CAPITOL ELECTIU 2019

LLUIS SALAS GRAU, ofs.

Com qui no vol la cosa, ja han passat tres anys de la tria del darrer Consell de la nostra Fraternitat, i ara calia escollir-ne un altre. Així doncs, aquest passat diumenge 26 de maig, tots els germans professos de la Fraternitat de Granollers estàvem cridats a un nou Capítol, per a la renovació de càrrecs.

La memorable jornada va començar a 2/4 de 10, amb la Santa Missa a l’església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua del convent dels nostres germans Franciscans, els Frares Menors Conventuals; essent concelebrada per Fra Jordi Alcaraz i per Fra Francisco Pesquera. Una vegada més, l’evangeli de Sant Joan ens fa mirar dintre nostre: «Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell».

Puntual a les 11, a la sala d’actes del convent es va constituir el Capítol, presidit pel Ministre de la O.F.S. de Catalunya, el germà Carles Llompart, la germana Montserrat Linares, i Fra Francisco Pesquera. Hi érem un percentatge de germans, inclosos el Consell sortint i el “nostre” Assistent Espiritual, Fra Gonzalo Fernández-Gallardo.

Els decurs del Capítol va transcórrer de manera amena i fluida, i els germans del nou Consell van ser escollits a la primera. El bo de l’Esperit Sant ens va inspirar força.

Finalment, el nou Consell va quedar constituït pels següents germans:

- JOSEP MARIA GARCIA-PICOLA: Ministre.

- ASSUMPCIÓ CURNIELLAS: Viceministre.

- JAVIER CONEJO: Mestre de Formació.

- MARIA MUÑOZ: Tresorera.

- MANUELA REDONDO: Secretària.

- LLUÍS SALAS: Vocal de comunicacions (Xarxes socials).

- FRA GONZALO FERNANDEZ-GALLARDO: Assistent Espiritual.

                    

                               

Una vegada tots els elegits van acceptar l’ofici seguint el ritual, el Ministre de la OFS de Catalunya va confirmar l’elecció. Que l’Esperit Sant els assisteixi i il·lumini a la seva missió de servei !!

Es va continuar amb la celebració de la visita fraterna, començant per la lectura del preceptiu informe del trienni per part del ministre de la fraternitat, Josep Mª García.

Síntesi de l’informe:

• Un record molt sentit de les germanes que ens han deixat en aquest trienni: Rosa Guixà i María Guerrero.

• Els nous germans que s'hi han incorporat:

- Professió solemne: Anna Maria, i Radek.

- Professió simple: Magdalena, Claus, Miquel i Luciano.

• Vida de Pregària:

- Celebracions mensuals de l'Eucaristia amb la comunitat parroquial.

-  Oració mensual que dóna inicia a la trobada fraterna.

- Trobada amb el Bisbe de Terrassa amb motiu de la visita parroquial.

-  Participació en la pregària al bisbat de Terrassa, com ara jornades Diocesanes de l'any jubilar de la Misericòrdia el mes d'octubre de 2016.

- Participació en la celebració de les jornades anuals dels pobres, instituïdes pel papa Francesc, que solen coincidir amb la celebració de la nostra patrona Santa Isabel.

• Vida de formació:

- Preparació del congrés nacional de l'OFS Espanya 2017, amb l’elaboració de propostes i modificació d'Estatuts.

- Presència de Manolo Sánchez (responsable de formació del Consell de la nacional) i Encarnita del Pozo (exministra internacional).

- Encícliques papals actuals.

- Aspectes de actualitat de vida cristiana (Gaudete et Exultate, per Fra Gonzalo, assistent de la fraternitat), el Déu Misteri (Fra Francisco Pesquera), i aspectes bàsics de la Regla i les Constitucions.

- Testimonis, com el de Roland Fosso, explicant les seves vivències al voltant de les rutes migratòries d'Àfrica a Europa.

• Vida fraterna:

- Celebració mensual amb un dinar fraternal, en comunió espiritual i material amb els cristians de tots els temps.

- Sortides amb els germans per tenir espais de convivència: Puiggraciós, Cracòvia, Gandia, Olot i Girona.

- Compartir experiències que els germans han tingut a l’estiu: Lourdes, Assís, Polònia, Croàcia, Colòmbia, Astúries, Bulgària ...

