SANT TOMAS MORE, O.F.S. (Martir)
Del Martirologi Romà
del dia 22 de juny.
Sant Tomàs More, màrtir. O.F.S.
Lluís Salas Grau, O.F.S.
• Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - † 6 de juliol
de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès, i membre profés del Tercer Orde de Sant Francesc (actual O.F.S.). Mort per la seva oposició a la separació de
l'Església Anglicana, és considerat màrtir i venerat com a sant per l'Església
catòlica i per l'anglicanisme. Thomas More va ser un pensador, teòleg, polític,
humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traductor, canceller
d'Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat.
• Martirologi Romà: Sant Tomàs More, màrtir per haver-se oposat al rei Enric
VIII a la controvèrsia sobre el seu matrimoni i sobre la primacia del Romà
Pontífex, va ser empresonat a la Torre de Londres, a Anglaterra; pare de
família de vida integèrrima i president del consell real, per mantenir-se fidel
a l'Església Catòlica va morir el dia 6 de juliol, unint-se així al martiri del
bisbe Sant Joan Fisher († 1535).
+++++++++++++
Va néixer a Londres el 7 de febrer de 1478, fill de John
More, majordom del Lincoln's Inn, jurista i posteriorment nomenat cavaller i
jutge de la cúria reial. El 1486, després de cinc anys d'ensenyament primari al Saint Anthony School, considerada la millor escola de gramàtica de Londres, a
més de l'única gratuïta, va ser conduït segons el costum entre les bones
famílies al Palau de Lambeth, on va servir com a patge del cardenal John
Morton, arquebisbe de Canterbury i lord canceller d'Anglaterra.
Amb catorze anys, Thomas More ingressa el 1492 al Canterbury College de la Universitat d'Oxford, on passa dos anys estudiant la
doctrina escolàstica que s'hi impartia i perfeccionant la seva retòrica. Tanmateix,
More va marxar d'Oxford dos anys després sense graduar-se i el 1494 es va
dedicar a estudiar lleis al New Inn de Londres i posteriorment en el Lincoln's Inn, institució en la qual havia treballat el seu pare.
Possiblement durant aquesta època va aprendre el francès, necessari tant per a
les corts de justícia angleses com per al treball diplomàtic, unint-se aquest
idioma a l'anglès i llatí ja apresos durant els seus estudis primaris. Al
voltant de 1497, comença a escriure poesies, amb una ironia que li va valer
certa fama i reconeixement. En aquesta època té els seus primers partits amb
els precursors del Renaixement, coneixent a Erasme de Rotterdam, amb qui entaularia
amistat, i a John Skelton.
Cap a 1501 va ingressar al Tercer Orde de Sant Francesc (actual O.F.S.), vivint com a laic en un convent cartoixà fins al 1504.
Allà es dedicaria a l'estudi religiós i al voltant de 1501 traduiria epigrames
grecs al llatí i comentaria De civitate Dei, de Sant Agustí.
En abandonar el monestir cartoixà, el 1505, es casa amb Jane
Colt i aquell mateix any neix la seva filla Margaret, que seria la seva
deixebla. Exerceix com advocat amb èxit, en part gràcies a la seva preocupació
per la justícia i l'equitat, més tard seria jutge de plets civils i professor
de Dret. El 1506 neix la seva segona filla, Elizabeth. Aquell any tradueix al
llatí Luciano en companyia d'Erasme. Un any més tard neix Cecily, la seva
tercera filla. Thomas More és pensionat i majordom al Lincoln's Inn, on realitza conferències entre 1511 i 1516. El 1509 neix
el seu fill John. More participa en gestions entre grans companyies de Londres
i Anvers. Aquell mateix any escriu poemes per a la coronació d'Enric VIII.
El 1509, amb l'arribada al tron d'Enric VIII, protector de
l'humanisme i de les ciències, More va entrar al seu servei i es va convertir
en membre del seu Consell Privat. El 1510 és nomenat membre del parlament i
vice-sheriff de Londres. Un any més tard mor la seva esposa Jane i es casa amb
Alice Middleton, vídua set anys més gran que More i amb una filla, Alice.
