BEAT RAMON LLULL, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 30 de juny.
Beat Ramon Llull, O.F.S.
Lluís Salas Grau, O.F.S
• Ramon Llull (Mallorca, c. 1232
- † 1316 ), també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus
Lullus en llatí, com رامون لول en àrab, com Raymond Lully pels anglesos, Raimon
pels italians o com Raymond Lulle pels francesos, va ser un profés a l’Orde
Tercer de Sant Francesc, filòsof, poeta, místic, teòleg i missioner mallorquí.
Se'l considera un dels primers escriptors a utilitzar llengües neollatines, el
català i l’occità, per expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics,
a més de textos novel·lístics, a més del llatí i l’àrab. Se li atribueix la
invenció de la “rosa dels vents” i del “nocturlabi”. Va ser declarat beat per
«culte immemorial» i no per les vies oficials, confirmat el 1847 pel Papa Pius
IX. Tot i que la seva festa es commemora el 27 de novembre, la Família
Franciscana ho fem el 30 de juny.
• Martirologi Romà: En una nau davant de les costes de l'illa de Mallorca, Beat Ramon Llull, religiós del Tercer Orde de Sant Francesc, el qual, home de gran cultura i il·luminada doctrina, per propagar l'Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. ( † 1316)
Va néixer a Palma, la capital del Regne de Mallorca que el rei Jaume I acabava de conquerir. No es coneix la data exacta del seu naixement, però va haver de ser entre finals de 1232 i començaments de 1233. Ramon era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, membres d'una important família de Barcelona.
Segons Umberto Eco, el lloc de naixement va ser determinant per a Llull, ja que Mallorca era una «encreuament a l'època de les tres cultures, cristiana, islàmica i jueva, fins al punt que la major part de les seves 280 obres reconegudes van ser escrites inicialment a català i en àrab».
Abans de casar-se, va ingressar a la cort del rei d'Aragó en qualitat de patge del seu fill segon Jaume, futur Jaume II de Mallorca. Aviat els nobles van ser conscients de la brillant intel·ligència de Ramon i el van convertir en preceptor de l'infant Jaume, fill de Jaume I.
Durant els seus anys a la cort, Ramon es va dedicar a portar una vida mundana, llicenciosa i alegre, gaudint del luxe amb gran ostentació i tenint amors amb donzelles, fins i tot adulteris declarats. En aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor, picaresques i divertides, aptes per ser cantades pels trobadors.
Cap al 1267, als seus 30 anys, la vida de Ramon va patir un tomb transcendental: ell mateix descriu com va tenir una sèrie de cinc visions de Crist crucificat en cinc nits consecutives. La profunda impressió que li van causar aquestes visions el va portar a vendre les seves propietats i patrimoni per avançar l'herència de la seva dona i fills, als quals va abandonar per sentir-se cridat per Déu per predicar als camins.
La seva etapa de nou anys de formació teològica i moral va durar fins al 1275: a la Ciutat de Mallorca va conèixer i va comprar un esclau musulmà de qui es va servir com a mestre per aprendre l'àrab. Després es va retirar a una cova a la Muntanya de Randa (Mallorca) on es va lliurar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar al monestir cistercenc de Santa Maria de La Real, on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia —tant islàmica com catòlica—.
El 1274 l'infant Jaume (que regnaria com Jaume II de Mallorca), antic alumne de Llull, el va cridar al seu castell de Montpeller, on, sota el mecenatge del príncep, l'estudiós va poder escriure la seva Ars demostrativa, obra que li va valer ser recompensat amb uns diners que va invertir immediatament en la construcció del monestir de Miramar a la seva illa natal. L'objectiu d'aquest monestir era educar missioners per cristianitzar els àrabs, ensenyant-los tècniques missioneres, mètodes per desautoritzar la filosofia islàmica, ensenyament de l'àrab, etc.
La combinació exclusivament llul·liana d'estudis lingüístics i teològics perquè els missioners poguessin evangelitzar fidels d'altres religions i idiomes va encantar el papa Joan XXI, que va felicitar públicament Ramon el 1276.
El papa següent, Nicolau IV, va escoltar les exigències de Llull per a la convocatòria a una nova croada sobre territoris dominats pels musulmans, però el pontífex es va mostrar remís. L'estudiós va decidir, llavors, emprendre la seva pròpia croada personal, que ho portaria a Europa ( Alemanya, França i Itàlia ), Terra Santa, Àsia Menor i el Magrib. Li interessava en gran manera convertir els musulmans i jueus d'aquestes regions, per la qual cosa no dubtava a predicar a les portes de les mesquites i sinagogues, el que, òbviament, no sempre era rebut de bon grat pels fidels d'aquests temples. Durant aquests viatges va escriure una gran quantitat d'obres, destinades principalment a assenyalar els errors dels filòsofs i teòlegs de les altres religions. Va intentar fundar, així mateix, nous monestirs catòlics a les zones que visitava.
