BEAT JOAN PELINGOTTO, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 1 de juny.
Beat Joan Pelingotto, O.F.S.
• Giovanni
Pelingotto (Urbino 1240 - 1 de juny de 1304) va ser un Terciari Franciscà que
va viure la seva vida com a almoiner i ermità. Pelingotto va servir primer en
els negocis del seu pare i va oferir tanta almoina com va poder oferir als
menys afortunats de la seva zona. Això el va portar a un contacte amb els
franciscans que li va servir per a
deixar els negocis i obrir-se a un major pla de servitud a Déu i als pobres.
++++++++++++++++++
Els esforços
empresarials no es van dirigir a la seva pròpia fortuna o per obtenir beneficis
sinó pel sosteniment i el benefici d'altres persones. Anava vestit amb parracs
apedaçats i portava una corda al coll per indicar que era un pecador que
necessitava càstig. Els seus pares es van preocupar per la seva salut i van
decidir deixar-lo fer la seva vida, fora de casa.
Va vestir l'hàbit
del Tercer Orde de la Penitència (actual Orde Franciscà Seglar), a l'església de Santa Maria degli Angeli, la primera
església franciscana d'Urbino i, com a fidel imitador del Seràfic Pare, vivia
austerament. L'amor pels pobres el movia a privar-se encara del necessari per
socórrer-los; humilíssim, en adonar-se que els seus conciutadans el tenien en
gran estima intentava passar desapercebut, però com més procurava amagar-se,
més manifestes feia Déu les seves virtuts.
El 1300 va anar a
Roma per guanyar el jubileu decretat per Bonifaci VIII. Era la primera vegada
que anava a la ciutat eterna i no era conegut per ningú; tanmateix, un
desconegut en trobar-se amb ell, el va assenyalar als seus companys dient:
_ “No és aquest aquell sant home d'Urbino?”.
Altres fets van
manifestar clarament que el Senyor volia fer conèixer la seva santedat. De
tornada a la seva ciutat natal, va intensificar la seva vida espiritual
desitjant ansiosament la pàtria celestial. Va ser pres per una gravíssima
malaltia que el va reduir aviat a les últimes, i el va fer perdre fins la
parla, que va recuperar completament només en els últims dies de la seva vida
terrenal. Va saber ser imitador del Seràfic Pare fins i tot en el dolor.
El dimoni no parava
de molestar amb horribles temptacions, aquest terciari penitent que sempre
havia guardat immaculada la puresa de la seva ànima. Caminava repetint: “Per
què em molestes? Per què em retreu coses que mai he comès i en les quals mai he
consentit?”. I abandonant-se confiat en els braços de la misericòrdia divina,
amb veu forta va dir:
_ “I ara, anem amb tota confiança!”.
Un dels presents va dir: “Pare, on vas?”.
_ “Al Paradís!”, va respondre.
_ “No és aquest aquell sant home d'Urbino?”.
_ “I ara, anem amb tota confiança!”.
Un dels presents va dir: “Pare, on vas?”.
_ “Al Paradís!”, va respondre.
Dit això, la seva
cara es va posar bellíssima, els seus membres es van relaxar i, poc després va
expirar serenament. Era el primer de juny del 1304; tenia 64 anys.