SANT JOAN MARIA VIANNEY, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 4 d’agost.Sant Joan Maria Vianney, prevere. Tercer Orde de Sant
Francesc (actual OFS).
Lluís Salas Grau, O.F.S
· Jean-Marie Vianney, conegut com el capellà d'Ars (Dardilly,
1786 - † Ars-sur-Formans, 1859), va ser un prevere francès i membre del Tercer Orde de Sant Francesc, l'actual O.F.S., canonitzat el 1925 i posteriorment
proclamat patró de tots els rectors de parròquia del món.
· Martirologi Romà: Memòria de Sant Joan Maria
Vianney, prevere, que durant més de quaranta anys es va lliurar d'una manera
admirable al servei de la parròquia que li va ser encomanada al llogaret d'Ars,
a prop de Belley, a França, amb una intensa predicació, oració i exemples de
penitència. Diàriament catequitzava nens i adults, reconciliava els penedits i
amb la seva ardent caritat, alimentada a la font de l'Eucaristia, va brillar de
tal manera, que va difondre els seus consells de llarg a llarg de tota Europa i
amb la seva saviesa va portar Déu a moltíssimes ànimes ( † 1859).
++++++++++++++++
Vianney era el tercer dels sis fills de Matthieu Vianney i
Marie Beluze, cristians molt devots. Durant la Revolució francesa, quan els
sacerdots van ésser perseguits, els pares continuaven la seva vida religiosa en
secret i el nen va començar a veure els sacerdots com a herois. Quan l'Església
fou novament permesa, en 1802, Jean-Marie ja havia decidit la seva vocació
religiosa, i en fer vint anys el seu pare li donà permís per marxar a estudiar
a l'escola d'Écully, on estudià aritmètica, història, geografia i llatí, amb
problemes per la poca formació prèvia que tenia.
En 1809 va ésser cridat a l'exèrcit de Napoleó I i va deixar
els estudis, però dos dies després, a Lió, va emmalaltir i fou hospitalitzat.
Quan va guarir fou enviat a Roanne, però es va reunir amb altres desertors a
les muntanyes de Les Noës, on visqué durant catorze mesos, amagat sota el nom
de Jerome Vincent. En aquest temps va obrir una escola per als nens del poble.
En 1810, una amnistia general va permetre que tornés a Ecully i hi acabés els
estudis. En 1812 va entrar al seminari menor de Verrieres i en 1813 al de Lió,
on va ésser company de Jean-Claude Colin i Marcel·lí Champagnat; estudiant
mediocre, fou ordenat sacerdot a Grenoble el 13 d'agost de 1815.
En 1818 va ser nomenat rector del poble d'Ars, a l'Ain, petit
poble de 230 habitants on romangué durant quaranta anys. Conscient que la
Revolució havia provocat una gran ignorància en matèria religiosa, va començar
a predicar per reevangelitzar la població. Va ser particularment actiu en
l'ensenyament del catecisme i va ser un confessor molt estimat. La seva fama es
va estendre aviat, i gent d'altres pobles viatjava a Ars per veure'l o
confessar-se amb ell: Vianney passava, els últims deu anys de la seva vida, una
mitjana de 16-18 hores confessant. Va difondre la devoció a Santa Filomena de
Roma, a qui atribuïa el guariment d'una malaltia greu en 1843.
Va viure en la més completa austeritat i només sortí d'Ars en
quatre ocasions. Va morir en olor de santedat als 73 anys: encara quan vivia,
Ars havia esdevingut un lloc de pelegrinatge.
Ja en vida se li havien atribuït miracles i dons com el
coneixement del passat i el futur. El 8 d'octubre de 1874 fou declarat
venerable per Pius IX i el 8 de gener de 1905 Pius X el beatificà i el posà com
a model de rector de parròquia. El 31 de maig de 1925 el va canonitzar Pius XI.
Va ésser proclamat sant patró dels rectors de parròquies
rurals el 1929. Sant Joan XXIII va publicar el 1959 l'encíclica Sacerdotii Nostri Primordia, sobre l'obra de Vianney.
Pel que fa a la seva pertinença al Tercer Orde Franciscà, se
sap que fou un germà profés, però no hem trobat més dades ni d’on ni de com.
La seva festivitat és el 4 d'agost.