SANT JOSEP CAFASSO, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 23 de juny.
Sant Josep Cafasso, Prevere. O.F.S.

Lluís Salas Grau, O.F.S.

• Josep Cafasso (Castelnuovo d'Asti,15 de gener de 1811 - Torí,23 de juny de 1860) sacerdot catòlic piemontès. Va destacar com a confessor de Sant Joan Bosco i altres sacerdots salesians i diocesans. El Pare Cafasso es coneix pel seu lliurament al seu ministeri sacerdotal i pel seu amor a l'Eucaristia, com també, per la seva defensa dels presos condemnats a mort, a qui va tocar administrar la Santa Comunió, abans de les seves execucions a la presó de Torí, de la qual va ser capellà.
 
• Martirologi Romà:  A Torí, Sant Josep Cafasso, un sacerdot, que es va dedicar a la formació espiritual i cultural dels futurs sacerdots i a reconciliar amb Déu, els pobres presoners i els condemnats a mort.
 

+++++++++++++++

 
Josep Cafasso va néixer a Castelnuovo d'Asti, la mateixa ciutat que Sant Joan Bosco, el 15 de gener de 1811. És el tercer de quatre fills. L'última, la seva germana Marianna, serà la mare del beat Josep Allamano, fundador de l’Instituto missioni Consolata.
 
Va néixer al Piemont del segle XIX, caracteritzat per greus problemes socials, però també per molts sants que es van comprometre a posar-hi remei. Estaven units per un amor total a Crist i una profunda caritat cap als més pobres: la gràcia del Senyor sap estendre i multiplicar les llavors de la santedat! Cafasso va completar els seus estudis secundaris i dos anys de filosofia al Col·legi de Chieri i, el 1830, va passar al seminari teològic, on, el 1833, va ser ordenat sacerdot.
 
Quatre mesos després va entrar al lloc que empremtarà la fonamental i única "etapa" de la seva vida sacerdotal: el Convitto ecclesiastico di San Francesco, a Torí. Havent entrat a perfeccionar-se en la pastoral, aquí va posar en bon ús els seus dons de director espiritual i el seu gran esperit de caritat. En algun moment esdevingué membre profés del Tercer Orde de Sant Francesc, actual O.F.S. Al seu paper de professor, mai va descuidar les seves obligacions com a sacerdot i sovint ajudava aquells estudiants en circumstàncies pobres quan els proporcionava llibres i altres coses necessàries perquè acabessin els seus estudis.
 

Sant Josep Cafasso va intentar fer realitat aquest model en la formació de joves sacerdots, perquè, al seu torn, esdevinguessin formadors d'altres sacerdots, religiosos i laics, segons una cadena especial i eficaç. Des de la seva càtedra de teologia moral va ensenyar a ser bons confessors i directors espirituals, preocupats pel veritable bé espiritual de la persona, animats per un gran equilibri per fer sentir la misericòrdia de Déu i, alhora, un sentit agut i viu de la pecat.
 
El seu secret era senzill: ser un home de Déu; fer, en petites accions quotidianes, "allò que pot tornar a la major glòria de Déu i en benefici de les ànimes".
 
Va estimar completament el Senyor, estava animat per una fe ben arrelada, recolzat per una pregària profunda i prolongada, i vivint una caritat sincera envers tots. Coneixia la teologia moral, però també coneixia les situacions i els cors de la gent, pel bé de la qual es feia càrrec, com el bon pastor. Els que tenien la gràcia d'estar a prop seu es transformaven en tants bons pastors i confessors vàlids. Va indicar clarament a tots els sacerdots la santedat que cal assolir precisament en el ministeri pastoral.
 
Però un altre element caracteritza el ministeri del nostre Sant: l'atenció als més petits de l’escala social, en particular als presos, que al Torí del segle XIX vivien en llocs inhumans i deshumanitzadors. Fins i tot en aquest servei delicat, realitzat durant més de vint anys, va ser sempre el bon pastor, comprensiu i compassiu: una qualitat percebuda pels presos, que van acabar sent conquerits per aquell amor sincer, l'origen del qual era Déu mateix.
 

Amb el pas del temps, va privilegiar la catequesi lleugera, realitzada en converses i trobades personals: respectuós amb els fets de cadascú, va afrontar els grans temes de la vida cristiana, parlant de la confiança en Déu, l'adhesió a la seva voluntat, la utilitat de l'oració i els sagraments, el punt d'arribada dels quals és la Confessió, la trobada amb Déu que s'ha convertit en infinita misericòrdia per a nosaltres. Els condemnats a mort eren objecte d'una cura humana i espiritual molt especial. Després de confessar i administrar l'Eucaristia, va acompanyar a la forca 57 condemnats a mort. Els va acompanyar amb un amor profund, fins a l'últim alè de la seva existència terrenal.
 
El 23 de juny de 1860 va morir d’una pneumònia, a Torí, després d'una vida ofert íntegrament al Senyor i consumida pel seu proïsme. Va ser Don Bosco qui va fer l'homilia de la missa del funeral.
 
Beatificat l'any 1925 per Pius XI que el va definir com la perla del clergat italià, va ser canonitzat el 22 de juny de 1947 per Pius XII. Pius XII el va presentar com un model de vida sacerdotal, pare dels pobres, consolador dels malalts, suport als presoners, salvació dels condemnats a mort, i el proposarà en la seva encíclica Menti Nostrae, com a model pels sacerdots.