CAPITOL ELECTIU 2019

LLUIS SALAS GRAU, ofs.

Com qui no vol la cosa, ja han passat tres anys de la tria del darrer Consell de la nostra Fraternitat, i ara calia escollir-ne un altre. Així doncs, aquest passat diumenge 26 de maig, tots els germans professos de la Fraternitat de Granollers estàvem cridats a un nou Capítol, per a la renovació de càrrecs.

La memorable jornada va començar a 2/4 de 10, amb la Santa Missa a l’església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua del convent dels nostres germans Franciscans, els Frares Menors Conventuals; essent concelebrada per Fra Jordi Alcaraz i per Fra Francisco Pesquera. Una vegada més, l’evangeli de Sant Joan ens fa mirar dintre nostre: «Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell».

Puntual a les 11, a la sala d’actes del convent es va constituir el Capítol, presidit pel Ministre de la O.F.S. de Catalunya, el germà Carles Llompart, la germana Montserrat Linares, i Fra Francisco Pesquera. Hi érem un percentatge de germans, inclosos el Consell sortint i el “nostre” Assistent Espiritual, Fra Gonzalo Fernández-Gallardo.

Els decurs del Capítol va transcórrer de manera amena i fluida, i els germans del nou Consell van ser escollits a la primera. El bo de l’Esperit Sant ens va inspirar força.

Finalment, el nou Consell va quedar constituït pels següents germans:

- JOSEP MARIA GARCIA-PICOLA: Ministre.

- ASSUMPCIÓ CURNIELLAS: Viceministre.

- JAVIER CONEJO: Mestre de Formació.

- MARIA MUÑOZ: Tresorera.

- MANUELA REDONDO: Secretària.

- LLUÍS SALAS: Vocal de comunicacions (Xarxes socials).

- FRA GONZALO FERNANDEZ-GALLARDO: Assistent Espiritual.

                    

                               

Una vegada tots els elegits van acceptar l’ofici seguint el ritual, el Ministre de la OFS de Catalunya va confirmar l’elecció. Que l’Esperit Sant els assisteixi i il·lumini a la seva missió de servei !!

Es va continuar amb la celebració de la visita fraterna, començant per la lectura del preceptiu informe del trienni per part del ministre de la fraternitat, Josep Mª García.

Síntesi de l’informe:

• Un record molt sentit de les germanes que ens han deixat en aquest trienni: Rosa Guixà i María Guerrero.

• Els nous germans que s'hi han incorporat:

- Professió solemne: Anna Maria, i Radek.

- Professió simple: Magdalena, Claus, Miquel i Luciano.

• Vida de Pregària:

- Celebracions mensuals de l'Eucaristia amb la comunitat parroquial.

-  Oració mensual que dóna inicia a la trobada fraterna.

- Trobada amb el Bisbe de Terrassa amb motiu de la visita parroquial.

-  Participació en la pregària al bisbat de Terrassa, com ara jornades Diocesanes de l'any jubilar de la Misericòrdia el mes d'octubre de 2016.

- Participació en la celebració de les jornades anuals dels pobres, instituïdes pel papa Francesc, que solen coincidir amb la celebració de la nostra patrona Santa Isabel.

• Vida de formació:

- Preparació del congrés nacional de l'OFS Espanya 2017, amb l’elaboració de propostes i modificació d'Estatuts.

- Presència de Manolo Sánchez (responsable de formació del Consell de la nacional) i Encarnita del Pozo (exministra internacional).

- Encícliques papals actuals.

- Aspectes de actualitat de vida cristiana (Gaudete et Exultate, per Fra Gonzalo, assistent de la fraternitat), el Déu Misteri (Fra Francisco Pesquera), i aspectes bàsics de la Regla i les Constitucions.

- Testimonis, com el de Roland Fosso, explicant les seves vivències al voltant de les rutes migratòries d'Àfrica a Europa.

• Vida fraterna:

- Celebració mensual amb un dinar fraternal, en comunió espiritual i material amb els cristians de tots els temps.

