SANT LLUÍS IX, REI DE FRANÇA, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 25 d’agost.
Sant Lluís IX, rei de França. Patró de l’O.F.S.
· Sant Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 25 d’abril de 1214 - Tunis, 25 d’agost de 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270. Venerat com a sant per l'Església Catòlica, és el patró de l’actual Orde Franciscà Seglar.
· Martirologi Romà̀: Sant Lluís IX, rei de França, que, tant en temps de pau com durant la guerra per a defensa dels cristians, es va distingir per la seva fe activa, la seva justícia al govern, l'amor als pobres i la paciència en les situacions adverses. Va tenir onze fills en el seu matrimoni, als quals va educar d'una manera immillorable i pietosa, i va gastar els seus béns, forces i la seva vida en l'adoració de la Creu, la Corona i el sepulcre del Senyor, fins que, contagiat de pesta, va morir al campament de Tunis, a la costa d'Àfrica del Nord (1270).
+++++++++++++++++++++
Sant Lluís IX de França va néixer el 25 d’abril de l'any 1214, pocs anys després que Francesc d'Assís fundés l'Orde Franciscà. Els seus pares eren el monarca francès Lluís VIII i Blanca de Castella, tia del rei de Castella i Lleó Ferran III el Sant. A la mort del seu pare, amb només dotze anys, el jove Lluís va ser coronat rei de França, sota la regència de la mare.
Blanca de Castella va exercir un paper fonamental en l'educació del futur sant: en una època difícil, en què els excessos i la violència caracteritzaven la vida a la cort, la reina es va esforçar per ensenyar al seu fill els deures propis de l'ofici de monarca; però sobretot va procurar educar-ho en els valors i en la pietat cristians. Entre els mestres del jove Lluís hi havia alguns Frares Menors. Amb el temps, el monarca va acabar per professar al Tercer Orde Seglar.
Blanca es va esforçar a recordar al jove Lluís que ser rei consistia a estar al servei del bé i la prosperitat del seu poble, i que calia acceptar tots els sacrificis que aquest servei impliqués. Un cop assolida la majoria d'edat, Lluís sempre va confiar en els consells de la seva mare, tant en qüestions polítiques com en temes de fe. Fruit d'aquests consells va ser el matrimoni amb la princesa Margarida de Provença que, davant del que solia ser habitual entre els nobles de l'Edat Mitjana, va ser afortunat i feliç.
Com a governant, Lluís va fer sempre el que va creure que era el seu deure, procurant que totes les seves accions fossin a favor de la justícia i buscant la felicitat dels seus súbdits. El seu regnat n'ha estat qualificat d'exemplar. Tant a la política interior com a l'exterior, la seva conducta es va ajustar als principis més estrictes de la moral cristiana. Sempre va buscar que al seu regne imperessin la pau, la justícia i l'harmonia. Administrava justícia personalment diàriament, atenent les queixes dels oprimits i desemparats. També va nomenar comissions especials que van recórrer el regne per informar el monarca dels problemes que afligien els seus súbdits. Sant Lluís es va guanyar així fama de bo i justicier tant a França com als països veïns, des d'on se'l trucava per intervenir com a mediador quan sorgien conflictes.
El rei Lluís va ser també exquisit en les relacions amb el papa i amb l'Església. Li va tocar viure una època difícil, en què les relacions entre l'emperador alemany i el Papat eren tenses, i es començava a qüestionar l'autoritat del Pontífex. En aquest conflicte, el rei monarca francès va assumir el paper de mediador i va defensar en els moments més difícils l'Església. Dins del seu regne, Sant Lluís va protegir les esglésies i els seus sacerdots. Alhora, va intervenir contra els abusos que cometien alguns clergues i es va esforçar per erradicar l'heretgia als seus dominis. També va afavorir la implantació a França dels ordes dels Dominics i dels Franciscans.
