BEAT PERE CRISCI DE FOLIGNO, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 19 de juliol.Beat Pere Crisci de Foligno, O.F.S.
Lluís Salas Grau, O.F.S
• Pere
Crisci va néixer a Foligno (Umbria) cap al 1243. Quan tenia 30 anys, després de
repartir tots els seus béns entre els pobres, es va dedicar al servei de la
catedral, vivint en el forat del campanar, i emprant el temps entre la pregària
i el dejuni. Fou un franciscà secular d'alta contemplació, severa penitència i
evangèlica simplicitat. Molt popular entre el poble, tothom l’anomenava
Pietrillo i, quan va morir el 19 de juliol del 1323, ja el consideraven sant.
El 1400 el papa Bonifaci IX va concedí indulgències el dia de la seva festa.
• Martirologi Romà: A Foligno, de la Umbria, Beat Pere Crisci, el qual, distribuïts tots els seus béns entre els pobres, es va posar al servei de la catedral i va portar vida humil i penitent a la torre del campanar.
++++++++++++++++++
Vet aquí una figura d'eremita urbà a la Umbria cristiana. Pere Crisci, anomenat popularment “Pietrillo”, va néixer a Foligno, en data incerta però que es pot aproximar a l'any 1243, d'un tal Pere de la família dels Crisci. A l'edat de 30 anys, després d'una joventut turbulenta, es va convertir de manera radical a Déu; va vendre tots els béns heretats del seu pare, va distribuir el producte entre els pobres, i se'n va anar a viure al servei de la catedral de Foligno, dormint en un petit forat del campanar, en oració i dejuni. Fou un franciscà secular d'alta contemplació, severa penitència i evangèlica simplicitat.
No era estrany trobar en aquelles èpoques persones penitents que decidien viure a l'empara d'un temple, oferint els seus serveis quan calien, sostenint-se amb l'almoina, i portant una vida gairebé eremítica en el context de la ciutat. Com que el Beat Pere Crisci va viure immers en el context dels moviments religiosos ombrívols de la primera meitat del segle XIV, va ser acusat i investigat per la Inquisició. La seva espiritualitat és propera a la d'Àngela de Foligno o a la de Santa Clara de Montefalco, dedicades a la més aspra penitència. Va realitzar a més, diverses vegades, peregrinacions a Roma i Assís.
Pere va morir a Foligno el 19 de juliol de 1323 en fama de santedat; el pare dominic Giovanni Gorini di San Geminiano va rebre del bisbe Agneletti de Foligno, l'encàrrec d'escriure la «Vita» o «Llegenda» del sant, que és al present l'única font biogràfica que posseïm. El sant va ser molt venerat durant tota l’edat mitjana, i fins i tot al segle XIV els estatuts de Foligno van inserir la seva memòria com a festiu, i eclesiàsticament, de precepte; la fira del 19 de juliol encara subsisteix en aquesta comuna. El maig del 1400 el papa Bonifaci IX va concedir indulgència als qui aquell dia o els tres següents visitessin la Cattedralle di San Feliciano, a Foligno, on es trobaven les relíquies del beat. Actualment el seu cos, en una urna de fusta tallada, es venera a la catedral de Foligno, en una capella dedicada a ell, restaurada el 1870.
Tot i
que, per l'aprovació del culte i per la pròpia inscripció al Martirologi, li
correspon el títol de beat, és comú anomenar-lo com a sant, i fins i tot
l'esmentada butlla del 1400 així ho nomena, malgrat que no ha estat mai
canonitzat formalment.
El Beat Pere Crisci ha estat representat, des dels primers anys després de la seva mort, vestit amb un gruixut costal, agenollat amb les mans alçades cap al sol i l'aurèola sobre el seu cap; a la «Vita» abans esmentada, es diu que quan pregava, aixecava la mirada cap al sol, i en aquell moment tenia el regal d'entreveure en el globus ardent, el veritable sol, que és Crist i que per la seva gràcia ell va poder mirar, la enlluernadora llum, sense patir cap mena de danys als ulls.
El Beat Pere Crisci ha estat representat, des dels primers anys després de la seva mort, vestit amb un gruixut costal, agenollat amb les mans alçades cap al sol i l'aurèola sobre el seu cap; a la «Vita» abans esmentada, es diu que quan pregava, aixecava la mirada cap al sol, i en aquell moment tenia el regal d'entreveure en el globus ardent, el veritable sol, que és Crist i que per la seva gràcia ell va poder mirar, la enlluernadora llum, sense patir cap mena de danys als ulls.