BEAT JOAN PELINGOTTO, O.F.S.

Lluís Salas Grau, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 1 de juny.
Beat Joan Pelingotto. O.F.S.

• Giovanni Pelingotto (Urbino 1240 - 1 de juny de 1304) va ser un Terciari Franciscà que va viure la seva vida com a almoiner i ermità. Pelingotto va servir primer en els negocis del seu pare i va oferir tanta almoina com va poder oferir als menys afortunats de la seva zona. Això el va portar a un contacte amb els franciscans que li va servir per  a deixar els negocis i obrir-se a un major pla de servitud a Déu i als pobres.
 
• Martirologi Romà: A Urbino, al Piceno, a Itàlia, Beat Joan Pelingotto, del Tercer Orde de Sant Francesc (OFS), que, sent comerciant primer, procurava afavorir més els altres que a si mateix, i ja vivint reclòs en una cel·la eremítica, només sortia per a atendre pobres i malalts (1304).
 

+++++++++++++++

 
Joan Pelingotto va néixer a Urbino el 1240, fill d'un ric mercader de teles. Va començar a treballar en els negocis del seu pare l'any 1252 però no es va preocupar pels negocis, com el seu pare, ni tampoc no li importava la mundanitat de la riquesa. Tanmateix, va preferir viure com un ermità i es va sentir cridat a ajudar els menys afortunats del món, per la qual cosa va donar als pobres menjar i roba, així com altres aspectes de la seva riquesa. Els esforços empresarials no es van dirigir a la seva pròpia fortuna o per obtenir beneficis sinó pel sosteniment i el benefici d'altres persones. Anava vestit amb parracs apedaçats i portava una corda al coll per indicar que era un pecador que necessitava càstig. Els seus pares es van preocupar per la seva salut i van decidir deixar-lo fer la seva vida, fora de casa.
 
Va vestir l'hàbit del Tercer Orde de la Penitència, a l'església de Santa Maria degli Angeli, la primera església franciscana d'Urbino i, com a fidel imitador del Seràfic Pare, vivia austerament. L'amor pels pobres el movia a privar-se encara del necessari per socórrer-los; humilíssim, en adonar-se que els seus conciutadans el tenien en gran estima intentava passar desapercebut, però com més procurava amagar-se, més manifestes feia Déu les seves virtuts.
 
El 1300 va anar a Roma per guanyar el jubileu decretat per Bonifaci VIII. Era la primera vegada que anava a la ciutat eterna i no era conegut per ningú; tanmateix, un desconegut en trobar-se amb ell, el va assenyalar als seus companys dient:
_ “No és aquest aquell sant home d'Urbino?”.
 
Altres fets van manifestar clarament que el Senyor volia fer conèixer la seva santedat. De tornada a la seva ciutat natal, va intensificar la seva vida espiritual desitjant ansiosament la pàtria celestial. Va ser pres per una gravíssima malaltia que el va reduir aviat a les últimes, i el va fer perdre fins la parla, que va recuperar completament només en els últims dies de la seva vida terrenal. Va saber ser imitador del Seràfic Pare fins i tot en el dolor.
 
El dimoni no parava de molestar, amb horribles temptacions, aquest terciari penitent que sempre havia guardat immaculada la puresa de la seva ànima. Caminava repetint: “Per què em molestes? Per què em retreu coses que mai he comès i en les quals mai he consentit?”. I abandonant-se confiat en els braços de la misericòrdia divina, amb veu forta va dir:
_ “I ara, anem amb tota confiança!”.
Un dels presents va dir: “Pare, on vas?”.
_ “Al Paradís!”, va respondre.

Dit això, la seva cara es va posar bellíssima, els seus membres es van relaxar i, poc després va expirar serenament. Era el primer de juny del 1304; tenia 64 anys.
 
Joan havia demanat que se'l sebollís a l'església de San Francesco, però en un primer temps no es va complir la seva voluntat: va tenir solemnes funerals i va ser sepultat al cementiri franciscà, al claustre del convent. Déu va glorificar ben aviat el seu fidel servidor. Tantes van ser les gràcies que es deien obtingudes per la seva intercessió, tant era el concurs dels fidels al seu sepulcre, que els germans van exhumar les restes i els van portar a l'església de San Francesco. Augmentant-ne els prodigis, es va erigir un altar sobre la seva tomba, on es van celebrar misses en honor seu.
 
La confirmació del "cultus" (o devoció popular) local de Pelingotto el 13 de novembre de 1918 va permetre al papa Benet XV aprovar la seva beatificació.