LLUC 13,1-9
<<...A VEURE SI DÓNA FRUIT D'ARA ENDAVANT... >>
Ell no ens
deixa. Som nosaltres qui ens allunyem.
De totes a totes, és a les nostres mans
la responsabilitat de viure una vida digna, una vida plena de fruits, una vida
amb sentit.
Sóc conscient, Senyor, que sovint la meva vida és buida. Que davant
segons quines situacions i persones, les meves paraules són profundament
amargues. I que no sempre he estat bon company, fill, germà, pare...
On, Senyor? On, si no en Tu, podré trobar la veritable alegria del
viure? On, de qui? Amb qui aprendré a donar fruits d’alegria?
(Moltes gràcies,
Sílvia)