Isaïes 52, 13-53, 12
“ERA MENYSPREAT... HOME FET AL DOLOR... SEMBLANT A AQUELLS QUE ENS
REPUGNA DE MIRAR... ”
Un gran silenci senyoreja avui a
tota la terra: una gran silenci i una intensa solitud.
Un gran silenci, perquè el Senyor
reposa dins el sepulcre; la terra s’estremí i tremolà silent, perquè el Verb de
Déu ha estat silenciat, l’han emmudit, l’han fet callar...
“Déu morí segons la carn i va fer
desvetllar els qui esperaven a la terra dels morts” (d’una homilia del s. IV)
Silenci..., esguard esperançat...
Vull romandre obert i disponible al deixar-me sorprendre per Déu.
(Moltes gràcies, Sílvia)