- Sortides amb els germans per tenir espais de convivència: Puiggraciós, Cracòvia, Gandia, Olot i Girona.

- Compartir experiències que els germans han tingut a l’estiu: Lourdes, Assís, Polònia, Croàcia, Colòmbia, Astúries, Bulgària ...

- Donar acompanyament espiritual i humà als joves de la JuFra, i en celebració a Granollers de la trobada nacional al març de 2017.

• Vida de Caritat:

- Ajuda als projectes solidaris que fixa la fraternitat: apadrinament d'un nen de Colòmbia.

- Donatiu a les germanes Carmelites de la Torreta, ajudes a l'Església necessitades, a Casa Guadalupe de Sabadell (Centre d'acollida de mares monoparentals), al Cenacle del Montseny (Centre d'acollida de persones amb problemes d'addiccions) i al Centre de malalts terminals de Palma de Gandia que porten els germans de la TOR.

- Participació a les activitats solidàries que organitza la Parròquia: El cafè franciscà (espai d'acollida, convivència i alimentació espiritual i material als beneficiaris, La Llar (acollida per a homes sols i en situació d'exclusió social que la Parròquia ha obert el 2018 i actualment té 3 residents, ajuda puntuals a famílies amb problemes econòmics greus.

• Agraïm de tot cor, el suport espiritual i d'organització que rebem del nostre assistent, Fra Gonzalo, i també dels frares del convent, especialment de Fra Jordi i Fra Antoni, com es va poder apreciar a la trobada nacional de l'JuFra i a l'Assemblea de l'OFS de Catalunya.

Durant aquest trienni s'han treballat temes espirituals: La Misericòrdia, els murs de la indiferència, la nostra transformació per construir una nova Església, l'acollida als germans de la fraternitat, el significat de ser penitents al segle XXI ... ..


Tot seguit es va passar a precs i preguntes, on vam debatre de manera ben activa al voltant de la manca de vocacions joves, i de l’entorn poc espiritual de la nostra societat.

Vam acabar la jornada amb el nostre habitual dinar compartit i un cant religiós d’acomiadament.


Personalment, vull fer constar que he emprat informació facilitada pel germà Javi Conejo: moltes gràcies, Javi !!

Pau i Bé a tothom.

RECORDATORI CAPITOL ELECTIU 2019

Assumpció Curniellas Mompart, OFS

Pau i Bé,

Recordar-vos que aquest proper diumenge, 26 de maig, tenim la reunió fraterna del 4art. diumenge, però amb horari i contingut diferent del què és habitual: 

A les 9:30 h. Eucaristia 

A LES 11:00 H. CAPÍTOL ELECTIU

A les 13:30 h. Dinar compartit

És molt important l'assistència aquesta reunió per poder escollir els membres del consell de la nostra fraternitat per els propers tres anys.

Fins diumenge si Déu vol. 

Una abraçada. 

Sussi 

MAGDALENA & TOMÁS.

FRA JOAQUIM RECASENS, OFM

És Pasqua... Permeteu-me dues facècies facilones i dolentes:

· Què tal la Magdalena? Boníssima i tendra, quin pa de pessic tan esponjós. He dit Magdalena... no magdalena.

· Tomás? Què Tomás? Pues jo un gin tònic... Y tu?

Sí. Dos grans personatges del Diumenge de Pasqua. I en tots dos m'hi veig reflectit. Tan humans, tan porucs, tan autèntics... M'hi veig tan retratat. Sempre he dit que és més fàcil ser deixeble de Jesús l'any 2019 que no pas ser-ho com a contemporani seu, perquè poc o molt, assumeixo la fe tramesa per l'Església i la Tradició, perquè si no... Què hagués fet jo en el seu lloc?

