Mateu 7, 7-12
“DEMANEU, I US DONARAN; CERQUEU, I TROBAREU; TRUQUEU I US
OBRIRAN...”
Estudiem: carreres, graus, màsters, mòduls... sense la
certesa que al final trobem feina; menys encara que la feina que trobem sigui
la que havíem somniat, per la qual hem estudiat.
Ens casem, però sense plenes garanties de construir una
família estable i feliç.
Confiem en els altres, però amb alguna que altra recança...
Semblaria prou assenyat desconfiar dels altres i posar les
nostres expectatives d’èxit en les pròpies fortaleses, qualitats, aptituds...
Passa, però, que hi ha moments i situacions (més que no ens
pensem) en els que les nostres forces i capacitats són insuficients... I,
aleshores... què?
Jo tic set de Tu...,
tinc set del teu amor!
Jo tinc set de Tu...,
oh font de llibertat!
Un cop més, Senyor, em poso davant teu, a la teva presència.
Vull parlar amb Tu, em cal el teu ajut.
Gràcies al testimoni del teu Fill, Jesús, sóc aquí i malgrat encara hi hagi interrogants i dubtes dins meu, la Creu del teu Crist m’encoratja a confiar en la teva Bondat.
Em costa, cert! No m’és fàcil... però a mesura que sóc amb Tu,
que passo més temps amb Tu...
em vaig adonant no sols que confiar en Tu és possible,
tanmateix assenyat i necessari.
Jo tic set de Tu...,
tinc set del teu amor!
Jo tinc set de Tu...,
oh font de llibertat!
Jo tic set de Tu...,
tinc set del teu amor!
Jo tinc set de Tu...,
oh font de llibertat!
(Moltes gràcies, Sílvia)