Etiquetes

9 i 10 de maig de 2026: Convivència Fraterna a Castell d’Aro.

 


RECÉS FRANCISCÀ A CASTELL D'ARO: 

UN CAP DE SETMANA DE FRATERNITAT I ESPIRITUALITAT.


Lluís Salas Grau, OFS


Els dies 9 i 10 de maig de 2026, un grup de germans i germanes de la Fraternitat de l’Orde Franciscà Seglar de Granollers vam tenir la gràcia de viure un cap de setmana de convivència fraterna inoblidable al Centre d’Espiritualitat Mariàpolis Loreto, a Castell d’Aro. Per cinquè any consecutiu, la Fraternitat de Granollers va organitzar aquest recés, que enguany va comptar també amb la participació de germans i germanes d’altres fraternitats, d’una germana arribada des de Xile i del ministre de la Fraternitat Regional Cartaginense, el germà Andrés Gandolfo, acompanyat de la seva esposa, Raquel.

Dissabte: acollida, formació i germanor.

L’acollida, càlida i plena de somriures, va començar puntualment a les deu del matí. La Núria, sempre amable i atenta, ens va rebre amb la seva cordialitat habitual. Un cop acomodats, ens vam reunir a la sala polivalent, on el nostre ministre, Javier Conejo, va donar la benvinguda a tots els participants. En aquest marc es va fer també el lliurament d’un diploma de reconeixement als germans Maria Isabel Suara i Jordi Jones, de la Fraternitat de Badalona, en agraïment al seu compromís constant i a la seva generosa dedicació al servei de la fraternitat.


La pregària comunitària, preparada pel nostre mestre de formació Fernando Llanillo i guiada pel germà Lluís Salas, ens va ajudar a centrar el cor en la confiança filial en Déu i en la disponibilitat per deixar-nos conduir per l’Esperit Sant durant tota la trobada.  Enllaç al text de la pregària comunitària.

Seguidament, vam gaudir d’una interessant ponència de la germana Maria Antonia Oñate sobre la vida i el testimoni de Santa Joana Francesca de Chantal, una dona de profunda fe que, enmig de les proves i sofriments de la seva vida, va saber respondre amb fidelitat a la crida del Senyor. El seu exemple ens va recordar que la santedat és possible també en la vida quotidiana i enmig de les dificultats.

A continuació, el germà Andrés Gandolfo ens va oferir una conferència profunda i inspiradora sota el lema «Jesús, Tu eres nuestra esperanza», en sintonia amb el camí espiritual de l’Església i amb la vocació pròpia de l’Orde Franciscà Seglar. Amb un estil proper i ple de convicció, ens va convidar a redescobrir Jesucrist com el centre de la nostra existència i l’autèntic fonament de tota esperança cristiana.

La seva reflexió va posar de manifest que l’esperança no és un simple optimisme humà ni una actitud psicològica, sinó una virtut teologal que neix de la trobada personal amb Crist viu. Davant les incerteses, els sofriments i els reptes del món actual, el cristià està cridat a ser signe d’esperança, testimoniant amb la seva vida que Déu continua actuant en la història. La conferència va donar lloc a un diàleg ric i participatiu, en què nombrosos germans i germanes van compartir experiències, inquietuds i reflexions, enriquint encara més el contingut de la sessió i fent visible la riquesa de la nostra fraternitat.


Després d’un dinar compartit en un ambient d’alegria i germanor, vam reprendre les activitats amb la reflexió preparada per en Xavi Ramos sota el suggeridor lema «Fraternitat i castells». A partir de la construcció simbòlica d’un "castell", ens va ajudar a aprofundir en la identitat de les fraternitats franciscanes seglars. Tal com en un castell cada persona és necessària i té una funció insubstituïble, també en la fraternitat cadascú aporta els seus dons i carismes al servei del conjunt. Va ser una bella metàfora, profundament arrelada a la cultura catalana, que ens va permetre comprendre millor la importància de la unitat, la confiança mútua i la corresponsabilitat.

Després d’una estona de descans i convivència, Javier Conejo ens va proposar un Kahoot sobre els Estatuts i Reglaments de l’Orde Franciscà Seglar, especialment centrat en les darreres revisions i aprovacions. L’activitat, tan formativa com divertida, ens va permetre refrescar coneixements en un ambient distès i participatiu.

Cap al vespre vam compartir una estona d’oració preparada per les germanes Maricarmen Aravena i Maria Isabel Suara, que ens va ajudar a recollir interiorment tot allò viscut durant la jornada i a presentar-ho al Senyor amb gratitud.

Després del sopar, el dia va concloure amb una vetllada plena d’alegria, bon humor i fraternitat. Amb la seva simpatia característica, el germà Javi va animar una estona que va provocar moltes rialles i va demostrar, una vegada més, que l’alegria és també una expressió autèntica de la fe viscuda amb senzillesa i confiança.

Diumenge: lloança, natura i oració.

El diumenge va començar amb la pregària de Laudes, preparada també per la germana Maricarmen. Amb les primeres llums del dia vam elevar la nostra lloança al Senyor, agraint-li el do de la fraternitat i totes les gràcies rebudes durant el recés.

Després d’esmorzar, ens vam acomiadar de Castell d’Aro i vam emprendre camí cap a Begur. Allí vam participar en l’Eucaristia, a l'església de Sant Pere, on vam ser acollits amb gran afecte per mossèn Josep Taberner. La seva cordialitat, proximitat i senzillesa van deixar una profunda empremta en tots nosaltres. La celebració va ser un moment especialment intens de comunió eclesial i d’acció de gràcies, culminació perfecta del cap de setmana viscut.


