BEATA EUROSIA FABRIS, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 8 de gener.
Beata Eurosia Fabris, O.F.S.

• Eurosia Fabris Barban (Quinto Vicentino, 27 de setembre de 1866 - Marola, 8 de gener de 1932) va ser una mare de família italiana, proclamada Beata per l'Església Catòlica el 6 de novembre de 2005 a la catedral de Vicenza, sota el pontificat de Benet XVI. També coneguda com a Mamma Rosa, és venerada com a model de santedat en la vida quotidiana d'una família catòlica. El 14 de maig de 2017 va ser proclamada patrona de l’Orde Franciscà Seglar del Vèneto.

• Martirologi Romà: A prop de Vicenza, Itàlia, la Beata Eurosia Fabris, mare de família i membre de l'Orde Franciscà Seglar (1932).

++++++++++++++++++++++++++++++++

El que se sap de la vida d'Eurosia Fabris prové dels testimonis donats per persones conegudes, tal com ha elaborat la comissió d'investigació del seu procés de beatificació.

Eurosia Fabris va néixer el 27 de setembre de 1866 al sí d’una família pagesa, a Quinto Vicentino, una petita zona agrícola prop de la ciutat italiana de Vicenza.

El 1870, a l'edat de quatre anys, ella i la seva família es van traslladar a Marola, un poble proper, on va viure la resta de la seva vida. Només va poder assistir a l'escola durant dos anys, entre 1872 i 1874, perquè calia que ajudés els seus pares amb les feines de la granja i les tasques domèstiques. Tot i això, encara va poder aprendre prou per llegir diversos textos religiosos en la seva joventut, especialment la Bíblia, el Catecisme, la història de l'Església Catòlica Romana, la Filotea de Francesc de Sales i les Massime Eterne d'Alfons de Liguori.

Quan Eurosia tenia dotze anys va fer la seva Primera Comunió, i des d'aleshores va rebre l' Eucaristia tantes vegades com se li permetia, que només era en els dies de festa religiosa, ja que la comunió diària només estava permesa a la majoria dels catòlics després d'un decret del papa Pius X, el 1905.

Eurosia es va unir a l'Associació de les Filles de Maria, a l'església parroquial de Marola, i en va ser un membre devot. Va observar fidelment les pràctiques del grup i, amb el pas del temps, va anar creixent fins a expressar un gran amor a Maria, la mare de Jesús. Les seves devocions preferides eren l'Esperit Sant, l’Infant Jesús, la Creu de Crist, l'Eucaristia i la Mare de Déu, i la pregària per les ànimes al Purgatori. Era coneguda com a agent de bona voluntat a la seva família, entre els seus amics i a la seva parròquia, on feia classes de catecisme i costura, als nens i nenes que venien a casa seva.

Eurosia, de divuit anys, coneguda comunament com "Rosina", va rebre diverses propostes de matrimoni, ja que es va observar que era una dona dedicada, piadosa i treballadora. Tanmateix, Eurosia les va rebutjar, ja que en aquell moment no es considerava cridada al matrimoni. L'any 1885, però, es va produir un tràgic esdeveniment que canviaria la seva vida per sempre. Prop de casa seva, una dona jove casada va morir deixant tres filles petites. Una d'elles va morir poc després de la seva mare. Les altres dues, Chiara Àngela i Itàlia, només tenien 20 mesos i 2 mesos, respectivament. El pare dels fills, Carlo Barban, estava fora cuidant familiars malalts. Eurosia anava cada matí a casa d'aquests nens durant sis mesos, per cuidar-los i mantenir la seva llar.

Després d'aquest acte de caritat, Eurosia va contemplar els fets a través de la pregària i, seguint el consell dels seus familiars i el del rector, va decidir casar-se amb el pare de les nenes. Eurosia Fabris i Carlo Barban es van casar el 5 de maig de 1886. Va considerar el matrimoni en termes dels sacrificis que faria i va acceptar-ho com la voluntat de Déu, a qui ara sentia que la cridava, a través de la seva experiència de cura vers els dos nadons, per abraçar una nova missió. Eurosia era coneguda per l'amor i el respecte que mostrava cap al seu nou marit, que la considerava una confident i consellera.

Eurosia va adoptar les dues noies òrfenes i va tenir nou fills més. També va mantenir la seva casa oberta a d’altres nens, que la coneixien com "Mamma Rosa". Va dedicar la vida a la seva família, ensenyant als seus fills a resar, a obeir, a respectar la "voluntat de Déu" i a practicar les virtuts cristianes, sacrificant les seves pròpies necessitats per a fer-ho. El seu èxit en aquestes tasques és testificat per l'ordenació de tres dels seus fills com a sacerdots, entre ells el franciscà fra Bernardino, que es convertiria en el seu primer biògraf.

Eurosia va viure una vida intensa de pregària. Va emular les dones fortes de la Bíblia fins convertir-se en un tresor per a la seva família. A les seves biografies s'informa que, fins i tot en temps de crisi, va aconseguir equilibrar el pressupost familiar, alhora que exercia una gran caritat amb els pobres, especialment amb els orfes de la Primera Guerra Mundial. Va cuidar els malalts i els va prestar assistència contínua, especialment durant la malaltia terminal i la mort del seu marit Carlo, el 1930.

Eurosia esdevingué Franciscana Seglar, assistint fidelment a totes les seves reunions, però especialment intentant viure les regles franciscanes de "pobresa i treball abnegat en la causa de Crist". Això ho va fer intentant mantenir un esperit de pobresa i alegria a casa seva, enmig del seu treball i pregària diàries. Era coneguda per les seves maneres gentils amb tothom, i lloava Déu com el "Creador i font de tot el bé i el donador de tota esperança".

Eurosia va morir el 8 de gener de 1932 i va ser sebollida a l'església de Marola.

Va ser proclamada Venerable el 7 de juliol de 2003, pel papa Sant Joan Pau II. L'any 2004, l'Església Catòlica va reconèixer oficialment un miracle com a resultat de la seva intervenció; va curar una dona malalta que els metges pensaven que no es podia recuperar. El 7 de febrer de 2005 s'inicià el procés de canonització a la cúria diocesana de Pàdua, després d'algunes dificultats inicials per a promoure la causa. Va ser ascendida el novembre de 2005 a l'estatus de Beata, el següent pas en el camí de la Santedat.

Lluís Salas Grau, OFS.