Fra Josep Maria
Segarra, ofmcap
Fa pocs dies que hem començat la Quaresma. Hi hem entrat amb
una cerimònia ben significativa: la imposició de la cendra. En aquest temps
litúrgic se'ns convida amb insistència a fer una excursió cap a les
profunditats amb la joiosa perspectiva de l'alliberament del mal i de la mort.
Val la pena viure la Quaresma i donar-li ja des d'ara el sentit que té:
l'alegria de la preparació pasqual.
 |
Mentre preparava les celebracions quaresmals m'he trobat amb
dos textos que ens podrien ser útils en aquest camí d'interiorització i de
pregària. El primer, extret de la CARTA DE MADRÀS, és del germà Roger Schutz,
fundador de la comunitat ecumènica de Taizé i prou conegut de tots nosaltres.
Església, terra dels vivents, respon a l'esperança que tenim
posada en tu. Obre les portes de l'esperança: ella irradiarà com un sol
d'estiu. Obre les portes de la confiança: ella valdrà més que el dubte, la
malfiança, la vergonya d'existir. Obre les portes de la vida interior, i
l'ànima que vessa d'amor travessarà les proves més grans, franquejarà els murs
d'amargura i odi, i la por de la seva por... No es pot retardar més la
reconciliació visible entre els cristians. Església, ¿no et diuen res les
paraules de Jesús: no entraran al Regne del Cel els que miren enrere?...
Crec que aquesta interpel·lació del germà Roger ens podria
ajudar a fer una bona reflexió quaresmal, tant a nivell comunitari com
personal. La Quaresma ens empeny sempre a caminar, a no restar amb els braços
creuats, a obrir les nostres portes, a allunyar de nosaltres les mediocritats
que tant de mal ens fan, en definitiva, a no mirar mai enrere, com ens demana
Jesús.
I el segon text és un fragment del TESTAMENT ESPIRITUAL de
Christian de Chergé, prior del monestir trapenc de Tibhirine, a Argèlia,
assassinat amb els seus sis germans de comunitat el 1996. Aquests monjos
francesos, malgrat el perill, decidiren quedar-se al país per continuar al
costat de la població local musulmana:
Si algun dia – i podria ser avui -, sóc víctima del terrorisme,
voldria que la meva Església, la meva comunitat i la meva família, recordessin
que la meva vida havia estat oferta a Déu i a aquest país, que sabessin
associar la meva mort a la de molts d'altres, igualment violentes, abandonades
a la indiferència...En arribar el moment, m'agradaria tenir aquest instant de
lucidesa que em permeti demanar perdó a Déu i als meus germans en la humanitat
del mal que he comès, i perdonar de tot cor els que em volguessin matar. De cap
manera voldria que aquest poble que estimo apassionadament fos acusat
indiscriminadament del meu assassinat.
Conec molt bé el menyspreu amb què sovint s'ha tractat els
argelins i conec molt bé quines són les caricatures de l'Islam que promou un
cert islamisme. És massa fàcil deixar la consciència en pau identificant
l'Islam amb l'integrisme dels seus extremismes. Argèlia i l'Islam són per a mi
un cos i una ànima. Ho vaig aprendre als genolls de la meva mare, aquí mateix,
a Argèlia, ja llavors en el respecte als creients musulmans. Ran de la meva
mort, semblarà que tenien raó els que em titllaven d'ingenu i idealista. Si Déu
vol podré submergir la meva mirada en la del Pare per a contemplar els seus
fills de l'Islam com Ell els veu...
Testimoniatges que t'arriben al cor i et desvetllen la consciència.
Per damunt de les nostres mediocritats i pors comencem, doncs, com a germans de
penitència, el temps quaresmal manifestant el nostre agraïment a Déu per
aquesta nova invitació a convertir-nos, ja que la conversió és sempre font de
felicitat: Torneu al Senyor, el vostre Déu, perquè és compassiu i benigne, lent
per al càstig, ric en l'amor, i es desdiu de fer mal. Després de la Quaresma,
per molt intensament que l'hàgim viscuda, encara no haurem arribat a la fi,
però ja ens haurem posat enèrgicament en camí.
- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOSEP MARIA SEGARRA, OFMCAP
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR
DE CATALUNYA.
ANY 24 – MARÇ 2019 - NÚM. 220.