PROPOSTA DE PROGRAMACIÓ CURS 2019 - 2020

"Correspon al Consell de la Fraternitat local: Promoure les iniciatives necessàries per afavorir la vida fraterna, per incrementar la formació humana, cristiana i franciscana dels seus membres, i per animar-los en el seu testimoni i compromís en el món; adoptar opcions concretes i valentes, adequades a la situació de la Fraternitat, entre les múltiples activitats possibles en el camp apostòlic. "

(Art. 50.1 CCGG)

Setembre 2019:

Dia 22 
Trobada fraterna.
12:30 Eucaristia

14:00 Dinar fratern.

15:30 Pregària a la Capella dels Màrtirs: "Un camí fet Paraula"

16:00 Formació: Pobres d'Esperit, per Fra Gonzalo

Presentació del curs

Dia 26

19:15 Novena de sant Francesc

Octubre 2019:

Dia 3

19:00 Trànsit de Sant Francesc

Dia 4

19:30 Participació en l'Eucaristia del nostre Pare Sant Francesc.

Dia 26 
- Formació OFS Catalunya, a Lleida

10'30h Introducció al Perdó: Josep M. García; Balbina Birba; i Josep Serra.

- Jornades Transmet. Al centre Borja, de Sant Cugat del Vallès

11:00 Inauguració de les jornades a càrrec de Rvdm. Sr. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa.

Conferència a càrrec del Prof. Dr. Guzman Carriquirry, secretari de la Comissió Pontifícia per a Amèrica Llatina.

13:00 Presentació de les accions per a aquest curs del Pla de pastoral Diocesà.

14:00 Dinar

16: 00-18: 00 Testimonis de diverses experiències (catequesi, joves ...)

Dia 27 
Trobada fraterna.

- 12:30 Eucaristia

- 14:00 Dinar fraterna

- 15:30 Pregària a la Capella dels Màrtirs: "Un camí de cerca"
- 16:00 Formació: Qui som? Javier / Luciano

Novembre 2019:

Dia 16
Formació de l'OFS Catalunya. 
Franciscans Conventuals de Bertran, a Barcelona.

El perdó a San Francesc d'Assís, per Fra Bernardino Hospital.

Dia 17 
Celebració de Santa Isabel d'Hongria.

- 10:00 Oració: La Fraternitat

- 10: 30 Testimoni sobre l'ajuda humanitària: (Laia)

Visió franciscana de la misericòrdia: Fra Antoni

- 12:30 Eucaristia. Professió solemne de: Claus, Miquel, Luciano i Magdalena.

- 14:00 Dinar de germanor

- 15:30 Sobretaula: (Cal que s'acabi abans de les 17:00)

Desembre 2019:

Del dia 13 al 15 
Recés d'Advent de l'OFS Catalunya a Vilobí d'Onyar. Dirigit per l'abadessa de les Clarisses de Vilobi: Rita

Dia 22 
Trobada fraterna:

- 12:30 Eucaristia

- 14:00 Dinar fratern.

- 15:30 Pregària a la Capella dels Màrtirs: "Un camí de Pau"

- 16:00 Recés d'Advent. A càrrec de Fra Josep Manel Vallejo.

Gener 2020:

Dia 11

OFS Catalunya.
Jornada fraterna Caputxins Pompeia, a Barcelona.

Dia 19

Trobada fraterna a la Residència de Sant Quirze del Vallès, amb la Fraternitat de Sabadell.
10:00 Formació: Els Mansos (La Mansuetud) per Fra Manel de Sabadell

12:00 Eucaristia

- Dinar fratern.

Febrer 2020:

Dia 22

Formació OFS de Catalunya, a Granollers.

El perdó en l'espiritualitat salesiana. (Ponent a concretar).

Dia 23

Trobada fraterna

12:30 Eucaristia

14:00 Dinar fratern.

