JO 7, 1-2.10.25-30
“...INTENTAVEN D’AGAFAR A JESÚS...”
El Crist arriba a nosaltres amb el rostre visible del
Déu invisible. Arriba, en nom del Déu que ell anomena “Pare”, per convidar-nos
a una vida feliç i plena de llum! Arriba per a tots, per tothom, sense
excepcions, sense requisits previs ni discriminacions de cap mena. No tothom, però, estem disposats a acollir-lo i escoltar-lo... I, no oblidem, que avui com fa quasi dos mil anys, també hi ha qui urgeix en silenciar-lo i fer-lo desaparèixer.
He de decidir-me,
Senyor! He de triar! Em poso de la teva banda o m’hi giro d’esquenes a tu? De
vegades no és tant clar... Sempre vull nedar i guardar la roba.Prou sé, Oh Crist, com em fa créixer romandre prop teu...; faig massa cas, però, a tot el que em distreu i prefereixo que siguis lluny de mi..., prefereixo allunyar-me jo!
Amb tot... Sóc aquí, ara, en aquesta quaresma, i parlo amb Tu, i penso en Tu, i... vull demanar-te la gràcia de ser-te fidel!
(Moltes gràcies, Sílvia)