BEATA BOLESLAWA MARIA LAMENT, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 29 de gener.
Beata Boleslawa Maria Lament, O.F.S.
• Bolesława Maria Lament (3 de juliol de 1862 - 29 de gener de 1946), germana professa del Tercer Orde de Sant Francesc, l’actual Orde Franciscà Seglar, va ser una religiosa catòlica polonesa, fundadora de les Germanes Missioneres de la Sagrada Família.
• Martirologi Romà: A la ciutat de Białystok, a Polònia, la Beata Bolesława Maria Lament, qui, enmig dels trastorns polítics, va fundar la Congregació de les Germanes Missioneres de la Sagrada Família, per a promoure la unitat cristiana, ajudar els indigents i formar les noies a la vida cristiana.
Va assistir a l'escola secundària russa a Łowicz, on es va graduar amb una medalla d'or. A petició dels seus pares, va obtenir els títols de sastreria a Varsòvia i va tornar a la seva ciutat natal per obrir una sastreria amb la seva germana Stanislava, mostrant unes grans habilitats organitzatives, i iniciativa i emprenedoria.
El 1884 va decidir entrar a la vida religiosa i així es va unir a la Congregació de la Família de Maria. Era una monja zelosa. Va treballar en diversos establiments de la congregació a Varsòvia, Sant Petersburg, Odessa, Ilukesz i Simferopol, com a educadora i professora a les escoles primàries. Tanmateix, abans de fer la seva professió perpètua, per consell del seu confessor, va tornar a casa seva a Łowicz.
Durant la seva estada d'onze anys a Varsòvia, va lluitar pel desenvolupament de la seva vida interna sota la guia del pare Honorat Koźmiński. Al voltant del 1900, es va convertir en membre del Tercer Orde de Sant Francesc, l’actual Orde Franciscà Seglar. A proposta del pare Honorat Koźmiński, el 1903 va anar a Bielorússia, a Mogilev, al Dnieper. Allà, l'any 1905, va fundar la Congregació de les Germanes Missioneres de la Sagrada Família, la finalitat de la qual és donar suport a la tasca d'unir els cristians i enfortir els catòlics en la seva fe.
El 1907, Bolesława i tota la comunitat es van traslladar a Sant Petersburg, on va desenvolupar àmplies activitats educatives. En línia amb el seu objectiu, va tenir especial cura de les joves polonesos que hi vivien, per tal de protegir-les de la pèrdua de la fe i de l’oblit de la seva pertinença a la nació polonesa. Ja el 1913, va estendre les activitats de la congregació a Finlàndia, establint un internat per a joves a Vyborg.
La difícil situació de la congregació després de la Revolució d'Octubre de 1917 va obligar Bolesława el 1921 a abandonar Sant Petersburg i tornar a Polònia.
Després de gestionar el treball de les germanes a Volínia durant diversos mesos, el 1922 va fundar una casa a Chełmno, a Pomerània.
Des de 1925 fins a 1935 va romandre al convent de Ratowo i després va renunciar com a Superiora General del seu Orde. Per decisió de la nova superiora, la mare Bolesława va ser traslladada de Ratów a Białystok, on en quatre anys va obrir dues llars d'infants, una escola professional i una escola secundària.
El 1941, Bolesława va quedar paralitzada. Va morir el 29 de gener de 1946 a Białystok, als 84 anys. El seu cos va ser portat al monestir de Ratowo i sebollit a la cripta sota l'església de Sant Antoni.
El procés de beatificació es va obrir el 5 d'abril de 1975, sota el papat de Sant Pau VI, i va ser nomenada Serva de Déu, mentre que el procés diocesà es va dur a terme a Vilnius, des del 22 d'octubre de 1976 fins al 8 de novembre de 1979; la Congregació per a les Causes dels Sants va validar aquest procés el 25 de novembre de 1983 i va rebre la Positio de la postulació l'any 1989.
Els teòlegs van aprovar la Positio el 5 d'octubre de 1990 i la CCS el 4 de desembre de 1990. El papa Sant Joan Pau II va confirmar la seva virtut heroica, i el 22 de gener de 1991, la va nomenar Venerable.
El miracle de la beatificació es va investigar al lloc on es va originar i el CCS el va validar el 8 de maig de 1987, abans que una junta mèdica l'aprovés poc després, el 21 de març de 1991; els teòlegs el van aprovar el 19 d'abril de 1991, igual que el CCS el 10 de maig de 1991. El 14 de maig de 1991, Sant Joan Pau II va confirmar que el miracle es devia a la seva intercessió i va beatificar Lament, el 5 de juny de 1991, durant la seva visita apostòlica a Polònia.
Lluís Salas Grau, OFS