15:30 Pregària a la Capella dels Màrtirs: "Un camí d'Amor"

16:00 Formació: D'on venim?. Javier / Luciano

Març 2020:

Dia 22

Trobada fraterna

10:00 Retir de Quaresma per Fra Martin Bitzer (durant anys assistent internacional de l'OFS)

11:30 Via Crucis per Fra Martin Bitzer

12:30 Eucaristia

14:00 Dinar de Germanor

15:30 Pregària a la Capella dels Màrtirs: "Un camí de servei "

Dia 28 
Retir de Quaresma de l'OFS Catalunya a Sant Benet de Montserrat, per Olga Nicolau

Abril 2020:

Dia 25

Formació OFS Catalunya.
Franciscans de Sant Antoni de Barcelona. 
El Perdó mitjançant dinàmiques, per Fra Gerardo Sarapura.

Dia 26

Trobada fraterna

12:30 Eucaristia

14:00 Dinar fratern

15:30 Pregària a la Capella dels Màrtirs: "Un camí de gratitud "

16:00 Formació: Els nets de cor, per Fra Gonzalo.

Maig 2020:

Dia 10

Assemblea OFS Catalunya, a Sabadell. 
Ministre nacional: Antonio. Visita fraterna.

Dia 24

Trobada fraterna

12:30 Eucaristia

14:00 Dinar de Germanor

15:30 Pregària a la Capella dels Màrtirs: "Un camí amb la Família Franciscana "

16:00 Formació. A on anem? Javier / Luciano

Juny 2020:

Dia 21

OFS Catalunya, Romiatge a Montserrat. 
Aquest any preparat per la nostra Fraternitat de Granollers.

Dia 28

Sortida a Núria

Eucaristia

Dinar de germanor

Pregària amb la natura

Valoració del curs

Juliol 2020:

Dia 26 
Trobada fraterna

- 12:30 Eucaristia

- 14:00 Dinar de Germanor

- 15:30 Pregària a la Capella dels Màrtirs

• Proposta de sortida:

✓ Lourdes. Preu per persona al voltant de 700,00 €, pensió completa.

• Aquest curs, col·laborarem econòmicament en els següents projectes socials:

✓ Amics de Sant Josep de Barcelona (surten a les nits pels carrers de Barcelona a ajudar els indigents), pendent del curs anterior

✓ Apadrinament nen Colòmbia.

✓ Ajuda a l'Església necessitada.

✓ Fons ajuda als germans de la nostra Fraternitat, que ho precisin de manera puntual.

Granollers 12 d'octubre de 2019

DESDE MI RINCON.

Francisco Javier Conejo, ofs

“Mi primer Asís”

De 1 al 5 de Julio, tres participantes en el campo de trabajo misionero del verano pasado en Colombia nos encontramos en Asís, como agradecimiento al Señor por todo lo vivido y con la conciencia plena de continuar la misión desde la oración y la propia vida.

Natalia, que en la actualidad está haciendo el itinerario formativo para entraren la OFS en una fraternidad de Navarra, era la primera vez que pisaba Asís y esta es su experiencia:

Desde el primer momento, percibí que Asís es un lugar de encuentro y comunión con toda clase de personas, y no solo con las que estábamos allí, sino con las que llevábamos en el corazón para pedirles a Francisco y a Clara que intercedieran por ellas. De algún modo, los otros misioneros de Colombia también estaban allí. Puede que estuviera muy sugestionada por la ilusión de estar en Asís (¡Por fin!) y conocer todos los lugares por los que había paseado el Poverello y que tan bien me fueron explicando mis amigos y compañeros de misión y de viaje. ¡Qué mejor lugar para dar gracias que la tierra de Francisco y Clara, que han sido nuestro nexo común!

Veía a Francisco ascendiendo por las empinadas cuestas de la ciudad, en la plaza donde reconoció a Dios como único Padre, durmiendo en las pequeñas celdas de Rivotorto y orando en la Porcíncula. Lo veía pasar en los frailes del Sacro Convento y cuando rezaba Vísperas. Lo vi claramente en San Damián, la primera vez que entró en esa ermita derruida, cuando ante el crucifijo sintió una llamada concreta y donde, al final de su vida, se inspiró para componer el Cántico de las Criaturas.