A la pobra Maria de Magdala se li han endut al seu Senyor. Ha anat a l'hort i no ha trobat al seu Senyor. Què farà ara? A qui seguirà? Qui l'estimarà com ho havia fet Ell? Fins i tot confon a l'encarregat de l'hort amb el seu Senyor. I això perquè es produí a l'hort. Si el lloc hagués estat un taller, l'hagués confós amb el mecànic; en un quiròfan qui sap si no l'hagués confós amb un metge o amb un infermer... Que li va costar a la pobra Maria Magdalena entendre que Jesús havia ressuscitat. Però ara, poseu-vos en la seva pell... Qui pot assumir una realitat d'aquesta envergadura?

Els deixebles de Jesús, que al cap i a la fi, són els seus companys, que són aquells que amb ella han recorregut tots els camins que uneixen Galilea i Jerusalem, ja sigui baixant per Sicar o per Jericó, s'ho prenen com una bogeria quan la Magdalena s'ho diu: Aquesta noia no està bé! I han d'anar al lloc per verificar-ho. I perdoneu-me, se'ls cura el restrenyiment si és que en tenien. M'explico, no? Els íntims de Maria Magdalena dubten del seu testimoni. I són els íntims. De què ha servit tota aquella proximitat al costat del Mestre?

I Tomàs? Estimo tant el testimoniatge de Tomàs... La professió de fe més bella i entranyable de tot el Nou Testament: "Senyor meu i Déu meu". Sí, ja sé que Jesús lloa la fe del centurió com la fe més gran que ha trobat a Israel. També sé que entre Tir i Sidó hi ha una dona que és lloada per la grandesa de la seva fe i a més es pagana, com el centurió. Però és que Tomàs dubta dels seus més íntims, d'aquells que des de que coneixen Jesús són u al voltant del Mestre. No se'ls creu. De cap de les maneres. I els diu que ha de tocar i copsar la Resurrecció, amb les seves pròpies mans, com a prova evident de tot allò que li diuen. De què, carai, ha servit tot el que s'ha viscut fins aleshores?

Per a mi ha servit de molt. Agraeixo tant l'abandonament de Jesús per part dels seus deixebles en l'hort de Getsemaní, li agraeixo tant a Pere la seva traïció i la seva reiterada negació, agraeixo tant els dubtes d'aquells qui semblava que no havien de dubtar, els agraeixo tant la seva por i les seves reticències... No us imagineu com els ho agraeixo. Cert, això no és el que s’hauria hagut de fer. Més aviat al contrari... Però és que intento posar-me en les seves sandàlies i en la seva roba i no ho aconsegueixo. Voldria ser capaç de posar-me dins la roba íntima, la roba interior d'ells, i dic la roba íntima perquè és la que toca la pell perquè estic segur, vaja, n'estic convençut de que la textura de la pell tant de Maria Magdalena com la de Tomàs es va veure mudada quan varen viure l'experiència del Diumenge de Pasqua. I de la mateixa manera que els agraeixo els seus dubtes, ara també els envejo allò que pogueren viure. I això no té preu.

I la meva gratitud i la meva enveja tenen una síntesi. Es tracta de quan i com em miro a mi mateix. Dubto, tinc por, vaig a les palpentes... I quan penso que els més íntims de Jesús, aquells que el veien, sentien i vivien cada dia, han passat el mateix que jo, m'assereno i la seva experiència em conforta perquè intento, amb el degut respecte, fer-la meva. I em sento molt més a prop d'ells que varen viure el que jo visc i no em queda més remei que acceptar que ells, els deixebles de Jesús, són els meus intermediaris, els meus mitjancers... i em sento germà d'aquells que generaren la inabastable i estimada tradició de l'Església, aquella Església de la qual Francesc i Clara volen formar-hi part i que res els allunyi d'ella.

I és que a mi em passa com a Maria Magdalena i a Tomàs. Però voldria arribar on ells han arribat, a ser un referent de l'Encarnació de Déu en Jesús i de la seva Resurrecció.

Magdalena i Tomàs, vosaltres que sou qui sou i esteu on esteu: Pregueu per nosaltres !!

- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOAQUIM RECASENS, OFM

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

APARICIÓ DEL FILL RESSUSCITAT A LA MARE.

