Fra Joaquim Recasens, ofm
L'ecologia és un tema que sempre m'ha interessat. No és
qüestió de gustos. Tampoc és qüestió de "hobbies" ni de modes. M'ha
interessat i darrerament més, per dos motius per a mi fonamentals. Un és que
sóc franciscà; l'altre, molt més important , és perquè és un dels dogmes del
"Credo". Sí. Assumim que Déu s'ha fet home de Maria Verge, que fou
crucificat, mort i sepultat, i que ressuscità al tercer dia d'entre els morts...
Doncs la mateixa consistència té el fet de dir: "Crec en un sol Déu, Pare
totpoderós, Creador del cel i de la terra”. Dogmàticament és igual.
Per què us dic això? Molt senzill. He treballat i he pensat
molt i fins i tot he desenvolupat, cosetes sobre la Creació, l’ecologia, la
natura. I és cert. Sóc ecologista, però no per ideologia, ni per modes, ni per
motius polítics ni socials. Sóc ecologista perquè m'empasso, amb forquilla i ganivet,
cullera si cal, la primera nota del "Credo": Crec en un Déu, Pare
totpoderós, Creador del cel i de la terra. A més, sóc franciscà.
Segueixo explicant per què us ho dic. L'Encíclica
"Laudato Si" és firmada pel Sant Pare Francesc, el 24 de maig de 2015
i definitivament veu la llum el 18 de juny del mateix any. Aquests quasi quatre
anys que han passat em donen un certa perspectiva. M'han encomanat, òbviament,
com a franciscà, xerrades, opinions, taules rodones, al respecte. Hi he acudit,
lògicament. He donat una perspectiva en la que vosaltres hi estaríeu d'acord
per la vessant fraterna i la subscriuríeu amb mi. No obstant he tingut una
decepció molt gran. I també molt grossa. Jo pensava, i pensar fa ser de ruc,
que les coses eren d'una altra manera. Però no, les coses són com són i no com
jo les havia pensat. M'explico.
L'Encíclica ha tingut una acollida formidable, descomunal. Se
n'ha parlat a tort i a dret. Sempre positivament. No em sembla malament, molt
al contrari... Però resulta que la gran majoria de la cristiandat acaba de
descobrir, gràcies al Sant Pare, la grandesa i bellesa de la Creació. I tothom
s'hi ha bolcat. I és ací on rau el meu desencís i la meva
"depressió". ¿Fins ara ningú no s'havia adonat de la meravellosa i
prodigiosa obra de Déu? ¿No ha sigut fins ara que els "cristianos de a
pié", la "massa cristiana", ha pres consciència del amor de Déu
per tot el que està al nostre abast? ¿Ha hagut d'arribar des d'una Encíclica
pontifícia la consciència i la conscienciació de la vàlua de la naturalesa?
Això m'ha destrossat.
Com a cristià m'ha destrossat el veure que malgrat les
lectures del Gènesi de la Vetlla Pasqual, any rere anys, ningú no s'assabenta
del que tenim. També m'ha fet mal que després de resar el "Credo"
cada diumenge, rere diumenge, ningú no s'hagi adonat que Déu és creador. I ja
com a franciscà, bé, com a franciscà ja ni parlo.
No només els franciscans. Tothom. Cristians i no cristians.
Gent de missa i gent de no-missa. Tothom s'omple la boca parlant de Francesc
d'Assís i de tot el que significa. Del seu amor per la natura, de la seva
tendresa amb els animals, del seu afecte al ocells. I fins ara, ara que ha
sortit l'Encíclica, és ara quan els "cristianets" que presumeixen de
sentir-se tots franciscans s’adonen del valor de la natura i de l'amor de Déu
en la Creació? Doncs, fins ara ¿què ha passat? ¿Tot era mer folklorisme? ¿Encara
estem venent, i dic venent, un Francesc pueril que amb dos pals simula tocar el
violí? En aquest món nostre que tant diu admirar a Sant Francesc, ¿ningú no ha
estat capaç d'entrellegir el Càntic de les Criatures? Ha estat una descoberta
molt dura.
I això que l'estàtua de Pere Jou al Zoo de Barcelona hi és
des de 1956. Espero que el valor de la pau i de la no violència no ens l’haguem
de creure perquè ho ha publicat una Encíclica d’un Sant Pare, perquè aleshores
ja......................
- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOAQUIM RECASENS, OFM
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – MARÇ 2019 - NÚM. 220.
La Quaresma ens presenta dos
reptes.
Senyor, sé que sols dins teu i amb Tu seré prou capaç de trobar-me amb
mi mateix.
