MT 20, 17-28
≪ ...ENTRE VOSALTRES NO HA DE SER PAS AIXÍ... ≫
Vivim enmig del foc creuat del bombardeig constant dels
publicistes, les marques, les modes... Se’ns diu amb què i a què hem de jugar,
com divertir-nos, com vestir, què hem de llegir, quina música escoltar. Se’ns
diu com hem de viure i quin camí seguir per ser feliços. Som en un món on se’ns
assegura que el plaer és més fort que qualsevol altra cosa. i que la teva
realització (fonamentada, clar, en les quotes de plaer que puguis obtenir) és
més important que el servei; que tot és relatiu, que no existeix la Veritat
Absoluta i que de totes les “veritats” que coexisteixen no n’hi ha cap per la
qual pagui la pena donar la vida.
Cal seguir aquestes corrents?
¿Serem prou agosarats i valents com per edificar un
alternativa fonamentada en el Crist i el seu Evangeli?.
Dóna’m, Jesús, la teva llum. Fes-me conèixer la teva
Veritat.
Ensenya’m a estimar (com Tu estimes) en comptes d’odiar;
Ensenya’m a crear i construir en comptes de destruir i
anorrear,
a guarir i consolar en comptes de ferir i furgar més i més
en la ferida;
Ensenya’m a actuar i comprometrem en comptes de defugir de
les responsabilitats i "apoltronar-me" en l’aparent seguretat dels
“sofàs” del meu "comodisme",
Ensenya’m a cercar més el que uneix que no pas el que
separa,
a alegrar-me dels èxits dels altres en comptes de ofegar-me
en gelosies i enveges...
Ensenya’m a SERVIR i ESTIMAR
(Moltes gràcies, Sílvia)