SANTA ÀNGELA DE FOLIGNO, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 4 de gener.
Santa Àngela de Foligno, O.F.S.
• Martirologi Romà: A Foligno, a Umbria, Santa Àngela, que després de la mort del seu marit i els seus fills, seguint les petjades de Sant Francesc, es va entregar completament a Déu i va confiar les seves profundes vivències de vida mística, a la seva pròpia autobiografia.
+++++++++++++++++++++++++
Àngela va néixer al si d'una família noble de Foligno, ciutat de la regió d'Umbría (Itàlia), propera a Assís. Durant els primers anys va portar la vida corrent d'una dona de la seva època, dedicada al seu marit i als seus vuit fills, i amb escàs interès per la religiositat cristiana. Són poques les dades que es conserven d’aquesta època.
El 1285 Àngela va patir una crisi interior. En això va tenir influència la vida del Beat Pedro Crisci, noble de Foligno que va vendre les seves propietats i es va dedicar a la penitència dins del Tercer Orde de Sant Francesc. La reacció dels seus contemporanis va ser l’insult i la burla. Però Àngela va acabar impressionada pel seu comportament i va decidir encomanar-se a Sant Francesc d'Assís per trobar un bon confessor i iniciar una nova vida. En somnis va tenir una visió del sant on li comunicava que li concedia. L'endemà del somni es va apropar a la catedral de Foligno per confessar-se amb el bisbe. Allí es va trobar amb fra Arnaldo, franciscà, parent seu i capellà del bisbe. Va acabar confessant-se amb ell i iniciant amb això una nova etapa de la seva vida.
Àngela va fer promesa de castedat perpètua i va començar a portar una vida de penitència, regalant els seus millors vestits i privant-se del menjar mitjançant dejunis. Aquesta nova actitud li va comportar xerrameques entre la gent. Va patir a més doloroses pèrdues, morint primer la seva mare, i progressivament el seu marit i els seus vuit fills, en breu temps.
Poc després va peregrinar a Roma i, a la tornada, va renunciar a tots els seus béns i es va associar amb una companya anomenada Masazuola. Elles es van dedicar a obres de caritat, especialment l'atenció als leprosos. El 1290 va ingressar al Tercer Orde de Sant Francesc.
Arran de la seva conversió, Àngela va tenir intenses experiències místiques, especialment visions al voltant de la Passió de Crist.
Són poques les dades que es conserven de la vida d'Àngela, des del 1296 fins a la seva mort. Al voltant de la seva persona es va constituir un grup espiritual que es va denominar Cenacle, entre els quals es trobava Ubertino da Casale. Va desenvolupar una forta activitat epistolar en la qual responia a qüestions teològiques i a problemes de direcció espiritual. Aquesta activitat li va valer el títol honorífic de “Mestra de teòlegs”. Alguns d'aquests escrits i cartes es van recopilar donant lloc a les Instruccions.
Àngela va emmalaltir abans de morir. Es desconeix quin tipus de malaltia va ser. Preveient la seva mort, va enviar una darrera carta als seus fills espirituals. Això va reunir al seu voltant els seus deixebles, per acompanyar-la en l'últim moment de la seva vida. Àngela va dictar unes últimes paraules, a tall de testament per als seus deixebles. Aquest testament espiritual de la Beata pot condensar-se en aquesta frase: «Us deixo tota la meva herència, és a dir, la vida de Crist: pobresa, dolor i menyspreu».
Envoltada dels seus fills espirituals, va morir el 4 de gener de 1309. El seu cos va ser sebollit a l'ecclesia di San Francesco, del convent franciscà de Foligno. Immediatament va ser venerada com a santa pel poble i l'Orde Franciscà.
El 1547 Pau III la va inscriure al santoral del Tercer Orde de Sant Francesc, amb el títol de santa. Innocenci XII, en 1693 va aprovar el seu culte a l'Orde Franciscà, només com a beata, establint com a dia de festa el 30 de març. El 30 d'abril de 1707, Climent XI va aprovar el seu culte públic de beata a tota l'Església Catòlica, establint el 4 de gener com a dia de la seva festa.
El papa Francesc va ampliar el culte a tota l'Església i la va proclamar santa, el 9 d'octubre del 2013.
Lluís Salas Grau, OFS.