El 1287 va viatjar a Roma per sotmetre a pontífexs i dignataris els seus projectes de reforma de l'Església, però, una vegada més, ningú ho el va escoltar, perquè sol·licitaria finançament per a la Croada que ambicionava per poder convertir tots els infidels de Terra Santa.
Veient que els seus precs no obtenien el ressò que esperava, va ingressar el 1295 a l’Orde Franciscà, professant al Tercer Orde de Sant Francesc.
El 1299, el seu antic deixeble, el rei de Mallorca Jaume II, el va autoritzar per predicar a les mesquites i sinagogues del seu regne. Serà la primera vegada que Ramon Llull pugui creuar els llindars dels temples per expressar les seves idees davant dels no cristians.
• Martirologi Romà: En una nau davant de les costes de l'illa de Mallorca, Beat Ramon Llull, religiós del Tercer Orde de Sant Francesc, el qual, home de gran cultura i il·luminada doctrina, per propagar l'Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. ( † 1316)
++++++++++++++++
Va néixer a Palma, la capital del Regne de Mallorca que el rei Jaume I acabava de conquerir. No es coneix la data exacta del seu naixement, però va haver de ser entre finals de 1232 i començaments de 1233. Ramon era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, membres d'una important família de Barcelona.
Segons Umberto Eco, el lloc de naixement va ser determinant per a Llull, ja que Mallorca era una «encreuament a l'època de les tres cultures, cristiana, islàmica i jueva, fins al punt que la major part de les seves 280 obres reconegudes van ser escrites inicialment a català i en àrab».
Abans de casar-se, va ingressar a la cort del rei d'Aragó en qualitat de patge del seu fill segon Jaume, futur Jaume II de Mallorca. Aviat els nobles van ser conscients de la brillant intel·ligència de Ramon i el van convertir en preceptor de l'infant Jaume, fill de Jaume I.
Durant els seus anys a la cort, Ramon es va dedicar a portar una vida mundana, llicenciosa i alegre, gaudint del luxe amb gran ostentació i tenint amors amb donzelles, fins i tot adulteris declarats. En aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor, picaresques i divertides, aptes per ser cantades pels trobadors.
Cap al 1267, als seus 30 anys, la vida de Ramon va patir un tomb transcendental: ell mateix descriu com va tenir una sèrie de cinc visions de Crist crucificat en cinc nits consecutives. La profunda impressió que li van causar aquestes visions el va portar a vendre les seves propietats i patrimoni per avançar l'herència de la seva dona i fills, als quals va abandonar per sentir-se cridat per Déu per predicar als camins.
La seva etapa de nou anys de formació teològica i moral va durar fins al 1275: a la Ciutat de Mallorca va conèixer i va comprar un esclau musulmà de qui es va servir com a mestre per aprendre l'àrab. Després es va retirar a una cova a la Muntanya de Randa (Mallorca) on es va lliurar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar al monestir cistercenc de Santa Maria de La Real, on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia —tant islàmica com catòlica—.
El 1274 l'infant Jaume (que regnaria com Jaume II de Mallorca), antic alumne de Llull, el va cridar al seu castell de Montpeller, on, sota el mecenatge del príncep, l'estudiós va poder escriure la seva Ars demostrativa, obra que li va valer ser recompensat amb uns diners que va invertir immediatament en la construcció del monestir de Miramar a la seva illa natal. L'objectiu d'aquest monestir era educar missioners per cristianitzar els àrabs, ensenyant-los tècniques missioneres, mètodes per desautoritzar la filosofia islàmica, ensenyament de l'àrab, etc.
La combinació exclusivament llul·liana d'estudis lingüístics i teològics perquè els missioners poguessin evangelitzar fidels d'altres religions i idiomes va encantar el papa Joan XXI, que va felicitar públicament Ramon el 1276.
El papa següent, Nicolau IV, va escoltar les exigències de Llull per a la convocatòria a una nova croada sobre territoris dominats pels musulmans, però el pontífex es va mostrar remís. L'estudiós va decidir, llavors, emprendre la seva pròpia croada personal, que ho portaria a Europa ( Alemanya, França i Itàlia ), Terra Santa, Àsia Menor i el Magrib. Li interessava en gran manera convertir els musulmans i jueus d'aquestes regions, per la qual cosa no dubtava a predicar a les portes de les mesquites i sinagogues, el que, òbviament, no sempre era rebut de bon grat pels fidels d'aquests temples. Durant aquests viatges va escriure una gran quantitat d'obres, destinades principalment a assenyalar els errors dels filòsofs i teòlegs de les altres religions. Va intentar fundar, així mateix, nous monestirs catòlics a les zones que visitava.