Y en los caminos de las afuera, donde el sol parecía brillar más que nunca y el canto de los pájaros estaba en perfecta sintonía con el entorno; en el encuentro con el leproso o en su búsqueda de soledad y silencio. Me atrevía a imaginar qué pensaría y sentiría el joven Francisco poco tiempo después de su conversión, o más adelante, cuando eran tantos hermanos.

Descubrir la enorme belleza de estos lugares me ha unido un poco más a Francisco y ha creado en mí un deseo mayor de vivir el Evangelio de su mano. En Asís se respira ese “Paz y Bien” del saludo franciscano y a los pocos días ya te sientes en casa entre edificaciones de piedra y el paisaje verde de las montañas colindantes.

Después de esta peregrinación, no puedo dejar de pensar que somos afortunados por tener un mediador como Francisco, aunque no sepa explicar la experiencia con palabras. Sabemos que quien se encuentra con Dios, es imposible que lo abandone. Y creo que con Francisco pasa lo mismo. ¿Quién le conoce y no se enamora de él?

Francisco encarna la fraternidad, consecuencia del trato con Dios; la libertad, derivada de la pobreza; la alegría de un corazón enamorado y la ternura fruto de su minoridad y paternidad, a imagen de Dios. Ojalá que no nos quedemos con este inmenso regalo y se lo mostremos a todo el mundo.

- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO JAVIER CONEJO, OFS

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – OCTUBRE 2019 - NÚM. 226.

UNA PEREGRINACIÓN A ARMENIA.

 FRA FRANCISCO PESQUERA, OFMCONV.

Peregrinar a Armenia durante este verano fue para mí una sorpresa, aunque hacía tiempo que tenía este viaje en mi agenda. Reconozco que siendo un país perdido entre tantas repúblicas ex soviéticas me era indiferente.

Sabía, sin embargo, que los armenios tienen una de tantas capillas del Santo Sepulcro en Jerusalén. Es la de Santa Helena, la madre del emperador Constantino.

Lo primero que uno se encuentra, según se va visitando los diferentes lugares y su historia, es con un pueblo resiliente por su capacidad de adaptarse a las persecuciones y los sacrificios que han tenido que pasar.

Esto se comprueba al visitar el monumento dedicado a las víctimas del genocidio que el pueblo sufrió, por parte de Turquía, desde 1915 al 1922 y a su museo en las afueras de Erevan, su capital. Toda una historia de guerras, deportaciones, exilios que se comprueba a través de los documentos gráficos que allí se muestran. Estos hechos trágicos quedan recordados en la llama mantenida continuamente y rodeada de flores.

Igualmente, doloroso es que el monte Ararat, donde los armenios creen que se posó el Arca de Noé después del diluvio universal. Este monte, venerado por los armenios, se encuentre en la vecina Turquía. Ellos sólo pueden contemplarlo, con sus nieves perpetuas, desde la distancia.

Por estas y otras circunstancias se entiende que en el país vivan tres millones de habitantes y fuera de él ocho. Unos famosos, otros de manera más anónima, aportando sus cualidades en los diversos países que les acogieron.

Pero el pueblo armenio siempre supo sostenerse en la fuerza de su identidad y anclado en su religión, fue el primer pueblo que se convirtió al cristianismo en el año 301. Estas raíces son las que les han hecho, una y otra vez, resurgir de sus problemas sin perder sus orígenes, ni sus ideales.

El símbolo más significativo de su resilencia son los Jachkar, cruces talladas en piedra colocadas como recordatorio de eventos importantes en iglesias, santuarios, cementerios, carreteras, colinas y acantilados. En la base de la cruz se encuentra grabado el símbolo del Sol (La Eternidad) y en el centro del mismo se muestra el símbolo de la crucifixión de Cristo. Muchas Cruces están talladas con hojas de parra y adornos que simbolizan la Resurrección de Cristo y su victoria sobre la muerte...

Bueno sería tener como ejemplo a este pueblo luchador y confiado ante las dificultades. Nos vendría bien en tantas ocasiones que nos encontramos desanimados por nuestros problemas y aprender a confiar en las raíces de nuestra fe que es el mismo Cristo vencedor de la Muerte.

