BEATA MARIA TERESA SCHERER, O.F.S.
Lluís Salas Grau, O.F.S.
Del Martirologi Romà
del dia 16 de juny.
.Beata Maria Teresa Scherer, O.F.S.
i
fundadora de la S.C.S.C. (Germanes de la Caritat de la Santa Creu).
• Teresa Scherer,
al segle Caterina, (31 d'octubre de 1825 - + Ingenbohl , 16 de juny de 1888) va
ser una religiosa suïssa del Tercer Orde de Sant Francesc i cofundadora de les
Germanes de la Misericòrdia de la Santa Creu. Va fundar aquest orde al costat
del caputxí Teodosi Florentini.
• Martirologi Romà: Al territori
d'Ingenbohl al cantó de Schwyz a Suïssa, la Beata Maria Teresa (Anna Maria
Caterina) Scherer, que va dirigir primer les Germanes de la Caritat de la Santa
Creu.
Anna Maria
Katherina Scherer va néixer com la quarta de set fills al si d’una família de
pagesos pobres, el 31 d'octubre de 1825. Tenia set anys quan el seu pare va
morir el 5 de febrer de 1855. Aleshores, tres fills van romandre amb la seva
mare i els altres a casa i càrrec de familiars. Ella es va criar amb els seus
cosins, la família Sigrists.
Durant un
pelegrinatge a Einsiedeln el juliol de 1844, es va adonar que la seva vocació i
el veritable propòsit de la vida era la vida religiosa. Als disset anys
esdevingué membre del Tercer Orde de Sant Francesc (actual O.F.S.).
L'1 de març de 1845
va ingressar a l'institut de les Religioses Ensenyants, que havia fundat feia
poc el caputxí Teodosi Florentini. A la tardor d'aquell mateix any va fer els
primers vots. Un any després va ser enviada a Baar i després a Oberägeri, com a
professora i superiora a les dues comunitats. Va ser un període de dubtes i
dificultats, que va superar amb una ascesi austera i l'obediència el director
espiritual. L'any 1850, fra Teodor la va cridar a Näfels perquè guiés l'hospici
dels pobres i els orfes. Aquest mateix any fra Teodosi va fundar a Coira un
petit hospital i va encomanar a Maria Teresa la seva direcció. Ella va
acceptar, convençuda que el carisma del fundador abastava l'aspecte
escolar-educatiu i el caritatiu.
L'any 1856 les
“Religioses Ensenyants” es van separar del fundador per continuar el seu
apostolat educatiu independentment. Sor Maria Teresa va patir molt per això: va
pregar, es va aconsellar i finalment va comprendre que Déu desitjava que
s'ocupés en el futur de les obres de misericòrdia espirituals i corporals.
El 1857 va ser
triada superiora general de les «Religioses al servei de l'escola i dels
pobres». Al costat de fra Teodosi va guiar l'institut de les Religioses de la
Caritat de la Santa Creu, que es va desenvolupar ràpidament. A Ingenbohl
arribaven contínuament peticions, sol·licitant religioses perquè s'ocupessin
dels pobres i dels orfes, del servei a cases de correcció i llatzerets: eren
tasques àrdues, però estaven en sintonia amb el pensament de sor Maria Teresa.
Va obrir hospitals i escoles especialitzades per a invàlids, però no li
agradava veure les religioses com a responsables d'empreses. Per això es van
crear tensions amb el fundador. Tanmateix, estava persuadida que la intenció de
fra Teodosi era resoldre la qüestió obrera amb justícia i solidaritat, per la
qual cosa el va ajudar tot el possible, i a l'esperit del qual va romandre
fidel fins i tot després de la seva mort, esdevinguda el 15 de febrer de 1865.
L'agost de 1872 el
caputxí fra Pau va ser nomenat successor de Teodosi i va voler transformar
l'institut en un de contemplatiu. Va intentar guanyar-se l'Orde, així com als
seus superiors caputxins i als bisbes locals, però, per contra, va sembrar el
dubte entre els membres de l'Orde. Teresa Scherer se’n va adonar i el va
enfrontar a Paul per informar-li del seu desacord. Va persistir amb la seva
idea i ella va escriure al bisbe per informar de la seva renúncia, que va ser
acceptada. Els religiosos de l'Orde van escriure al bisbe en nombroses
ocasions, tot exigint que Scherer fos reintegrada. El juliol de 1873 es va
nomenar un conseller eclesiàstic per examinar el cas, i va trobar que la idea
de Pau era inviable, fet que va provocar que Paul fos transferit i que Teresa
fos reintegrada.
L’any 1887, Teresa
va contraure un tumor a l'estómac i va rebre els darrers ritus l'1 de maig de
1888. Va morir després d'un període de gran dolor al vespre del 16 de juny de
1888 al convent d'Ingenbohl, mentre murmurava: "Cel... Cel"!
El procés de
beatificació es va iniciar a Chur, en un procés informatiu que es va obrir com
a mitjà de recollida de documents i testimonis relatius a la vida i el temps de
Scherer, al seu institut. Els teòlegs van aprovar els seus escrits el 6 de
desembre de 1942. No gaire després es va celebrar un procés apostòlic.
La introducció
formal al procés es va produir l'11 de desembre de 1949 sota el papat de Pius
XII en què se li va concedir el títol pòstum de “Serva de Déu”, la primera
etapa oficial del procés.
L’any 1953, la
Congregació de Ritus de Roma va validar aquests processos, però, després
d'aquest progrés, es va estancar diverses dècades fins que la postulació va
presentar la Positio a la Congregació
per a les Causes dels Sants el 1991. El 2 d'abril de 1993 va ser declarada
“Venerable” després de que el papa Sant Joan Pau II va confirmar la seva vida
de virtut heroica.
El miracle requerit
per a la seva beatificació es va investigar a la diòcesi on es va originar, i
va rebre la validació dels funcionaris romans l'any 1992. El 27 d'abril de 1993
la junta mèdica va aprovar el miracle, i els teòlegs consultants també el van
aprovar el 22 de juny de 1993. El CCS també ho va fer el 16 de novembre de
1993, i el papa Sant Joan Pau II va concedir la seva aprovació definitiva el 23
de desembre de 1993.
Sant Joan Pau II la
va beatificar el 29 d'octubre de 1995, a la plaça de Sant Pere de Roma,
juntament amb les seves compatriotes Maria Bernarda Bütler i Marguerite Bays.
+++++++++++++++
