FRA JOAQUIM RECASENS,
OFM
És Pasqua... Permeteu-me dues facècies facilones i dolentes:
· Què tal la Magdalena?
Boníssima i tendra, quin pa de pessic tan esponjós. He dit Magdalena... no
magdalena.
· Tomás? Què Tomás?
Pues jo un gin tònic... Y tu?
Sí. Dos grans personatges del Diumenge de Pasqua. I en tots
dos m'hi veig reflectit. Tan humans, tan porucs, tan autèntics... M'hi veig tan
retratat. Sempre he dit que és més fàcil ser deixeble de Jesús l'any 2019 que
no pas ser-ho com a contemporani seu, perquè poc o molt, assumeixo la fe
tramesa per l'Església i la Tradició, perquè si no... Què hagués fet jo en el
seu lloc?
A la pobra Maria de Magdala se li han endut al seu Senyor. Ha
anat a l'hort i no ha trobat al seu Senyor. Què farà ara? A qui seguirà? Qui
l'estimarà com ho havia fet Ell? Fins i tot confon a l'encarregat de l'hort amb
el seu Senyor. I això perquè es produí a l'hort. Si el lloc hagués estat un
taller, l'hagués confós amb el mecànic; en un quiròfan qui sap si no l'hagués
confós amb un metge o amb un infermer... Que li va costar a la pobra Maria Magdalena
entendre que Jesús havia ressuscitat. Però ara, poseu-vos en la seva pell...
Qui pot assumir una realitat d'aquesta envergadura?
Els deixebles de Jesús, que al cap i a la fi, són els seus
companys, que són aquells que amb ella han recorregut tots els camins que
uneixen Galilea i Jerusalem, ja sigui baixant per Sicar o per Jericó, s'ho
prenen com una bogeria quan la Magdalena s'ho diu: Aquesta noia no està bé! I
han d'anar al lloc per verificar-ho. I perdoneu-me, se'ls cura el restrenyiment
si és que en tenien. M'explico, no? Els íntims de Maria Magdalena dubten del
seu testimoni. I són els íntims. De què ha servit tota aquella proximitat al
costat del Mestre?
I Tomàs? Estimo tant el testimoniatge de Tomàs... La
professió de fe més bella i entranyable de tot el Nou Testament: "Senyor
meu i Déu meu". Sí, ja sé que Jesús lloa la fe del centurió com la fe més
gran que ha trobat a Israel. També sé que entre Tir i Sidó hi ha una dona que
és lloada per la grandesa de la seva fe i a més es pagana, com el centurió.
Però és que Tomàs dubta dels seus més íntims, d'aquells que des de que coneixen
Jesús són u al voltant del Mestre. No se'ls creu. De cap de les maneres. I els
diu que ha de tocar i copsar la Resurrecció, amb les seves pròpies mans, com a
prova evident de tot allò que li diuen. De què, carai, ha servit tot el que
s'ha viscut fins aleshores?
Per a mi ha servit de molt. Agraeixo tant l'abandonament de
Jesús per part dels seus deixebles en l'hort de Getsemaní, li agraeixo tant a
Pere la seva traïció i la seva reiterada negació, agraeixo tant els dubtes
d'aquells qui semblava que no havien de dubtar, els agraeixo tant la seva por i
les seves reticències... No us imagineu com els ho agraeixo. Cert, això no és
el que s’hauria hagut de fer. Més aviat al contrari... Però és que intento
posar-me en les seves sandàlies i en la seva roba i no ho aconsegueixo. Voldria
ser capaç de posar-me dins la roba íntima, la roba interior d'ells, i dic la
roba íntima perquè és la que toca la pell perquè estic segur, vaja, n'estic
convençut de que la textura de la pell tant de Maria Magdalena com la de Tomàs
es va veure mudada quan varen viure l'experiència del Diumenge de Pasqua. I de
la mateixa manera que els agraeixo els seus dubtes, ara també els envejo allò
que pogueren viure. I això no té preu.
I la meva gratitud i la meva enveja tenen una síntesi. Es
tracta de quan i com em miro a mi mateix. Dubto, tinc por, vaig a les
palpentes... I quan penso que els més íntims de Jesús, aquells que el veien,
sentien i vivien cada dia, han passat el mateix que jo, m'assereno i la seva
experiència em conforta perquè intento, amb el degut respecte, fer-la meva. I
em sento molt més a prop d'ells que varen viure el que jo visc i no em queda
més remei que acceptar que ells, els deixebles de Jesús, són els meus
intermediaris, els meus mitjancers... i em sento germà d'aquells que generaren
la inabastable i estimada tradició de l'Església, aquella Església de la qual
Francesc i Clara volen formar-hi part i que res els allunyi d'ella.
I és que a mi em passa com a Maria Magdalena i a Tomàs. Però
voldria arribar on ells han arribat, a ser un referent de l'Encarnació de Déu
en Jesús i de la seva Resurrecció.
Magdalena i Tomàs, vosaltres que sou qui sou i esteu on
esteu: Pregueu per nosaltres !!
- ARTICLE
ESCRIT PER FRA JOAQUIM RECASENS, OFM
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE
FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.