BALBINA BIRBA CUFFI, OFS

No és cap dogma de fe ni està escrit enlloc, però sens dubte que Jesús es va aparèixer, després de ressuscitar, primerament a la seva Mare. Aquesta trobada entre Mare i Fill, després de ressuscitat fou massa íntima per compartir-la amb tota la humanitat ...

Sant Vicenç Ferrer ens ofereix una descripció, basada en les seves meditacions, força curiosa de l’actitud de Maria, de la que podem retenir el fet de la immensa confiança que Ella va posar en les paraules del seu Fill Diví, i de la comprensió del misteri de Jesús a la llum de les Escriptures.

La Mare de Déu estava completament segura de la Resurrecció del seu Fill, ja que Ell mateix li havia comentat en diverses ocasions què passaria, però Ella ignorava l’hora que tindria lloc aquest fet, ja que enlloc en parla. Maria es va passar tota la nit del dissabte reflexionant quina devia ser aquella hora tan esperada.

Sabent que David és aquell dels profetes que més va parlar de la Passió de Nostre Senyor, la Mare de Déu va llegir i rellegir amb lupa tots els salms per veure si hi trobava alguna indicació de l’hora de la Resurrecció de Jesucrist, però no hi va pas trobar res al respecte.

De totes maneres, al salm 56, David, parlant com si fos del Pare al seu Fill, diu: “Desperta’t glòria meva, desperta’t arpa i cítara “ i el Fill respongué: “Em despertaré a l’aurora ...” Aquesta va ser la gran pista que va tenir Maria, de la Resurrecció del seu Fill, i ens podem imaginar el neguit que va envair el seu cor esperant que arribés l’aurora d’aquell gloriós diumenge ...

I mentre Jesús s’apareix als deixebles, Maria medita en el seu cor tots aquells fets que com a Mare del Salvador, conseqüència del seu FIAT, ha viscut en primera persona. Més endavant, s’unirà a tota la “colla” per seguir el camí iniciat pel seu Fill, Nostre Senyor Jesucrist.

Jesús mai no va abandonar la seva Mare ...

- ARTICLE ESCRIT PER BALBINA BIRBA CUFFI, OFS

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

UNA NOVADORA FOTOGRAFIA CREATIVA

FRA VALENTÍ SERRA, OFMCAP.

Enguany la Custòdia Franciscana del Marroc celebra un any jubilar en l’escaiença del VIII centenari de l’arribada al Nord d’Àfrica dels primers framenors que, l’any 1219, foren enviats des d’Itàlia per sant Francesc d’Assís.

El papa Francesc s’ha fet present al Marroc en aquesta commemoració i, coincidint amb els actes jubilars dels vuit segles d’aquesta presència franciscana, l’església dels framenors de Rabat el dia 30 de març acollia la presentació d’aquests bells llambreigs fotogràfics inspirats en les estrofes del Càntic de les Criatures.

Sor Isaura Marcos, clarissa del monestir Pedralbes, a través de la seva novadora fotografia creativa ens abasta el tornassol que reflecteix els més bells colors de la poesia franciscana a partir dels continguts de les estrofes del poema del Germà Sol que, l’estiu de 1224, començà a compondre sant Francesc d’Assís i que culminà, malalt i pràcticament cec, la tardor de 1226, molt poc abans del seu traspàs.

Sor Isaura a través de la seva tècnica fotogràfica aconsegueix «pintar» amb la llum reflectida en miralls que, molt hàbilment i sense retocs, sobreposa un conjunt d’expressives imatges captades servint-se d’espills i que ella redimensiona en el mirall de la vida quotidiana.

Cal ressenyar, també, l’interès dels textos complementaris que acompanyen les fotografies, en primer lloc el davantal introductori escrit pel custodi de Marroc, fra Manuel Corullón (p. 7³10) on malda per ressituar el Càntic de les Criatures en el context contemporani de la Laudatosi del papa Francesc; després, esmentar la bella reinterpretació del text sant franciscà efectuada per Rosa Rodríguez Branchat (p. 11³163), a partir del missatge irradiat per les novadores fotografies de Sor Isaura.