Enric VIII es va aprofitar de la seva eficaç diplomàcia i
tacte, i li confià algunes missions diplomàtiques en països europeus. També li
encarregà la tasca de tresorer, i finalment el 1529 de Lord Canceller. Va ser
el primer canceller laic després de diversos segles.
El 1521 va ser condecorat amb el títol de knight (cavaller). El 1524 va ser nomenat High Steward (censor i patró) de la Universitat d'Oxford, de la qual
havia estat alumne. El 1525 va ser nomenat també High Steward de la Universitat
de Cambridge.
El rei Enric VIII es va enemistar amb Thomas More quan va
voler divorciar-se de la seva esposa Caterina d'Aragó i Tomàs, com a Canceller,
no ho va aprovar. Enric VIII havia demanat al Papa la concessió del divorci i
la negativa d'aquest va suposar la ruptura d'Anglaterra amb l'Església Catòlica
Romana.
Les successives negatives de Thomas More a acceptar alguns
dels desitjos del rei, van acabar per provocar la rancúnia d'Enric VIII.
Després de la ruptura amb Roma, el 1530 no signa la carta de nobles i prelats
que demana al Papa l'anul·lació del matrimoni reial. El 1532 renuncia al seu
càrrec de canceller. El 1534 es nega a signar l'Acta de Supremacia que
representa repudi a la supremacia papal i el reconeixement d'Enric VIII com a
cap suprem de l'Església d'Anglaterra. L'Acta estableix condemna als que no l'acceptin
i el 17 d'abril del mateix any és empresonat a la Torre de Londres.
Finalment el rei, enutjat, va fer jutjar More qui, en judici
sumari, fou acusat d'alta traïció i condemnat a mort (ja havia estat condemnat
a cadena perpètua anteriorment). Altres dirigents europeus com el Papa o
l'emperador Carles V, que veia en ell el millor pensador del moment, van
pressionar perquè se li perdonés la vida i li fos commutada la pena per cadena
perpètua o exili, però no va servir de res i va ser decapitat una setmana
després, el 6 de juliol del 1535.
Els seus darrers moments van tenir la ironia graciosa que
concedeixen els màrtirs. Quan va anar a pujar al cadafal li va dir gentilment
al botxí: "Sir, em voldria ajudar a pujar? Per baixar pensaré sol".
Dirigint-se al mateix botxí, li va dir: "Coratge amic meu, no tinguis por.
Sobretot recorda que tinc el coll curt. Posa-hi atenció, que hi va el teu
honor!" i després en posar el cap al cep, la va alçar per acomodar-se la
barba i va dir: "aquesta no ha traït, per tant no ha de tallar-se".
Va morir sense rancúnia. "Pregueu Déu pel rei, perquè ho il·lumini i ho
inspiri".
El cos fou sebollit per la seva filla, Margaret Roper, i
Margaret Clements a la capella de Saint Peter ad Vincula, de la Torre de Londres, amb el permís del lloctinent de la
presó. Per evitar el culte a More, la despulla fou llençada a una fossa comuna.
El cap fou clavat durant un mes, en una pica, a l'entrada del Pont de Londres.
Per evitar que fos llençat al riu, Margaret Roper va subornar el sentinella i
se l'endugué a casa seva. Cromwell va fer citar-la davant el Consell Reial
acusant-la de guardar el cap com a relíquia, però fou deixada en llibertat i
amb permís per enterrar el cap.
Thomas More va ser beatificat juntament amb altres
cinquanta-tres màrtirs britànics per raó de la persecució anglicana, entre ells
John Fisher, pel papa Lleó XIII el 1886, i finalment proclamat sant per
l'Església Catòlica el 19 de maig de 1935 (juntament amb John Fisher), pel Papa
Pius XI.