BEAT PERE GAMBACORTA o PERE DE PISA, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 17 de juny.
Beat Pere Gambacorts o Pere de Pisa, OFS i fundador de l'Orde dels Pobres Eremites de Sant Jeroni.
• Pere Gambacorta o Pere de Pisa (Pisa, República de Pisa, 1355 - Venècia, 17 de juny de 1435) fou un eremita italià, germà profés del Tercer Orde de Sant Francesc i cofundador de l'Orde dels Pobres Eremites de Sant Jeroni. És venerat com a Beat per l'Església Catòlica Romana.
• Martirologi Romà: A Venècia, el Beat Pere Gambacorta, fundador de l'Orde dels Pobres Eremites de Sant Jeroni, els primers seguidors del qual van ser uns bandolers que va convertir.
+++++++++++++++++++++++++++++
Pietro, nascut a Pisa o Lucca en una família aristòcrata i rica, els Gambacorta di Pisa; el seu pare, Pietro, havia estat governant de Pisa. Als 25 anys, després d'una joventut de disbauxa, va decidir renunciar a la vida acomodada i fer vida eremítica. Va fugir en secret de la cort, amb la disfressa d'un pelegrí i es va refugiar a les soledats de Montebello, a Umbria. Allà va professar al Tercer Orde de Sant Francesc, tot subsistint amb les almoines que li donaven a les poblacions veïnes.
Allà hi va fundar, al costat de la seva petita ermita, el monestir anomenat de Montebello (Isola del Piano, Úmbria) el primer eremitori de l'Orde. Es diu que havia convertit dotze lladres que l'havien assaltat, i que, penedits, imitaren l'ermità i ells mateixos es feren eremites, formant una comunitat i donant origen a una congregació que prengué el nom de Pobres Eremites de Sant Jeroni.
Pere condicionà dotze cel·les i trià Sant Jeroni d'Estridó com a patró, per la vida d'anacoreta que havia portat i per la devoció que hi havia envers el sant en la seva família. Va prescriure la regla de vida, molt austera, amb períodes anuals de dejuni de quaranta dies, i dejunis cada dilluns, dimecres i divendres, com també les hores de pregària individual i d'assistència a l'ofici diví. La congregació fou aprovada per Martí V en 1421. En poc temps, l'orde s'estengué per Itàlia, especialment al Ducat d'Urbino, avui les Marques: Pesaro, Urbino, Fano, Rímini, Venècia, Pàdua i Ferrara. Tots aquests monestirs foren fundats pel beat.
Quan el seu pare i dos germans van ésser assassinats en 1393 pel seu secretari, Pere estigué temptat de marxar i venjar-los, però restà a la cel·la i continuà amb la seva vida religiosa; com la seva cosina, també religiosa, la Beata Clara Gambacorta, perdonà els criminals.
En 1425 anà a Roma com a pelegrí i hi va conèixer Nicola da Forca Palena, un altre eremita que havia fundat un eremitori similar al seu, al mont Gianicolo, llavors encara anomenat Monte Ventoso i de difícil accés. Els dos van unir les seves ermites en una sola Congregació com ens informa una butlla del papa Eugeni IV de 1446. La nova congregació va comptar amb l'aprovació tant de Martí V l'any 1420 com d'Eugeni IV, que la dotaven de privilegis.
Pere Gambacorta va morir a Venècia, on era de viatge per assumptes de l'Orde, el 12 de juny de 1435, al monestir de San Girolamo, de les Monges Agustines, on era hostatjat; fou sebollit a l'església d'aquest monestir. Va ésser beatificat per Innocenci XII en 1693.
Pel que fa a l'Orde, però, fou suprimit per Pius XI el 12 de gener de 1933, ja que havia quedat obsolet en el context de l'Església.
Lluís Salas Grau, OFS