“... SI PERDONEU ALS ALTRES LES SEVES FALTES, EL VOSTRE PARE
CELESTIAL TAMBÉ US PERDONARÀ A VOSALTRES ...”
“Ull per ull, dent per dent...,” entre els pobles, dins de
casa a la família, a la feina, a l’escola, l’institut o la universitat, entre
la gent d’Església, en la política, el món de l’economia i les empreses, el món
de la informació... Arreu! Penso que avui fins i tot anem més enllà, no ens
conformem amb “l’ull per l’ull...”, avui és més aviat “els dos ulls i les
ulleres per l’ull” i “la dentadura sencera, amb implants inclosos, per la dent”.
L’agressió i la violència dels uns ens serveix com a
justificació de noves agressions. ¿Qui posseirà la saviesa (o la bogeria) i la
força per posar punt i final a aquesta espiral infinita de maldat?.
Déu de tendresa i de
misericòrdia, un cop més has pres la iniciativa de respondre amb amor a la meva
negligència i indiferència.
Tu allargues la teva mà a la meva manca de fe, per
enfortir-la...
Tu has optat per estimar-me fins i tot quan amb els més actes,
pensaments, intencions i decisions, jo m’he allunyat de tu, t’he donat
l’esquena, simplement t’he ignorat o t’he abandonat...
Contagiem el teu viure! Mou el meu cor a estimar com Tu, a
perdonar com Tu.
A estimar i perdonar com Tu m’estimes i em perdones.
(Moltes gràcies germana Sílvia)