- ARTICLE ESCRIT PER FRA FRANCISCO PESQUERA, OFMCONV.,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – OCTUBRE 2019 - NÚM. 226.

PRIMERA REUNIÓ FRATERNA 2019/2020

Lluís Salas Grau, OFS

Sense adonar-nos-en, ja ha passat l’estiu i comença el nou curs. Com corre el temps . . .

Aquest any l’entrada del curs ha estat força austera, entranyable i franciscana, tal i com m’agrada. El tercer diumenge de mes, el 22 de setembre de 2019, els germans de la Fraternitat ens vam trobar a la missa de 2/4 d’una, que, com és habitual, va ser celebrada pel nostre assistent fra Gonzalo. Sempre és un goig per l’ànima, l’escoltar les seves homilies i, aquesta vegada, no ha estat una excepció.

A la sortida de l’Eucaristia i ja fora de l’església, ens vam saludar ben fraternalment i vam passar a la sala parroquial, on vam parar taula i compartir les menges que ens havien cuinat alguns germans i germanes a casa seva. Que Déu els beneeixi, per ser tant bona gent.

Havent dinat, ens vam reunir a la Capella dels Màrtirs de Granollers, per a fer una estona d’oració i meditació, a càrrec del germà Luciano, que s’estrenava en aquesta apassionant tasca.

- Amb la capçalera de “UN CAMÍ FET PARAULA”, va començar amb una ambientació on el papa Francesc lloava el deixar-nos llegir per la Paraula, a fi de convertir-nos en transparències vives de la Paraula que salva, testimonis de Jesús, i anunciadors de la seva novetat. Vam continuar amb el salm “LA PARAULA DE VIDA”, un salm engrescador de la Paraula de Déu; la lectura de Joan 1, 1-5 9-11: “Al començament existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu…”; la lectura de 1R1 de la Regla no bulada de Francesc; i l’article 9,2 de les Constitucions Generals de l’OFS.

- Seguidament una àmplia lectura de com Francesc, ja vivint a sant Damià, va evolucionant de manera radical pel descobriment de les seves inquietuds i aspiracions, a l’escoltar l’Evangeli de Mateu 10, “l’Evangeli de la missió”. Veu l’Evangeli con un moviment de Déu en igualtat vers el homes. Veu un Jesús pobre i humil, caminant entre homes pobres i sofrents. Francesc decideix que vol viure “segons la forma del sant Evangeli”.

Quan n’és plenament conscient, com ens recorda en Celano, no s’hi pot estar de dir: “Això és el que vull, això és el que cerco, això és el que, al més íntim del meu cor, desitjo posar en pràctica”.

Les seves preguntes a Déu, les seves oracions, no han estat pas vanes. Déu l’ha contestat i, al final d’un intens procés de desapropiació i ruptura, ha germinat a una nova vida, a un autèntic procés de renaixement.

- Es va reflexionar una bona estona al voltant d’aquesta lectura i, qui va voler, va donar la seva opinió o experiència, i, amb el Parenostre i l’oració final vam donar per enllestida aquesta estona.

Tornats a la sala parroquial, en fra Gonzalo ens va dissertar al voltant del que és i significa “SER POBRES D’ESPERIT”. Aquest era un titular controvertit al sí de la Fraternitat, al no tenir clar la definició real del concepte. I fra Gonzalo ens ho va aclarir, emprant paraules i pensaments del papa Francesc:

- Pobre d’esperit és qui, davant de Déu ha assumit els sentiments i les actituds dels pobres, sabent ser dòcils i disponibles a la Gràcia de Déu.

- Benaurats, “feliços”, però no en la condició demandada sinó en la successiva promesa de rebre-la com a do de Déu. No és pas un automatisme, sinó un camí de vida de seguiment del Senyor, pel qual la realitat de dificultat i aflicció es vista amb una nova i experimentada perspectiva, arran de l’actuació de la conversió.

- El Pobre d’Esperit és el cristià que no confia en ell mateix ni en les seves riqueses materials, que no s’obstina en les pròpies opinions ans al contrari, escolta amb respecte i segueix amb goig les decisions dels altres.

