SANTA CUNEGUNDA DE POLÒNIA, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 24 de juliol.
Santa Cunegunda de Polònia. O.F.S. i, posteriorment, O.S.C.
Lluís Salas Grau, O.F.S
· Santa Cunegunda, o Kinga, de Polònia (Esztergom, 5 de març de 1224 -† Stary Sącz, 24 de juliol de 1292), professà al Tercer Orde de Sant Francesc, actual O.F.S. i, posteriorment, a l’Orde de Santa Clara. Va ser reina consort de Polònia i és venerada com a Santa per l'Església Catòlica.
· Martirologi Romà̀: A Stary Sacz, de Tarnow, a Polònia, Santa Kinga o Cunegunda, filla del rei d'Hongria i casada amb el príncep Boleslau, la qual, d'acord amb el seu marit, va conservar la seva virginitat i, mort aquest, va professar la vida religiosa sota la Regla de Santa Clara, al monestir fundat per ella mateixa ( † 1292).
+++++++++++++++++
Cunegunda (Kinga) va néixer el 5 de març de 1224, filla de Bela IV rei d'Hongria i de Teodora Laskarysa, i va ser germana de les Beates Iolanda i Margarida. En 1238 va ser donada com a esposa al príncep de Cracòvia, Boleslau el Cast, a qui va induir a fer vot de castedat juntament amb ella. Després es va unir al Tercer Orde de Sant Francesc, actual OFS. Amb el seu dot, va donar suport econòmic, entre d'altres, a nombrosos monestirs benedictins, cistercencs i franciscans. Va ser la fundadora de moltes esglésies i va fer venir a nombroses congregacions religioses. A la cort, Cunegunda va portar una vida mortificada, dedicant el temps lliure a les pregàries i a l'assistència als malalts i als pobres. Amb el marit va promoure la canonització de Sant Estanislau, Bisbe de Cracòvia, assassinat el 1079, la qual cosa va obtenir el 1253.
La mort del rei Boleslau el 1279 va trencar l'únic llaç que la unia al món i, rebutjades totes les propostes de dirigir les destinacions de l'Estat, va ingressar al monestir de les Clarisses a Stary Sacz, fundat per ella amb els béns del seu dot. Allí les seves virtuts van brillar en tota la seva esplendor. Cedint als insistents precs de les germanes, va assumir, tot i que contra el seu desig, les funcions d'abadessa i, tanmateix, es comportava com si fos inferior a totes, donant exemple de humilitat profunda. El descobriment de l'aigua dins del monestir, que altrament havien de portar de lluny, es va atribuir a les seves oracions. A ella també es deu el prodigiós descobriment de sal gemma a Bochnia.
La pregària i una rigorosa penitència eren la seva contínua aspiració. La meditació de la Passió del Salvador la feia vessar abundants llàgrimes i les nafres de Jesús eren objecte de la seva especial devoció.
Com a abadessa, Cunegunda va dirigir la comunitat amb prudència i caritat veritablement maternals, impulsant les cogermanes a la perfecció, més amb l'exemple que amb les paraules.
Quan el 1287 Polònia va ser envaïda pels tàrtars, a Cunegunda i les seves 70 cogermanes les va caldre abandonar el monestir i refugiar-se al castell de Pyiemin. Els tàrtars van arribar també al nou refugi. Les germanes, espantades, es van llançar als peus de Cunegunda i es va repetir el miracle de Santa Clara d'Assís. També aquí els agressors van ser detinguts per una força invisible. I així, un temps més tard les germanes van poder tornar al seu monestir. Després d'un any de malaltia, confortada amb una aparició de Sant Francesc, Cunegunda va morir el 25 de juliol de 1292, als 68 anys.
Alexandre VIII la va beatificar en 1690 i, el 16 de juny de 1999, va ser canonitzada per Sant Joan Pau II en un dels seus viatges a Polònia. La seva festivitat se celebra el 24 de juliol.