SANTA VICENTA GEROSA, O.F.S.

 Del Martirologi Romà del dia 28 de juny.
Santa Vicenta Gerosa. O.F.S.

• Vicenta Gerosa, al segle Caterina, (Lovere , 29 d'octubre de 1784 - † Lovere, 20 de juny de 1847) va ser una monja italiana, germana professa de l’OFS, cofundadora (juntament amb Bartolomea Capitanio) de la Congregació de les Germanes de la Caritat. Va ser proclamada santa pel papa Pius XII l'any 1950.

• Martirologi Romà: A Lovere, a Llombardia (Itàlia), Santa Vicenta Gerosa, verge, que va fundar, juntament amb Santa Bartolomea Capitanio, la Congregació de Germanes de la Caritat. († 1847) 

++++++++++++++++++

 
Caterina Gerosa va néixer a Lovere l'any 1784 en el si d'una família benestant, en la qual també viuen els seus oncles paterns, vinculats al comerç de la pell, amb els seus pares Gianantonio i Giacomina Macario. La primera de quatre germanes, aviat s'involucra en els negocis, on revela diligència i habilitats agudes.
 
Criada en un context profundament cristià, cultiva amb entusiasme la seva vida de fe, revelant una gran passió pel Crucifix, d’on treu força i serenor per afrontar les contradiccions i les proves familiars. De fet, aviat perd el seu pare i més tard la seva mare és retirada de casa pels seus oncles, potser per incompatibilitat de caràcter.
 

Era de gran profit per a la seva ànima la presència de dos preveres sants, desitjosos de desenvolupar les obres de caritat. Li va arribar un nou impuls amb l'arribada de Bartolomea Capitanio. Aviat Vicenta va ser atreta pel seu entusiasme, i va acceptar fundar amb ella una Congregació consagrada a la caritat envers els necessitats i particularment els malalts. Amb anterioritat havia professat al Tercer Orde Franciscà, l’actual Orde Franciscà Seglar, i del franciscanisme havia après un esperit profundament evangèlic.

Amb només 26 anys el 1833 mor Bartolomea Capitanio. La seva mort va semblar comprometre-ho tot, però Vicenta va rebre consells per continuar i va anar així com superant una a una les dificultats de les diverses aprovacions del govern austríac i de l'Església, el 25 de març de 1835 es va poder procedir a la vestició al nou Institut. Des de llavors, l'Institut es difonia i les cases es multiplicaven. La gran prova del còlera el 1836 va revelar al poble aquelles noves germanes com a veritables àngels de caritat.
 
Vicenta Gerosa ve a ser la primera a l'Institut de les Germanes de la Caritat de Maria Nena. No va voler assumir el títol de superiora, sinó de germana gran. Va redactar amb particular saviesa les Constitucions de l'Institut pensant en la formació espiritual i intel·lectual de les noves germanes. Sense grans dots d’enginy, sense gran cultura, Sor Vicenta Gerosa va ser una meravellosa directora d’esperit i una hàbil organitzadora.

Ella coneixia el Crucificat, és a dir, coneixia el secret del sacrifici, de la paciència, per la qual cosa la serenitat i la confiança l'acompanyaven constantment.

El 1840 una carta apostòlica de Gregori XVI aprovava l'Institut de Lovere. A la mort de la Germana Gran, als 63 anys el 20 de juny de 1847, ja es comptaven 24 cases de l'Institut de les Germanes de la Caritat de Maria Nena escampades per tot el món, des de Terra Santa fins a Amèrica. Les deixà amb aquest lliurament: "Estimeu-vos els uns als altres i tindreu la benedicció de Déu".

La beatificació té lloc el diumenge 7 de maig de 1933, al marc de l’Any Sant de la Redempció desitjat pel papa Pius XI. 

El 18 de maig de 1950, per tant durant un altre Any Sant, el papa Pius XII la va canonitzar, juntament amb Bartolomea Capitanio.

Lluís Salas Grau, OFS