- Pel que fa als bens terrenals, la Pobresa d’Esperit és sobrietat, no per força renúncia, sinó capacitat de que ens agradi l’essencial de compartir, de renovar cada dia la meravella per la bondat de les coses, sense enfosquir-nos amb un consumisme ferotge, que mata l’ànima. L’actitud “més tinc, més vull” no porta mai a la felicitat sinó a l’amargor i l’angoixa.

- Pel que fa a Déu, aquesta Pobresa d’Esperit és lloança i reconeixement de que el mon és benedicció, i que l’originà l’amor del Pare. També és obertura a Ell, que és gran, perquè Ell ha volgut el mon per a totes les persones, i per a que siguem feliços.

- Si a les nostres comunitats abundessin els Pobres d’Esperit, hi hauria menys divisions i polèmiques. 
La humilitat és una virtut essencial pel que fa a la convivència a les comunitats cristianes. En aquest context, els pobres es presenten com aquells que tenen desperta la fita del Regne del Cel, gent que prefereix compartir a tenir i, sovint, agafen com a model de vida a la Verge Maria, dòcil a la voluntat del Senyor.

Enllestida la dissertació, vam seguir per la lectura de la darrera acta del curs passat, comentar com havia anat el curs passat, i una primera presa de contacte de com aniria aquest. Properament farem saber el calendari i organització del mateix.

Pau i Bé a tothom.

LA SAVIESA.

Josep M. Garcia-Picola,ofs

                                                                                                         

A continuació us escric uns pensaments savis “franciscans” que no són meus, evidentment:

- La veritable connotació de la humilitat és l’autoanul·lació…. Si als actes d’un aspirant a la salvació o els d’un servidor els manca humilitat o absència d’ego, no hi ha un anhel de salvació o de servei. El servei sense humilitat és egoisme.

- Una vida de servei ha de ser una vida d’humilitat. Qui està disposat a sacrificar la seva vida pels altres difícilment té temps per a reservar se un lloc al sol … la veritable humilitat significa el més enèrgic i constant esforç adreçat completament al servei de la humanitat.

- El silenci és un gran ajut per el cercador de la veritat. En l’actitud silenciosa, l’ànima troba el camí cap a una llum més clara ….. La nostra vida és una llarga i àrdua recerca de la Veritat i l’ànima necessita el repòs interior per a trobar tota la seva alçada.

- La lleialtat al Governador dels governadors desbanca totes les altres lleialtats i els hi dona una base intel·ligent.

- El temor no té cap lloc al nostre cor quan ens hem desapropiat de l’afecció a la riquesa, a la família i al cos … Quan deixem d’esdevenir propietaris i ens reduïm a la categoria de servidors, més humils que la pols que trepitgem, totes les pors s’esvaeixen com la boirina.

- El perfecte acompliment de l’ideal de no possessió exigeix que una persona, com els ocells, no tingui cap sostre sobre el cap, cap vestit ni cap reserva de menjar per demà.

- El servei als pobres ha estat el meu desig més profund i sempre m’ha dut enmig d’ells i m’ha permès identificar me amb ells.

A qui devem aquestes perles de saviesa franciscana? A Sant Bonaventura? A Sant Bernardí de Siena? Doncs no, a un personatge més recent, l’aniversari del seu 150 naixement celebrem el 2 d’octubre de 2019, apòstol de la pau i la no-violència, Mahatma Gandhi.

Espero no haver escandalitzat ningú amb les comparacions ecumèniques, però m’ha semblat interessant veure els vasos comunicants entre les tradicions de saviesa de la humanitat i compartir-ho amb els i les germans/es franciscans/es seglars de Catalunya, que segur tenen en bon concepte a Mohandas K.Gandhi.

Potser com a orde, ens podríem plantejar participar en algun dels petits homenatges que li faran al llarg de la propera tardor o programar alguna activitat sobre la seva herència social i espiritual, més en aquests moments en què les idees de resistència passiva, desobediència cívica i no-violència estan tan presents a nostra vida social.

- ARTICLE ESCRIT PER JOSEP M. GARCIA-PICOLA, OFS

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – SETEMBRE 2019 - NÚM. 225.