Acabada la missa, ens vam desplaçar fins a la Cala d’Aiguablava, una de les joies més belles de la Costa Brava. Les seves aigües transparents de color turquesa, la sorra daurada i el paisatge privilegiat ens van oferir un marc incomparable per al passeig, la contemplació i la convivència fraterna. La bellesa de la creació ens convidava espontàniament a lloar el Creador, tal com ens ensenya Sant Francesc d’Assís en el seu Càntic de les Criatures.


Per cloure la trobada, vam compartir el dinar al restaurant del Port Nàutic de Palamós. Entre converses, records i projectes de futur, va arribar l’hora dels comiats. Uns adeus plens de gratitud, conscients que havíem compartit quelcom més que unes simples jornades de convivència: havíem viscut una experiència de fraternitat evangèlica.

Donem gràcies a l’Esperit Sant, que fa brollar la fraternitat, uneix els cors i renova constantment la nostra vocació franciscana. Gràcies a tots els qui, amb esforç, dedicació i estima, vau fer possible aquest cap de setmana tan ric en experiències humanes i tan profund en vivència espiritual. Gràcies també a tots els participants, que amb el seu «sí» generós van contribuir a fer realitat aquesta trobada.

Com ens recordava Sant Francesc, és el Senyor qui ens dona germans. I quan descobrim aquest do, el cor se’ns omple d’una alegria que només pot venir de Déu.

Pau i Bé... i fins l’any vinent, si Déu vol, ja sigui a Castell d’Aro o en qualsevol altre indret on el Senyor vulgui reunir la seva família franciscana.

CONJUNT DE FOTOGRAFIES.






















Beat Pere Gambacorta o Pere de Pisa, OFS

 

BEAT PERE GAMBACORTA o PERE DE PISA, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 17 de juny.
Beat Pere Gambacorts o Pere de Pisa, OFS i fundador de l'Orde dels Pobres Eremites de Sant Jeroni.

• Pere Gambacorta o Pere de Pisa (Pisa, República de Pisa, 1355 - Venècia, 17 de juny de 1435) fou un eremita italià, germà profés del Tercer Orde de Sant Francesc i cofundador de l'Orde dels Pobres Eremites de Sant Jeroni. És venerat com a Beat per l'Església Catòlica Romana.
Martirologi Romà: A Venècia, el Beat Pere Gambacorta, fundador de l'Orde dels Pobres Eremites de Sant Jeroni, els primers seguidors del qual van ser uns bandolers que va convertir.

+++++++++++++++++++++++++++++

Pietro, nascut a Pisa o Lucca en una família aristòcrata i rica, els Gambacorta di Pisa; el seu pare, Pietro, havia estat governant de Pisa. Als 25 anys, després d'una joventut de disbauxa, va decidir renunciar a la vida acomodada i fer vida eremítica. Va fugir en secret de la cort, amb la disfressa d'un pelegrí i es va refugiar a les soledats de Montebello, a Umbria. Allà va professar al Tercer Orde de Sant Francesc, tot subsistint amb les almoines que li donaven a les poblacions veïnes.
Allà hi va fundar, al costat de la seva petita ermita, el monestir anomenat de Montebello (Isola del Piano, Úmbria) el primer eremitori de l'Orde. Es diu que havia convertit dotze lladres que l'havien assaltat, i que, penedits, imitaren l'ermità i ells mateixos es feren eremites, formant una comunitat i donant origen a una congregació que prengué el nom de Pobres Eremites de Sant Jeroni.
Pere condicionà dotze cel·les i trià Sant Jeroni d'Estridó com a patró, per la vida d'anacoreta que havia portat i per la devoció que hi havia envers el sant en la seva família. Va prescriure la regla de vida, molt austera, amb períodes anuals de dejuni de quaranta dies, i dejunis cada dilluns, dimecres i divendres, com també les hores de pregària individual i d'assistència a l'ofici diví. La congregació fou aprovada per Martí V en 1421. En poc temps, l'orde s'estengué per Itàlia, especialment al Ducat d'Urbino, avui les Marques: Pesaro, Urbino, Fano, Rímini, Venècia, Pàdua i Ferrara. Tots aquests monestirs foren fundats pel beat.
Quan el seu pare i dos germans van ésser assassinats en 1393 pel seu secretari, Pere estigué temptat de marxar i venjar-los, però restà a la cel·la i continuà amb la seva vida religiosa; com la seva cosina, també religiosa, la Beata Clara Gambacorta, perdonà els criminals.

En 1425 anà a Roma com a pelegrí i hi va conèixer Nicola da Forca Palena, un altre eremita que havia fundat un eremitori similar al seu, al mont Gianicolo, llavors encara anomenat Monte Ventoso i de difícil accés. Els dos van unir les seves ermites en una sola Congregació com ens informa una butlla del papa Eugeni IV de 1446. La nova congregació va comptar amb l'aprovació tant de Martí V l'any 1420 com d'Eugeni IV, que la dotaven de privilegis.
Pere Gambacorta va morir a Venècia, on era de viatge per assumptes de l'Orde, el 12 de juny de 1435, al monestir de San Girolamo, de les Monges Agustines, on era hostatjat; fou sebollit a l'església d'aquest monestir. Va ésser beatificat per Innocenci XII en 1693.
Pel que fa a l'Orde, però, fou suprimit per Pius XI el 12 de gener de 1933, ja que havia quedat obsolet en el context de l'Església.

Lluís Salas Grau, OFS