Joan 8, 21-30
“EL QUI M’HA ENVIAT ÉS AMB MI, NO
EM DEIXA SOL...”
La tensió entre el Crist i els
seus adversaris és un absolut “in crescendo”... La comunicació és cada cop més
feble, no el volen escoltar, s’aferren als seus dogmes, normes i lleis... i al
que esperen no el saben, no el volen reconèixer en aquell home de Natzaret.
Jesús, lluny de sentir-se sol,
sap del cert que Déu, el Pare de Misericòrdia, és presència viva dins seu, Ell
l’encoratja i alena! Ell atia el foc del seu cor preparant-lo per consumir-se
en l’amor, per l’amor...
Déu de la Llum i de l’Esperança, Tu ets amb mi! SEMPRE ben a prop
meu... En els dies més esplèndids i joiosos perquè ho siguin encara més, però
també en els “altres dies”, els foscos, els difícils, els amargs i tristos, els
durs... Sempre, Tu hi ets sempre. La teva FORÇA
em redreça. La teva SAVIESA em condueix i em guia. L’AMOR, el teu poder,
m’aixeca de les meves caigudes, m’esperona, m’omple i em dóna pau, em fa feliç!
Un cop més... Gràcies, gràcies per ser-hi!
(Moltes gràcies, Sílvia)