Lluís IX va combinar la seva tasca de govern amb una vida de pietat i devoció. Una bona part de la jornada la feia servir en la pregària, comunitària i personal. També assistia a missa diàriament i rebia sovint els sagraments. Escoltava també sovint les predicacions de sacerdots i religiosos. La seva vida ascètica recordava la que es proposava com a ideal als monjos de la seva època.
A més, Lluís costejava les despeses del menjar diari de dos-cents pobres; els dissabtes, el monarca els anava a visitar i fins i tot els rentava a alguns els peus. Gairebé cada dia el rei convidava a la seva taula alguns pobres, a qui en certes ocasions els servia. Va fundar molts monestirs i va construir la famosa Sainte Chapelle, de París, a prop de la catedral, a fi d'allotjar una gran col·lecció de relíquies.
El monarca francès també va cuidar extraordinàriament l'educació dels seus onze fills, a qui va intentar donar-los els millors consells i fer-los viure els mateixos valors.
Però Sant Lluís no es va conformar a portar la vida que hem descrit fins ara. Seguint l'ideal de cavaller cristià de la seva època, va voler donar testimoni de la seva fe prenent part a les croades. Aquells anys havia decaigut molt l'esperit religiós que havia posat en marxa aquestes expedicions per alliberar Terra Santa. Lluís IX, però, va tornar a donar-li nou vigor, en donar-los el sentit primitiu de la creu i del sacrifici.
El 1244, el papa Innocenci IV va tornar a sol·licitar als reis de la Cristiandat l'alliberament de la ciutat de Jerusalem. Tot i l'opinió contrària dels seus consellers, el rei Lluís, que pensava que no estimava prou Crist crucificat i que no havia patit prou per Ell, va decidir acudir amb les seves tropes a la crida del papa. Després d'alguns èxits inicials, l'exèrcit francès, delmat per una epidèmia, va acabar sent derrotat pels musulmans. El mateix Lluís i els seus principals cavallers van caure presoners del sultà d'Egipte. La serenitat i la resignació amb què el rei francès va acceptar el seu captiveri va ser motiu d'admiració, fins i tot entre els seus mateixos enemics. Recobrada la llibertat, Lluís va poder visitar els Llocs Sants abans de tornar a França el 1254.
Però Sant Lluís no va ser capaç d'oblidar la situació crítica que vivien els cristians de Terra Santa i la idea d'alliberar Jerusalem. El 1267, amb més de cinquanta anys, el rei i el seu exèrcit van marxar cap a Tunísia, on el sultà semblava disposat a acollir la fe cristiana. Tot i això, tot va resultar ser un engany, i als croats els va caldre fer front als atacs musulmans. Però l'enemic més gran va ser l'epidèmia que es va propagar entre les tropes franceses com a conseqüència de l'excessiva calor. A conseqüència d'aquesta malaltia moria Sant Lluís en terres tunisianes el 25 agost de 1270, sense haver aconseguit complir el seu objectiu d'alliberar els Sants Llocs.
Lluís IX de França fou considerat un model de monarca cristià i fou canonitzat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII. La seva festivitat se celebra el 25 d'agost.
El seu cos va ser enterrat a Tunis, on havia mort: encara se'n conserva l'indret anomenat Tombeau de Saint-Louis. D'allí, una part de les entranyes va ser segellada en una urna i enviada a la catedral de Monreale, de Palerm. L’any 1890, en ocasió de la consagració de la catedral de Saint-Louis, de Cartago, a Tunísia, van ser-hi enviades les relíquies i, finalment, quan Tunísia va independitzar-se de França, les relíquies van ser dipositades a la Sainte Chapelle, de París.
La resta del cos va ser enviat a Europa i, després de ser un temps a San Domenico de Bolonya, i de passar per Lió, arribà a la catedral de Saint-Denis, prop de París. La tomba tenia un monument de llautó daurat fet al segle XIV; durant les guerres de religió del segle XVI va ser fos i les despulles del rei van desaparèixer. Avui, només en queda un dit a Saint-Denis.