Lluís Salas Grau, OFS
Sense adonar-nos-en, ja ha passat l’estiu i comença el nou curs. Com corre el temps . . .
Aquest any l’entrada
del curs ha estat força austera, entranyable i franciscana, tal i com
m’agrada. El tercer diumenge de mes, el 22 de setembre de 2019, els germans de la Fraternitat ens vam trobar a la missa de 2/4 d’una, que, com és habitual, va ser celebrada pel
nostre assistent fra Gonzalo. Sempre és un goig per l’ànima, l’escoltar les
seves homilies i, aquesta vegada, no ha estat una excepció.
A la sortida de
l’Eucaristia i ja fora de l’església, ens vam saludar ben fraternalment i vam
passar a la sala parroquial, on vam parar taula i compartir les menges que ens
havien cuinat alguns germans i germanes a casa seva. Que Déu els beneeixi, per
ser tant bona gent.
Havent dinat, ens vam reunir a la Capella dels Màrtirs de Granollers, per a fer una estona d’oració i meditació, a càrrec del germà Luciano, que s’estrenava en aquesta apassionant tasca.
- Amb la capçalera de
“UN CAMÍ FET PARAULA”, va començar amb una ambientació on el papa Francesc
lloava el deixar-nos llegir per la Paraula, a fi de convertir-nos en
transparències vives de la Paraula que salva, testimonis de Jesús, i
anunciadors de la seva novetat. Vam continuar amb el
salm “LA PARAULA DE VIDA”, un salm engrescador de la Paraula de Déu; la lectura
de Joan 1, 1-5 9-11: “Al començament existia la Paraula, i la Paraula estava
amb Déu, i la Paraula era Déu…”; la lectura de 1R1 de la Regla no bulada de
Francesc; i l’article 9,2 de les Constitucions Generals de l’OFS.
- Seguidament una
àmplia lectura de com Francesc, ja vivint a sant Damià, va evolucionant de
manera radical pel descobriment de les seves inquietuds i aspiracions, a
l’escoltar l’Evangeli de Mateu 10, “l’Evangeli de la missió”. Veu l’Evangeli
con un moviment de Déu en igualtat vers el homes. Veu un Jesús pobre i humil,
caminant entre homes pobres i sofrents. Francesc decideix que vol viure “segons
la forma del sant Evangeli”.
Quan n’és plenament
conscient, com ens recorda en Celano, no s’hi pot estar de dir: “Això és el que
vull, això és el que cerco, això és el que, al més íntim del meu cor, desitjo
posar en pràctica”.
Les seves preguntes
a Déu, les seves oracions, no han estat pas vanes. Déu l’ha contestat i, al
final d’un intens procés de desapropiació i ruptura, ha germinat a una nova
vida, a un autèntic procés de renaixement.
- Es va reflexionar
una bona estona al voltant d’aquesta lectura i, qui va voler, va donar la seva
opinió o experiència, i, amb el Parenostre i
l’oració final vam donar per enllestida aquesta estona.
Tornats a la sala
parroquial, en fra Gonzalo ens va dissertar al voltant del que és i significa
“SER POBRES D’ESPERIT”. Aquest era un
titular controvertit al sí de la Fraternitat, al no tenir clar la definició
real del concepte. I fra Gonzalo ens ho va aclarir, emprant paraules i
pensaments del papa Francesc:
- Pobre d’esperit és qui, davant de Déu ha assumit els sentiments i les actituds dels pobres,
sabent ser dòcils i disponibles a la Gràcia de Déu.
- Benaurats,
“feliços”, però no en la condició demandada sinó en la successiva promesa de
rebre-la com a do de Déu. No és pas un automatisme, sinó un camí de vida de
seguiment del Senyor, pel qual la realitat de dificultat i aflicció es vista
amb una nova i experimentada perspectiva, arran de l’actuació de la conversió.
- El Pobre
d’Esperit és el cristià que no confia en ell mateix ni en les seves riqueses
materials, que no s’obstina en les pròpies opinions ans al contrari, escolta amb respecte i segueix
amb goig les decisions dels altres.
- Pel que fa als
bens terrenals, la Pobresa d’Esperit és sobrietat, no per força renúncia,
sinó capacitat de que ens agradi l’essencial de compartir, de renovar cada dia
la meravella per la bondat de les coses, sense enfosquir-nos amb un consumisme
ferotge, que mata l’ànima. L’actitud “més tinc, més vull” no porta mai a la
felicitat sinó a l’amargor i l’angoixa.
- Pel que fa a Déu,
aquesta Pobresa d’Esperit és lloança i reconeixement de que el mon és
benedicció, i que l’originà l’amor del Pare. També és obertura a Ell, que és
gran, perquè Ell ha volgut el mon per a totes les persones, i per a que siguem
feliços.
- Si a les nostres
comunitats abundessin els Pobres d’Esperit, hi hauria menys divisions i
polèmiques.
La humilitat és una virtut essencial pel que fa a la convivència a les comunitats cristianes. En aquest context, els pobres es presenten com aquells que tenen desperta la fita del Regne del Cel, gent que prefereix compartir a tenir i, sovint, agafen com a model de vida a la Verge Maria, dòcil a la voluntat del Senyor.
La humilitat és una virtut essencial pel que fa a la convivència a les comunitats cristianes. En aquest context, els pobres es presenten com aquells que tenen desperta la fita del Regne del Cel, gent que prefereix compartir a tenir i, sovint, agafen com a model de vida a la Verge Maria, dòcil a la voluntat del Senyor.
Enllestida la dissertació, vam seguir per la lectura de la darrera acta del curs passat, comentar com havia anat el curs passat, i una primera presa de contacte de com aniria aquest. Properament farem saber el calendari i organització del mateix.
Pau i Bé a tothom.