<< “Mestre, és bo que estiguem aquí dalt” >>
Ser del Crist, ser cristià, és fer experiència viva i personal de l’amor i la bondat de Déu. No ens apuntem a un estil de vida, ni a una idea o filosofia, no es tracte de subscriure un conjunt de normes, jurar unes lleis o una constitució; ser cristià ni tant sols és adherir-se a un “llibre” per més sagrat que sigui. Ser del Crist demana un encontre amb Ell, viu i ressuscitat! Res d’aparicions, ni de fantasmes o esperits que s’invoquen. Ser del Crist és creure en el Déu que és Pare, deixar-nos tocar, habitar per Ell i adonar-nos que la vida amb Ell pren un altre sentit, absolutament nou, ple i distint!
Gràcies, Senyor, per haver sortit al nostre encontre, al meu encontre! Gràcies per haver volgut ser “Déu-amb-nosaltres”, “Déu-amb-mi”, que fa camí amb mi, que ha mort a la creu i ha donat la vida per mi!
Crist, Senyor, Tu sempre estàs disposat a acollir-me, a escoltar-me, a regalar-me la teva espatlla amiga i a esdevenir bàlsam de consol per les meves ferides.
Romandre amb Tu, ser amb Tu... Sentir-te, viure’t és tan gran, tan especial... És fantàstic! Poc importa on... de fet, arreu! Poc importa quan, en quin moment... de fet, sempre! El que de debò importa és ser amb Tu...
Gràcies, Senyor, per fer-ho possible!
(Moltes gràcies Sílvia)