FRANCESC D’ASSÍS.
de cavaller a humil servent;
d’home ric a home pobre;
de ser admirat a ser incomprès;
d’home savi a servidor humil...
¿Com t’ho has fet, amic,
per encarnar-te amb tot el que és senzill?
Ho vas deixar tot en un tombant del camí.
Ja m’ho vas dir:
Per poder ser lliure
quan sortia el sol cada matí,
tu vas canviar l’espasa pel bastó,
vas canviar les bravates per la senzillesa de cor,
vas convertir els diners amb les mans plenes de buidor,
vas transfigurar vestits luxosos amb un hàbit senzill,
i també vas canviar la glòria per l’anonimat,
i el soroll del món pel silenci de la pregària,
i el xerricar del xerrac pel gran do de saber escoltar,
i els palaus per una cabana.
Vas abandonar tot el que tenies. Tot, i nu,
desposseït d’obstacles i dificultats, vas aixoplugar-te,
vas estar amatent, vas alleugerir-te a l’ombra de la creu,
i ja vas tenir-ne prou per mutilar els entrebancs
i no estar subjugat en aquella època d’abans.
Eres amic de les flors boscanes,
no et destorbaven els animalets del bosc,
ni t’esfereïen les feres més feres.
Estimaves l’herba i els fruits terrestres.
Als homes i les dones, com tot el que forma la natura,
els anomenaves germans.
Tenies amistat amb l’aigua i el boscatge.
I també eres amic del sol, la lluna i les estrelles.
Tots i totes et comprenien,
no només perquè són belles,
sinó perquè no són aquelles persones
que es creuen o ens creiem tenir molt de seny
i moltes coses ambicionem i desitgem.
I tu, enmig del refilar d’ocells
corejats per altres animals del bosc,
tu també cantussejaves
quan et mudaves
al tros del teu nou habitatge,
captivat per Jesús el Natzarè i pel Regne
que Ell predicava, ja que era una nova vida
seguint el seu missatge.
I tan captivat i enamorat estaves,
que clavares a la terra
les arrels de la Madona Pobresa.
La comunitat, l’església autèntica, pura, pobra,
d’autèntica bellesa,
senzillament, perquè tenia per sostre l’univers
i les parets i el terra la naturalesa..
Les regaves amb tanta estima
i tanta, tanta tendresa que...
passà un dia i un altre dia,
passà la nit i altra nit passaren,
vingueren núvols i tempestes, freds i calorades,
però les arrels per sota terra feien el seu camí.
Tu, per sobre la terra germana, regaves un nou destí.
I un bon dia sortirien els primers brots,
i un altre dia més i més, no només Franciscans Caputxins,
o si voleu dir-ne tots els Frares i senzills germans,
que han donat i donen al món una vida cristiana assenyada,
compromesa, sense boires...
Gràcies, germans i germanes,
perquè també hi havia dones,
com Clara, disposada, ferma,
també de Jesús captivada.
I... si ara no n’hi haguessin tants,
no passa res, no passa res...
Ja vindran temps millors després.
Ara contemplem els ulls i el tarannà
de les persones que d’ells hem après.
Rosa Recasens (Resident d’Assís)
Text llegit a la Missa de la celebració de Sant Francesc d’Assís (7/10/21)
ANY 26 – DESEMBRE 2021 - NÚM. 250.