El 1287 va viatjar a Roma per sotmetre a pontífexs i dignataris els seus projectes de reforma de l'Església, però, una vegada més, ningú ho el va escoltar, perquè sol·licitaria finançament per a la Croada que ambicionava per poder convertir tots els infidels de Terra Santa.
Veient que els seus precs no obtenien el ressò que esperava, va ingressar el 1295 a l’Orde Franciscà, professant al Tercer Orde de Sant Francesc.
El 1299, el seu antic deixeble, el rei de Mallorca Jaume II, el va autoritzar per predicar a les mesquites i sinagogues del seu regne. Serà la primera vegada que Ramon Llull pugui creuar els llindars dels temples per expressar les seves idees davant dels no cristians.
La caiguda de les restes del regne de Jerusalem (Sant Joan d'Acre, 1291 i Arwad, 1302) va sacsejar les consciències de molts cristians, que només podien explicar-se el desastre a causa de pecats o vicis col·lectius de la cristiandat que calia erradicar amb profundes reformes. Dins d’aquest context, el 1305 va proposar la seva segona versió sobre com recuperar Terra Santa: el projecte Rex Bellator, d'unificació dels ordes militars sota el poder d'un príncep cristià, solter o vidu. La conquesta s'efectuaria partint d' Almeria, Granada, el nord d'Àfrica i Egipte, sota la protecció d'una flota. Sembla clar el paper que en tot això hauria de jugar el rei Jaume II d'Aragó, que acabava de conquerir Múrcia i que havia establert contactes per a mercaders de la Corona d'Aragó a Alexandria. Finalment, però, res no es va dur a terme, excepte una expedició fracassada de Jaume II sobre Almeria.
Al Concili de Viena (Viena del Delfinat, no la Viena austríaca), una de les propostes presentades pel franciscà Ramon Llull, la de crear col·legis per ensenyar als missioners l'idioma hebreu, l'àrab i les llengües orientals va ser acceptada, mentre que l'altra (marxar a una nova croada) va ser rebutjada.
Acabat el Concili, Ramon va viatjar a Tunísia per continuar missionant. L'any 1307 es troba documentat a Bugia debatent amb el muftí de la ciutat, cosa que provocà nous aldarulls populars en els quals estigué a punt de perdre la vida, ja que fou colpejat i apedregat. Finalment el detingueren i passà sis mesos a la presó, on escrigué en àrab l'obra de controvèrsia Disputatio Raymundi christiani cum Hamar sarraceno. Després d'això fou desterrat, però la nau en què anava embarcat naufragà davant les costes de Pisa. Es va salvar agafat a una fusta, però hi va perdre els seus llibres, que va refer més tard de memòria.
Durant l'any 1308 va romandre a la ciutat escrivint, entre d'altres, els llibres perduts al naufragi i aconseguint suports al seu projecte de croada. Va obtenir-ne poc després a la ciutat de Gènova, on certes dames li oferiren trenta-cinc mil florins de subvenció, i poc més tard va tenir un nou encoratjament de Jaume II de Mallorca, a Montpeller. Amb aquests avals es tornà a presentar davant Climent V, amb els mateixos mals resultats que l'ocasió anterior.
Malgrat tot, Llull s'adonà aviat que res d'allò que acordà el concili es duria a terme i, una vegada conclòs, retornà a Mallorca, on caigué malalt i dictà el seu testament, el 26 d'abril de 1313. En ell prenia les disposicions necessàries per preservar la seva obra dipositant-la en tres llocs: la cartoixa de Vauvert, la casa del seu amic genovès Perceval Spinola i la casa del seu gendre Pere de Sanmenat. Feliçment, va recuperar-se i més tard s'embarcaria de nou cap a Sicília, interessat per l'espiritualitat de Frederic II de Sicília. A Messina es dedicà a predicar entre les comunitats jueves i a escriure una quarantena d'obres.
L'any següent retornà a Mallorca per adreçar-se novament cap a Tunísia, on va seguir escrivint frenèticament. Jaume II d'Aragó li donà suport amb cartes de recomanació i ajudants per transcriure els seus llibres en vulgar al llatí. El mes de desembre de 1315 hi signa la seva darrera obra coneguda, Liber de maiori fine intelectus amoris et honoris. Degué morir molt poc després, bé en aquesta ciutat, bé a Mallorca, o bé a la travessia que les uneix. Ramon Llull està sebollit a l'església de Sant Francesc de la ciutat de Palma.
La declaració de Beat per «culte immemorial», va ser confirmada el 1847 pel Papa Pius IX.
Tot i que la seva festa es commemora el 27 de novembre, la Família Franciscana ho fem el 30 de juny.
++++++++++++++++
.
