BEAT FRANCESC ZANFERDINI, OFS.
Del Martirologi Romà del dia 5 d’agost.
BEAT FRANCESC ZANFERDINI (Cecco de Pesaro), eremita.
Tercer Orde de Sant Francesc (actual OFS).
Lluís Salas Grau, O.F.S
· Martirologi Romà: A Montegranaro, a les Marques, el Beat Francesco Zamfredini, conegut com a Cecco de Pesaro, del Tercer Orde de Sant Francesc, que, distribuïts tots els seus béns als pobres, va ser durant prop de cinquanta anys model de penitència, oració i bones obres en l'eremitori per ell construït. (c.1270-1350).
+++++++++++++++++++++
Francesc Zanferdini va néixer a Pesaro, i va ser batejat amb el nom de Joan; en perdre els seus pares sent jove, després de distribuir als pobres els seus béns, va seguir la regla del Tercer Orde Franciscà. Primer va viure un temps a l'eremitori de Montegranaro, en oració i penitència; després, desitjós de difondre el culte a la Verge, va tornar a Pesaro i va construir una petita capella en honor de la Mare de Déu, el Santuario di Santa Maria del Ponte Metauro, prop de Fano, on hi va col·locar una imatge de Maria, que fou molt venerada. Va construir una segona capella a Montegranaro i després va fundar un convent al turó d'Accio, on va passar la major part de la seva vida dedicant-se a la penitència i a les obres de caritat, i on hi va rebre altres persones com ell desitjoses de perfecció.
Curat d'una greu malaltia, va voler mostrar el seu agraïment a Déu, tot anant en pelegrinatge a Assís per guanyar la indulgència de la Porciúncula. El 1347, en tornar a Pesaro, sempre més desitjós de prodigar-se pel proïsme, va fundar amb la seva conciutadana la beata Miguelina Metelli, també ella del Tercer Orde, la Scola (Confraria) de la Santissima Anunziata per a l'assistència als malalts i la sepultura dels morts.
Tanmateix, atret per l'apostolat de la caritat envers els que pateixen i els humils, de tant en tant es reposaria al primitiu eremitori de Montegranaro, on el 5 d’agost de 1350, als 80 anys, va expirar serenament, deixant els seus deixebles com a testament espiritual precioses ensenyaments.
La notícia de la seva mort es va difondre ràpidament a la ciutat i als camps, i es va reunir al voltant del seu cadàver una multitud de devots en demostració de l'alt concepte que tenien de la seva santedat. La seva tomba ben aviat es va convertir en meta de pelegrinatges de fidels que l'invocaven i obtenien favors. Després de no gaire temps, per voluntat dels mateixos ciutadans, el seu cos va ser traslladat solemnement a la catedral de Pesaro i sebollit sota l'altar major.
El seu culte va ser aprovat pel papa Pius IX el 31 de març de 1859.