Fraternitat o solidaritat?
Josep Maria García-Picola, ofs
És bo que analitzem del què
parlem quan emprem les paraules. Parlem de fraternitat i solidaritat
constantment; són paraules que als mitjans de comunicació s’usen amb una certa
regularitat i moltes vegades com a sinònims i no ho són ja des de la seva
conceptualització inicial.
Fraternitat és un mot que té
els seus orígens en una concepció de la Divinitat com el Creador, des de la
perspectiva de les criatures-persones que ens reconeixem con a éssers creats i
copsem el nostre destí comú d’humanitat i la nostra germanor amb els altres
homes i dones, amb la fauna i la flora i, fins i tot, amb el món inorgànic més
proper (planeta Terra) o més llunyà (planetes i estels). Desconec si sant
Francesc va ser el primer que parlés de fraternitat, però sí sabem que va saber
dur-la a la pràctica d’un mode pioner i exemplar.
Aquesta idea cristiana, amb un accent molt franciscà, va ser reinterpretada pels pensadors de la Il·lustració francesa, la majoria dels quals venien d’un teisme racionalista filosòfic, i es va incorporar al llenguatge polític de la Revolució de 1789: Liberté, egalité, fraternité. Mentre els dos primers valors varen resistir l’embat dels segles, la fraternitat va caure del pensament polític. Per què?
Això passava al segle XIX,
moment de l’esclat del marxisme, el materialisme, el comunisme o l’anarquisme….
del moviment obrer i dels sindicats i cooperatives obreres: tots eren solidaris
uns dels altres i si tocaven un treballador, tots responien i anaven a la vaga,
per solidaritat. Al llarg del segle XX, aquesta
solidaritat obrera restringida a les organitzacions concretes, s’amplià fins a
parlar de solidaritat global i per això tots els franciscans seculars actuals
de Catalunya ens hem educat en la importància de la solidaritat en la
redistribució de la riquesa mundial, en la cooperació amb les economies més
empobrides o en el suport a les dones maltractades.
Per encara
embolicar més la troca, la doctrina social de l’Església empra les dues
expressions: fraternitat i solidaritat. La Gaudium et Spes parla de
solidaritat, la Caritas in Veritate es refereix a la fraternitat humana i
universal. Les bondats de la solidaritat han penetrat ja la pastoral de
l’Església.
Però hem de
deixar ben clar, i aquest és el motiu d’aquesta síntesi, que si som creients en
una Dimensió Absoluta que és Creadora, si considerem aquesta Entitat paternal
el centre de la nostra vida i ens considerem criatures, l’ideal de
corresponsabilització entre els éssers humans i entre aquests i la resta
d’éssers creats és la fraternitat. La solidaritat, podríem dir, que és una
atribució conjunta de responsabilitats sense un referent transcendent, molt
útil per a un món civil dessacralitzat com el nostre, però lluny del pensament
de Francesc d’Assís.
Un germà de la
fraternitat de Granollers ens anima sempre a fraternitzar les organitzacions
humanes, fins i tot, si són organitzacions solidàries. Aquesta podria ser la
conclusió del nostre paper davant d’aquestes dues paraules i realitats.
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.
ANY 26 – JULIOL 2021 - NÚM. 246.