MT 25, 31-46
“...TENIA FAM, I EM DONÀREU MENJAR...
...TOT ALLÒ QUE FÈIEU A UN D'AQUESTS GERMANS MEUS MÉS
PETITS, A MI M'HO FÈIEU.”
¿Es pot creure en Déu i ser indiferent a tots aquells que
Ell estima amb major i més gran tendresa: els més pobres, els més febles, els
més ferits, els més rebutjats i menystinguts; els que no saben, ni poden,
trobar un horitzó digne en llurs vides; tots els que són víctimes de tants i
diferents menes de violències que nosaltres mateixos som capaços de generar?
¿Es pot dir que es creu en el Déu de la VIDA i de l’AMOR,
ignorant a tots aquells a qui els hem manllevat la dignitat i les més mínimes condicions
humanes de vida?
... Sols hi ha una resposta: NO! MAI DE MAI!
Tu, Jesús, ets present, ets amb mi, ets amb nosaltres, ets
en nosaltres! No ets pas una idea, un concepte abstracte, tampoc ets una
“cosa-de-les-nostres-àvies”.
La teva
Paraula –sempre, sempre viva- m’és font de llum, de saviesa, de sentit comú,
m’és brúixola que m’assenyala sempre el meu nord. És en la teva
“colla-d’amics-i-amigues”, en la teva Església –SANTA i PECADORA- que trobo una
llar. A l’Eucaristia, Pa pel camí, trobo desig de fer-me “pa-pels-altres” i la
força que em cal per fer-ho! En la pobresa, la fragilitat i la feblesa dels qui
m’envolten et trobo a Tu esguardant la meva capacitat de servir i estimar amb
la bogeria amb la que Tu m’estimes!
Ajuda’m, Senyor, a saber donar-te espai i temps a la meva
vida. Fes el meu cor més semblant al teu: més capaç de copsar els crits ofegats
dels petits, dels febles i dels pobres, aquells que el meu egoisme no em permet
de sentir ni de veure; fes-me més generós per sortir al seu encontre, i en
l’encontre servir-te i estimar-te en ells.
(Moltes gràcies, germana Sílvia).