Joan 11, 45-56
“... PER REUNIR ELS FILLS DE DÉU DISPERSOS.”
L’estratègia d’eliminar a Jesús com a solució als problemes del poble d’Israel entra ja en la seva recta final. Les autoritats del Temple, els mestres de la Llei, els fariseus, una bona colla de gent i grups socials del moment ho veuen així i n’estan convençuts!
Res més lluny de la realitat! La mort de Jesús va inaugurar un temps nou, del qual tothom, sense excepció, en podem ser partícips.
La seva mort, la seva creu, fou la gran lliçó d’amor i de vida que mai el gènere humà hagi pogut rebre, conèixer, sentir, viure...
En el nom del Pare, del Fill i de l’Esp... Començo la pregària
posant-me a la teva presència, sense mòbil, sense preses, respirant... fent el
senyal de la creu damunt meu... Miro la creu entre les meves mans..., aquest instrument de suplici i de mort ha
esdevingut signe de la teva vida lliurada en un amor desmesurat. Un amor que
ens lleva de l’aïllament per unir-nos a Tu, Déu de tendresa. Un amor amb el que fas possible que els teus
braços estesos i clavats damunt la creu s’allarguen més i més fins abastar el
món..., la humanitat sencera.
(Moltes gràcies, Sílvia)