SANT ROC DE MONTPELLER, OFS
Del Martirologi Romà del dia 16 d’agost.
Sant Roc de Montpeller. Tercer Orde de
Sant Francesc, actual OFS.
· Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1379) va ser un pelegrí occità, germà profés del Tercer Orde de Sant Francesc, que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta. És venerat com a sant per l'Església Catòlica. (No podem estar-ne segurs de les dates, perquè les fonts són molt imprecises. Aquestes són les que coincideixen en més escrits).
· Martirologi Romà̀: A la Llombardia, Sant Roc, que, nascut a Montpeller, del Llenguadoc, va adquirir fama de santedat peregrinant piadosament i guarint per tota Itàlia els afectats de pesta (c. 1379).
++++++++++++++++++++++++++
Les fonts sobre ell no són molt precises i la llegenda les fa més fosques. En pelegrinatge directe a Roma després d'haver donat tots els béns als pobres, s'hauria aturat a Acquapendente, dedicant-se a assistir els malalts de la pesta i a fer guaricions miraculoses que van estendre la seva fama. Peregrinant pel centre d'Itàlia es dedicà a obres de caritat i d'assistència afavorint contínues conversions. Hauria mort a la presó, després de ser detingut per uns soldats, prop de Voghera, sota sospita d'espionatge.
Sant Roc va néixer a Montpeller, d'una família summament rica. Morts els seus pares, ell va vendre totes les seves possessions, va repartir els diners entre els pobres i se'n va anar com un pobre pelegrí cap a Roma a visitar santuaris.
I en aquell temps va esclatar una pesta de tifus i la gent es moria arreu. Roc es va dedicar llavors a atendre els més abandonats. A molts va aconseguir-los la seva curació, només fent-los el senyal de la Santa Creu, sobre el seu front. A d’altres va ajudar a morir bé, i ell mateix els feia la sepultura, perquè ningú no s'atrevia a apropar-se’ls per por del contagi. Amb tots practicava la caritat més exquisida. Així va arribar fins a Roma, i en aquesta ciutat es va dedicar a atendre els més perillosos dels empestats. La gent deia en veure'l: "Aquí va el sant".
I un dia mentre atenia un malalt greu, també es va sentir ell contagiat de la malaltia. El seu cos es va omplir de nafres negres i úlceres. Per a no ser pas cap molèstia per a ningú, es va retirar a un bosc solitari, i al lloc on ell es va refugiar, va néixer una bassa d'aigua cristal·lina, amb la qual es refrescava.
I un dia va passar que, un gos d'una casa important de la ciutat va començar a prendre cada dia un pa de la taula del seu amo i anar-se'n al bosc a endur-se'l a Roc. Després de diversos dies de repetir-se el fet, a l'amo li va entrar curiositat, i va seguir els passos del gos, fins que va trobar al pobre nafrat, al bosc. Aleshores es va emportar Roc a casa seva i el va guarir de les seves nafres i malalties.
Tot just sentir-se curat, el sant va disposar tornar a la seva ciutat de Montpeller. Però en arribar a la ciutat, que estava en guerra, els militars el van confondre amb un espia i el van empresonar. I així va estar 5 anys a la presó, consolant els altres presoners i oferint les seves penes i humiliacions per la salvació de les ànimes.
I un 15 d'agost, de l'any 1379, festa de l'Assumpció de la Mare de Déu Santíssima, va morir com un sant. En preparar-lo per sebollir-lo, van descobrir al seu pit un senyal de la creu que el seu pare li havia traçat de petitó i es van adonar que era fill del que havia estat governador de la ciutat. Tota la gent de Montpeller va anar als seus funerals, i des de llavors va començar a aconseguir de Déu admirables miracles.
Invocat en les campanyes contra les malalties del bestiar i els desastres naturals, el seu culte es va estendre extraordinàriament al nord d'Itàlia, vinculat especialment al seu paper de protector contra la pesta. Gregori XIII va introduir el nom de Roc al Martirologi Romà i, sota el pontificat d'Urbà VIII, la Congregació de Ritus va acordar un Ofici i una missa per a les esglésies construïdes en honor del sant. Finalment, l'any 1694, Innocenci XII va ordenar als Franciscans que celebressin la festa amb un doble ritu major, reforçat per la citació de Sant Roc com a membre del Tercer Orde de Sant Francesc, feta l'any 1547 per Pau IV, a la Butlla Cum a nobis.
Aquest sant s'ha fet famós al món pels grans favors que aconsegueix pels pobres i malalts. La seva popularitat ha estat veritablement extraordinària, quan han arribat pestes o epidèmies, perquè aconsegueix lliurar de la malaltia i del contagi a moltíssims dels que se l'hi encomanen.