Joan 8, 1-11
“JO TAMPOC NO ET CONDEMNO”
N’hi ha qui davant els errors
dels altres, les febleses i les limitacions, n’hi qui davant el pecat de
l’altre sols és capaç de pensar en pedres i càstigs. D’altres procuren
silenciar la veu de Déu acomodant-se en una moral feta a mida...
Déu, però, te una alternativa
distinta a totes aquestes opcions: LA MISERICÒRDIA! Déu ofereix
INCONDICIONALMENT i A TOTHOM, el seu PERDÓ GENERÓS, fruit i conseqüència
coherent del seu AMOR DESMESURAT. Déu ofereix a tothom la possibilitat de
recomençar de nou.
Sento la teva veu, Senyor... suau, i alhora forta i ferma, no em
judica, menys encara em condemna...
Sento la teva veu, Senyor... suau, i alhora forta i ferma, no em
judica, menys encara em condemna...
Sols davant teu, Bon Déu, em sento lliure
del tot. Les teves paraules apaivaguen el meus neguits i silencien les meves
pors, i el teu amor m’allibera dels meus vells i nous esclavatges.
En Tu, oh
Crist, només en Tu, recupero la meva dignitat de fill estimat del Pare. Quan
permeto la teva presència en la meva vida, aquesta m’obre el cor a l’ESPERANÇA.
Per tot, de tot..., un cop més: GRÀCIES!
(Moltes gràcies,
Sílvia)