Finalment comptem, encara, amb un epíleg elaborat per Belén Martrat (p. 5³169), investigadora del CSIC, que analitza la dimensió científica d’aquesta novadora tècnica fotogràfica que, en nombroses ocasions l’autora realitza a partir del marc extraordinari que li aporta l’arquitectura del claustre del monestir de Pedralbes, segurament el claustre gòtic més gran del món i, per aquesta raó, suggeridor d’immensitat, bellesa, bé i pau.

- ARTICLE ESCRIT PER FRA VALENTI SERRA, OFMCAP,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

VERÒNICA ANTAL

FRA JOSEP MARIA SEGARRA, OFMCAP

L'Església de Romania s'ha vestit recentment de festa per la beatificació de la nostra germana de l'Orde franciscà seglar, Verònica Antal (1935 1958). És la primera beata romanesa que ha estat proposada com a model oficial de santedat i la segona de la família franciscana, després de la beatificació el 1988 del caputxí fra Jeremies de Valàquia. Ambdós beats són molt estimats i venerats tant per ortodoxos com per catòlics, i han esdevingut dos referents ecumènics en el camí de la unitat dels cristians en aquell país.

Verònica havia nascut el 7 de desembre de 1935 a Nisiporesti, Botesti, a la zona de Moldova, de família catòlica, filla de Gheorghe i Eva i la més gran dels quatre germans. Forta físicament, intel·ligent i pietosa, molt sociable i expansiva, fruïa tant en les festes populars del llogarret com en les funcions sagrades. Es feia amb tothom, fossin ortodoxos o catòlics, joves, grans i infants. Després de quatre anys d'escola, treballà al camp com els altres pagesos de la rodalia i aprengué a teixir i cosir. Col·laborava en les diverses activitats de la seva parròquia, regida pels framenors conventuals presents a Moldàvia des del s. XIII i d'ells aprengué a conèixer i estimar sant Francesc i l'espiritualitat franciscana.

Als 16 anys ingressà a l'Associació Mariana fundada per sant Maximilià Kolbe. Poc després hauria volgut consagrar se a Déu en les germanes franciscanes d'Assís, conegudes popularment com del “Ciglio”, congregació unida als conventuals, però no pogué per la supressió dels ordes religiosos a Romania amb el règim comunista.

Acollint la proposta del seu director espiritual, el conventual fra Alois Donea, s'inscriví al Terç Orde Franciscà i optà per consagrar se a Déu amb el vot privat de castedat. Sovint s'aixecava a les 4 del matí i amb d'altres joves veïns caminava els vuit quilòmetres que els separava de l'església més propera per a participar de l'eucaristia i dels altres actes de pietat propis del temps.

Com a catequista, s'entenia bé amb els infants i adolescents, la mainada anava sempre darrere seu. De gran sensibilitat social visitava i confortava els malalts i els vellets, així com ajudava tant com podia els més pobres del poble.

Moria el 24 d'agost de 1958, el mateix dia de la seva Confirmació, en mans d'un jove que havia intentat abusar d'ella quan tornava a casa. “Santa Verònica”. Així fou anomenada de seguida pels cristians del seu poble i de les rodalies. El seu sepulcre ha estat constantment visitat per ortodoxos i catòlics, i la seva “Causa”, iniciada i promoguda pels franciscans conventuals. La nostra germana Verònica Antal fou beatificada el 22 de setembre passat a Nisiporesti. Beata Verònica, germana, companya, intercedeix pel nostre terç Orde i per la plena comunió entre tots els batejats.

- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOSEP MARIA SEGARRA, OFMCAP,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

G. K. CHESTERTON Y LA ORDEN FRANCISCANA SEGLAR

FRA FRANCISCO PESQUERA, OFMCONV.

