 25 de desembre al 6 de gener.

- 20 de desembre: Trobada mensual de la fraternitat.

 

PROJECCIÓ DEL CURS 2026-2027: 

CRÉIXER JUNTS EN L'ESPIRITUALITAT FRANCISCANA.

Després de presentar el calendari, Fernando Llanillo va compartir una projecció amb els diferents temes que es treballaran al llarg del curs 2026-2027, amb l'objectiu de continuar aprofundint en el coneixement de sant Francesc, en la seva espiritualitat i en la manera de portar l'Evangeli a la vida quotidiana.

Un dels moments d'aquesta presentació va ser el repartiment de les Admonicions de sant Francesc, textos breus però d'una gran profunditat espiritual, que ens ajuden a revisar la nostra manera de viure, de relacionar-nos amb els altres i de seguir Jesucrist.

Cada germà va poder escollir l'Admonició que desitjava preparar i compartir amb la resta de la fraternitat. La distribució va quedar establerta de la manera següent:

- Octubre: «Feliços els pobres d'esperit», a càrrec de la germana Conxi.

- Novembre: «Feliços els pacífics», a càrrec de la germana Manoli.

- Desembre: «Feliços els nets de cor», a càrrec de la germana María Pin.

- Gener: «Feliços els humils», a càrrec del germà Lluís.

- Febrer: «Feliços els compassius», a càrrec de la germana Maricarmen.

- Març: «Feliços els savis en el parlar i en el callar», a càrrec del germà David Quílez.

- Abril: «Feliços els pacients», a càrrec del germà José Luis.

- Maig: «Feliços els qui estimen de debò», a càrrec de la germana María Antònia.

- Juny: «Feliços els perseguits», a càrrec de la germana Terencia.

- Juliol: «Feliç el menor i germà», a càrrec del germà Fernando.

Aquest treball compartit de les Admonicions serà una bona oportunitat per aprofundir en l'ensenyament espiritual del Pobrissó d'Assís i deixar-nos interpel·lar per les seves paraules. No es tracta únicament de conèixer uns textos, sinó de fer-los vida, perquè la nostra vocació franciscana es reflecteixi en els petits gestos de cada dia.


L'EUCARISTIA I EL DINAR FRATERN, CULMINACIÓ DE LA JORNADA.

Després d'un breu descans, els germans ens vam dirigir a l'església per participar en l'Eucaristia de les 12.30 h, preparada per la comissió de Litúrgia de la fraternitat, formada pels germans Alexandra i Fernando. La celebració va ser compartida amb els feligresos de la parròquia, fent visible, una vegada més, la comunió que ens uneix com a membres d'una mateixa comunitat cristiana.

La jornada va concloure amb el dinar fratern al saló del convent. Al voltant de la taula, en un ambient de proximitat, alegria i germanor, vam poder continuar compartint la vida i enfortint els vincles que ens uneixen.

Així, després d'una jornada intensa de pregària, informació, formació i convivència, els germans i germanes ens vam acomiadar fins a la propera trobada mensual.

Comencem un nou curs amb il·lusió renovada i amb el desig de continuar caminant junts, fidels a la nostra vocació i al compromís de viure l'Evangeli segons l'esperit de sant Francesc d'Assís.

Que el Senyor ens concedeixi un cor senzill i fratern, disposat a estimar, servir i compartir, i que, seguint l'exemple del nostre Pare sant Francesc, sapiguem ser instruments de pau, esperança i fraternitat allà on ens trobem.