SANTA BRÍGIDA DE SUÈCIA, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 23 de juliol.
Santa Brígida de Suècia, copatrona d’Europa. O.F.S. i
O.S.S.S.
Lluís Salas Grau, O.F.S
· Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - † Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, membre profés del Tercer Orde de Sant Francesc (actual OFS) i fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador. Va ser proclamada santa per Bonifaci IX el 1391. El 1999, Sant Joan Pau II la va declarar copatrona d'Europa, juntament amb Santa Caterina de Siena i Santa Teresa de la Creu.
· Martirologi Romà: Santa Brígida, religiosa, nascuda a Suècia, que va contreure matrimoni amb el noble Ulf, del qual va tenir vuit fills, als quals va educar piadosament, aconseguint alhora amb els seus consells i amb el seu exemple que el seu marit portés una vida de pietat. Mort aquest, va peregrinar a molts santuaris i va deixar diversos escrits, en què parla de la necessitat de reforma, tant del cap com dels membres de l'Església. Posats els fonaments de l'Orde del Santíssim Salvador, a Roma va passar d'aquest món al cel ( † 1373).
+++++++++++++++++++
Santa Brígida va néixer al voltant de 1303 , segons una molt antiga tradició, a la finca de Finsta, a l'oest de la ciutat de Norrtälje , a la província d' Uppland , i va pertànyer durant un temps (encara que no quan va néixer Brígida) al seu pare Birger Persson. El seu pare era jutge d'Uppland, i el seu avi patern, el seu avi matern i el seu germà també van exercir aquesta professió. El seu marit també seria jutge, i tindria un fill que exerciria la mateixa activitat. La seva mare va ser Ingeborg Bengtsdotter, i va ser la segona esposa del seu pare. El seu avi matern era cosí de Magnus Ladulás, de manera que Brígida tenia parentiu amb la família reial sueca.
La "cova de les oracions" (construïda al segle XX) es troba sempre oberta als visitants. Segons la tradició, s'hi va aparèixer Santa Brígida per primera vegada. A les rodalies de Finsta es troba l'església de Skederid, el temple de la infància de Brígida.
Quan la Brígida tenia uns 3 anys va morir la seva mare. El seu pare es va considerar incapaç per donar-li una educació com la que mereixia una nena de la seva condició social, per la qual cosa la va enviar a casa de la seva cunyada Catalina Bengtsdotter a Aspanäs, al costat del llac Sommen, a Östergötland.
Alguns anys després, quan Brígida tenia al voltant de 15 anys, va ser donada en matrimoni, contra la seva voluntat, a Ulf Gudmarsson. Va ser mare de vuit fills entre ells, Catalina de Suècia. Se la relacionava amb Santa Caterina de Siena però no tenen res a veure quant a parentiu familiar, pel fet que Caterina neix a Siena el 25 de març de 1347, però sí que la creu una persona molt propera a Santa Brígida quan aquesta s'instal·la a Roma el 1350.
El seu marit, era alt oficial de la cort i l'ajudarà tant en la gestió dels seus béns com en aspectes legislatius. Ella també va tenir el seu paper a la Cort com a dama d'honor de la Reina.
De retorn a Suècia, Brígida i Ulf es van establir al costat del convent d'Alvastra, on Ulf va morir en 1344 aproximadament. Aleshores Brígida va repartir els seus béns entre els seus hereus i els pobres, per a ella viure de manera senzilla als voltants del convent d'Alvastra. En aquell temps va augmentar el nombre de visions, que representen, fins a la partida a Roma, la major part de les aparicions que va tenir Brígida. A les aparicions, Brígida va rebre la missió de portar missatges tant a polítics com a líders religiosos. També va tenir diàlegs amb sants i morts.
Brígida va viatjar a Roma l'any 1350 amb el propòsit de prendre part en la celebració del jubileu de 1350, i per obtenir el permís del papa de fundar un nou orde religiós. Els problemes amb què es va enfrontar Brígida era que el papa residia llavors a Avinyó, i que l'Església havia prohibit l'establiment de més ordes. L'absència del pontífex no va desanimar Brígida, ja que sabia, a causa d'una visió que havia tingut, que ella veuria el papa i l'emperador al trobar-se a Roma.
A Roma va residir primer prop de la basílica de San Lorenzo in Panisperna. Va ser testimoni del decaïment espiritual de la ciutat després de la partida del papa. Durant la seva estada a la ciutat, va escriure cartes al papa, on li suplicava que tornés a Roma, i es va dedicar a visitar les esglésies que contenien tombes de sants. A l'església de San Lorenzo in Panisperna, al turó del Viminal, va demanar als vianants, almoines pels necessitats. També va aprofitar per viatjar en peregrinació a santuaris d'Assís, Nàpols i Itàlia del sud.
El 1368, el papa Urbà V va tornar a Roma i el 21 d'octubre es va entrevistar amb l'emperador Carles IV. Aleshores Brígida va poder lliurar les regles del seu Orde al papa, que s'encarregaria d'examinar-les. Les regles van ser acceptades amb diverses revisions i forts canvis amb què probablement Brígida no va estar res d'acord. A més, el papa va prendre la decisió de deixar Itàlia novament per motius de seguretat, situació amb què Brígida tampoc no estava d'acord. Ella va profetitzar que el papa rebria un fort cop de Déu, i als dos mesos d'haver tornat a Avinyó, Urbà va morir.
Només ser proclamat Gregori XI el 1371, li va augurar una mort prematura si romania lluny de Roma. També es va queixar amargament de la mundanitat del papat, contraposant-la a la humilitat de Pere. Va arribar a escriure a Gregori que «en aquesta cúria regnen l'arrogància, la cobdícia insaciable i la luxúria execrable. És el més profund abisme d'una horrible simonia».
En 1371 , quan comptava amb uns 68 anys, Brígida va fer un viatge a Terra Santa , amb un itinerari que passava per Nàpols i Xipre. A Nàpols va morir el seu fill Carles Ulvsson, cosa que li va portar a Brígida grans preocupacions. Quan va tornar a Roma l'estiu de 1373, una malaltia la va afeblir, i finalment va morir a l'actual Plaça Farnese. D'acord a la seva pròpia voluntat, les seves restes mortals van ser traslladades a Suècia, específicament al convent de Vadstena, després d'haver estat enterrats a l'església romana de San Lorenzo in Panisperna. En 1377, per ordre del bisbe de Jaén, Alfonso Pecha de Vadaterra, amic i confessor de Brígida, va sortir a la llum la primera edició de les seves "Aparicions Celestials".
El 1378, es va dur a terme una altra aprovació sobre les regles de l'orde religiós de Brígida, i el 1384 es va consagrar el convent de Vadstena.
El procés de canonització de Brígida va començar el 1377 i va culminar el 1391. El 1999, Sant Joan Pau II va declarar Santa Brígida, a l’hora que amb Santa Caterina de Siena i Santa Teresa de la Creu, copatrona d'Europa.
L'Orde de Santa Brígida perdura fins als nostres dies amb el nom de l'Orde del Sant Salvador. Les restes de Santa Brígida es troben al convent de Vadstena.