En una conversación con uno de los voluntarios que acuden, frecuentemente, por nuestro centro “San Francisco de Asís” me comentó que había leído, hacía poco, la biografía que Gilberth K. Chesterton escribió sobre San Francisco y publicada en la Editorial Juventud en 1925 del que luego se han hecho varias ediciones. Le comenté que conocía algún artículo suyo pero que nunca había tenido la oportunidad de tener ese libro. Y fue gracias a su gentileza como esta biografía llegó a mis manos.

Si alguno recuerda haber leído biografías de San Francisco con una literatura sencilla y directa no es el caso de Chesterton quien usa su estilo peculiar de los ensayos, eso sí con más entusiasmo, ya que es la primera obra que escribe después de su conversión al catolicismo. Tal como se lee en la contraportada del libro esta obra ha sido calificada como “libro de fuego”, porque une a su estilo polémico la ternura y analiza el carácter positivo y luminoso del santo. Francisco para Chesterton: “fue un asceta pero no fue sombrío, más bien, una persona menor que proyectaba luz sobre los mayores”

Lo que realmente me ha llevado a escribir sobre esta obra de Chesterton es el hecho que al hablar de la figura de San Francisco hable también de sus seguidores y, de una manera particular de lo que llama “la orden tercera”. Para él, el seguimiento de la espiritualidad del santo no es patrimonio exclusivo de los monjes y de los frailes sino que ha sido inspiración de multitudes de hombres y mujeres casados o sol-teros, que vivían como nosotros, pero con una espiritualidad propia. Aquella gloria matutina que san Francisco extendió por cielo y tierra se ha posado, sobre multitud de techos y en multitud de aposentos.

En una sociedad como la nuestra, se ignora a estos seguidores de San francisco y menos a aquellos más conocidos: “Si nos imaginamos ver por la calle una procesión de la Orden Tercera de San Francisco, las figuras famosas nos sorprenderán más que las singulares. Allí cabalga san Luis, el gran rey, señor de la alta justicia, cuyas balanzas se inclinan en favor del pobre. Y Dante, coronado de laurel, el poeta que en su vida de pasiones cantó las alabanzas de Nuestra Señora la Pobreza, cuyo traje gris está, por dentro, forrado con púrpura gloriosa. Serían revelados grandes nombres de toda suerte, aun de los siglos más recientes y racionalistas. El gran Galvani, por ejemplo, el padre de la electricidad, el mago que ha construido tantos modernos sistemas de estrellas y de sonidos. Un séquito tan variado bastaría para probar que San Francisco no carecía de simpatía por los hombres corrientes”. Naturalmente que Chesterton no es tan exhaustivo como es el hno. Ministro General Tibor Kauser, cuando dirige la carta a la OFS y a JUFRA, con motivo de los 40 años de la Regla ni, como es natural, nombra a Verónica Antal, última de esta estela, beatificada el 22 de septiembre de 2018. Con este “admirable y variado florecimiento de la santidad seráfica – continúa Tibor Kauser - la Tercera Orden Franciscana ha demostrado ser necesaria para la plena expresión de nuestro carisma”.

- ARTICLE ESCRIT PER FRA FRANCISCO PESQUERA, OFMCONV.,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

TROBADA DELS FILLS D’UN MATEIX DÉU.

Lluís Viñas, ofs

Commemorant el 800 aniversari de la trobada entre el sultà Malik al-Kamil i sant Francesc d’Assís a Damietta, el passat dia 30 de març, organitzada per l’Orde Franciscà Seglar de sant Antoni de Pàdua, va tenir lloc, a la sala IFAC, del convent dels frares franciscans, de Barcelona, carrer de Santaló, 80, una xerrada entre dos persones emigrants: un catòlic i un musulmà.

El musulmà va estar representat pel senyor Aliou Safiatou Diallo, periodista, de la República de Guinea; el catòlic pel senyor Christian Daniel Fernández Cárdenas, llicenciat en filosofia, de Perú, i la coordinació va córrer a càrrec de la senyora Balbina Birba Cuffí, ofs.

