Etiquetes

 Fraternitat o solidaritat?.

Josep Maria García-Picola, ofs


És bo que analitzem del què parlem quan emprem les paraules. Parlem de fraternitat i solidaritat constantment; són paraules que als mitjans de comunicació s’usen amb una certa regularitat i moltes vegades com a sinònims i no ho són ja des de la seva conceptualització inicial. 

Fraternitat és un mot que té els seus orígens en una concepció de la Divinitat com el Creador, des de la perspectiva de les criatures-persones que ens reconeixem con a éssers creats i copsem el nostre destí comú d’humanitat i la nostra germanor amb els altres homes i dones, amb la fauna i la flora i, fins i tot, amb el món inorgànic més proper (planeta Terra) o més llunyà (planetes i estels). Desconec si sant Francesc va ser el primer que parlés de fraternitat, però sí sabem que va saber dur-la a la pràctica d’un mode pioner i exemplar.

Aquesta idea cristiana, amb un accent molt franciscà, va ser reinterpretada pels pensadors de la Il·lustració francesa, la majoria dels quals venien d’un teisme racionalista filosòfic, i es va incorporar al llenguatge polític de la Revolució de 1789: Liberté, egalité, fraternité. Mentre els dos primers valors varen resistir l’embat dels segles, la fraternitat va caure del pensament polític. Per què?

Va aparèixer un altre terme a la Comuna de París i la seva revolta de 1848, encunyat per Pierre Leroux, sobre una base no-teista, sinó agnòstica o directament materialista o atea. Aquest principi fou la solidaritat. Lerroux, i perdoneu-me la simplificació, va analitzar les relacions entre els ciutadans des de la perspectiva de la responsabilitat dins d’un socialisme utòpic i es va remetre a una institució del Dret Civil Romà, amb 1800 anys d’existència aleshores, que era la responsabilitat solidària. Tots els qui hem signat una escriptura amb altres persones i hem degut diners, sabem que aquest deute se’ns pot reclamar solidàriament a qualsevol dels signants, és a dir, tots responem pel tot. I Leroux va prendre, enginyosament jo diria, aquesta institució del Dret Civil i la va introduir al Dret Polític.

Això passava al segle XIX, moment de l’esclat del marxisme, el materialisme, el comunisme o l’anarquisme…. del moviment obrer i dels sindicats i cooperatives obreres: tots eren solidaris uns dels altres i si tocaven un treballador, tots responien i anaven a la vaga, per solidaritat.  Al llarg del segle XX, aquesta solidaritat obrera restringida a les organitzacions concretes, s’amplià fins a parlar de solidaritat global i per això tots els franciscans seculars actuals de Catalunya ens hem educat en la importància de la solidaritat en la redistribució de la riquesa mundial, en la cooperació amb les economies més empobrides o en el suport a les dones maltractades.

Per encara embolicar més la troca, la doctrina social de l’Església empra les dues expressions: fraternitat i solidaritat. La Gaudium et Spes parla de solidaritat, la Caritas in Veritate es refereix a la fraternitat humana i universal. Les bondats de la solidaritat han penetrat ja la pastoral de l’Església.

Però hem de deixar ben clar, i aquest és el motiu d’aquesta síntesi, que si som creients en una Dimensió Absoluta que és Creadora, si considerem aquesta Entitat paternal el centre de la nostra vida i ens considerem criatures, l’ideal de corresponsabilització entre els éssers humans i entre aquests i la resta d’éssers creats és la fraternitat. La solidaritat, podríem dir, que és una atribució conjunta de responsabilitats sense un referent transcendent, molt útil per a un món civil dessacralitzat com el nostre, però lluny del pensament de Francesc d’Assís.

Un germà de la fraternitat de Granollers ens anima sempre a fraternitzar les organitzacions humanes, fins i tot, si són organitzacions solidàries. Aquesta podria ser la conclusió del nostre paper davant d’aquestes dues paraules i realitats.


I també podríem parlar d’altres paraules com comunitat o la novedosa sororitat, però això ja excedeix el motiu de la present recensió.

 

- ARTICLE ESCRIT PER JOSEP MARIA GARCIA-PICOLA, OFS,
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.
ANY 26 – JULIOL 2021 - NÚM. 246.