MT 21, 33-43.45-46
≪ PER AIXÒ US DIC QUE EL REGNE DE
DÉU US SERÀ PRES I SERÀ DONAT A UN POBLE QUE EL FACI FRUCTIFICAR. ≫
No és possible escalar un cim amb
unes xancles. Bo i que feixugues, hauré de posar-me unes botes ben fermes.
No aconseguiré de fer el camí de
la Quaresma mentre la meva atenció continuï, encara, distreta en mil coses del
tot trivials, i forçant a Jesús a un “zàping” a tota velocitat pels diferents
aspectes del meu existir.
Aquests quaranta dies (i tota la
meva vida) només tindran del tot sentit si hi ha un diàleg seriós i sincer
entre el missatge que Déu m’adreça i la meva realitat.
Senyor, tu coneixes del tot les
meves contradiccions. Saps com t’estimo amb els llavis i, alhora, et nego amb
els fets. Saps que crec en Tu però que prenc les meves decisions, sovint, sense
escoltar-te ni tenir present la teva Paraula, el teu Evangeli.
Senyor, no et cansis mai de mi!
(Moltes gràcies, Sílvia)