La conferència va estar dividida en 7 parts:

1. Una introducció, que va versar sobre la trobada del sultà i del sant, i la presentació dels dos conferenciants.

2. Els països d’origen dels dos convidats: el propi país, la seva cultura, religió i realitat, i les causes de les migracions.

3. Espanya com a punt de trobada: la realitat espanyola, l’opinió, visió d’ambdues religions i el coneixement de “l’altre” religió per a cadascun dels conferenciants.

4. La trobada amb l’altre: l’admiració i la coincidència amb l’altre, i el reconeixement dels vertaders enemics (gnosticisme, ateisme, nihilisme ...).

5. La fraternitat com a fita: semblances i diferències (dejuni, oració, almoina ...), i una crida a la conciliació.

6. Preguntes

7. Acomiadament

La xerrada va començar a les 11 del matí i va acabar a les 13,15. Es varen aclarir moltes similituds i diferències entre ambdues religions.

Hi va haver-hi força assistència de públic i de participació.

- ARTICLE ESCRIT PER LLUÍS VIÑAS, OFS

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

La Figura de María según san Lucas: La llena de Gracia

DESDE MI RINCON.

Francisco Javier Conejo, ofs

Con razón se le ha llamado a Lucas el evangelista de la Virgen. Es también el evangelista de los pobres, de la misericordia, del espíritu Santo y el más feminista.

Lucas aporta muchos detalles sobre María que ignoran los otros evangelistas.

El Evangelio de Lucas ofrece todo una serie de temas importantes para una espiritualidad mariana: la vocación de maría, su fe, su pobreza, su dimensión contemplativa, su disponibilidad al plan divino, perfecta discípula de Jesús y tantos otros.

Estos temas pueden agruparse en torno a los acontecimientos principales de la vida de María: anunciación; visitación; nacimiento de Jesús; Presentación de Jesús en el templo; manifestación de Jesús en el templo a la edad de 12 años; María en la vida pública de Jesús; presencia de maría en la primitiva comunidad de Jerusalén (Hch 1,14).

Con pocos rasgos, pero con mano maestra, Lucas traza la fisonomía espiritual de la Virgen María. Se perfila su grandeza espiritual en contraste maravilloso con su humilde condición humana. No se describe sus antepasados, ni siquiera se consigna el nombre de sus padres. Ella misma se coloca entre los humildes, entre los pobres, tal vez entre los despreciados de este mundo. Así interpretan algunos las palabras del magníficat: “Porque ha mirado la pequeñez de su esclava” (1,48).

Pero de parte de Dios es saludada como la agraciada, la colmada de gracia. Es la favorecida de Dios, la que ha hallado gracia ante Dios (1,28-30). De modo enfático se le anuncia una protección y una asistencia especial de Dios: “El Señor está contigo” (1,28). Palabras de significado teológico que se han dirigido a los grandes personajes del A.T.: Isaac, Jacob, Moisés, Josué, Saúl, David… En el AT nunca se dirige a una mujer.

Fe de María.

Lucas nota cuidadosamente la fe de María, su reflexión interior, sus dificultades y la exalta: “Dichosa tú que has creído” (1,45). María se muestra dócil a la Palabra de Dios y acepta el designio divino (1,38). Isabel la proclama dichosa por su fe y Jesús llama bienaventurados a los que escuchan la Palabra de Dios y la guardan (11,28). María fue precisamente la persona que supo acoger y meditar en su corazón los hechos y dichos de Jesús (2,19-51).

Dimensión contemplativa.

María no siempre comprendía el comportamiento de Jesús o sus palabras, pero meditaba sus hechos y dichos. Los guardaba en su corazón y los confrontaba con las profecías y textos del AT. A través de la reflexión y la meditación iba recibiendo la luz del espíritu para comprender la persona y misión de su Hijo. También en esto María es figura y tipo de la Iglesia, que de escuchar y meditar la Palabra de Dios, acogerla en su corazón, proclamarla, hacerla vida en los demás.

El mes de Mayo, mes de María.

- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO JAVIER CONEJO, OFS

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.