- Donar acompanyament espiritual i humà als joves de la JuFra, i en celebració a Granollers de la trobada nacional al març de 2017.

• Vida de Caritat:

- Ajuda als projectes solidaris que fixa la fraternitat: apadrinament d'un nen de Colòmbia.

- Donatiu a les germanes Carmelites de la Torreta, ajudes a l'Església necessitades, a Casa Guadalupe de Sabadell (Centre d'acollida de mares monoparentals), al Cenacle del Montseny (Centre d'acollida de persones amb problemes d'addiccions) i al Centre de malalts terminals de Palma de Gandia que porten els germans de la TOR.

- Participació a les activitats solidàries que organitza la Parròquia: El cafè franciscà (espai d'acollida, convivència i alimentació espiritual i material als beneficiaris, La Llar (acollida per a homes sols i en situació d'exclusió social que la Parròquia ha obert el 2018 i actualment té 3 residents, ajuda puntuals a famílies amb problemes econòmics greus.

• Agraïm de tot cor, el suport espiritual i d'organització que rebem del nostre assistent, Fra Gonzalo, i també dels frares del convent, especialment de Fra Jordi i Fra Antoni, com es va poder apreciar a la trobada nacional de l'JuFra i a l'Assemblea de l'OFS de Catalunya.

Durant aquest trienni s'han treballat temes espirituals: La Misericòrdia, els murs de la indiferència, la nostra transformació per construir una nova Església, l'acollida als germans de la fraternitat, el significat de ser penitents al segle XXI ... ..


Tot seguit es va passar a precs i preguntes, on vam debatre de manera ben activa al voltant de la manca de vocacions joves, i de l’entorn poc espiritual de la nostra societat.

Vam acabar la jornada amb el nostre habitual dinar compartit i un cant religiós d’acomiadament.


Personalment, vull fer constar que he emprat informació facilitada pel germà Javi Conejo: moltes gràcies, Javi !!

Pau i Bé a tothom.

RECORDATORI CAPITOL ELECTIU 2019

Assumpció Curniellas Mompart, OFS

Pau i Bé,

Recordar-vos que aquest proper diumenge, 26 de maig, tenim la reunió fraterna del 4art. diumenge, però amb horari i contingut diferent del què és habitual: 

A les 9:30 h. Eucaristia 

A LES 11:00 H. CAPÍTOL ELECTIU

A les 13:30 h. Dinar compartit

És molt important l'assistència aquesta reunió per poder escollir els membres del consell de la nostra fraternitat per els propers tres anys.

Fins diumenge si Déu vol. 

Una abraçada. 

Sussi 

MAGDALENA & TOMÁS.

FRA JOAQUIM RECASENS, OFM

És Pasqua... Permeteu-me dues facècies facilones i dolentes:

· Què tal la Magdalena? Boníssima i tendra, quin pa de pessic tan esponjós. He dit Magdalena... no magdalena.

· Tomás? Què Tomás? Pues jo un gin tònic... Y tu?

Sí. Dos grans personatges del Diumenge de Pasqua. I en tots dos m'hi veig reflectit. Tan humans, tan porucs, tan autèntics... M'hi veig tan retratat. Sempre he dit que és més fàcil ser deixeble de Jesús l'any 2019 que no pas ser-ho com a contemporani seu, perquè poc o molt, assumeixo la fe tramesa per l'Església i la Tradició, perquè si no... Què hagués fet jo en el seu lloc?

A la pobra Maria de Magdala se li han endut al seu Senyor. Ha anat a l'hort i no ha trobat al seu Senyor. Què farà ara? A qui seguirà? Qui l'estimarà com ho havia fet Ell? Fins i tot confon a l'encarregat de l'hort amb el seu Senyor. I això perquè es produí a l'hort. Si el lloc hagués estat un taller, l'hagués confós amb el mecànic; en un quiròfan qui sap si no l'hagués confós amb un metge o amb un infermer... Que li va costar a la pobra Maria Magdalena entendre que Jesús havia ressuscitat. Però ara, poseu-vos en la seva pell... Qui pot assumir una realitat d'aquesta envergadura?

Els deixebles de Jesús, que al cap i a la fi, són els seus companys, que són aquells que amb ella han recorregut tots els camins que uneixen Galilea i Jerusalem, ja sigui baixant per Sicar o per Jericó, s'ho prenen com una bogeria quan la Magdalena s'ho diu: Aquesta noia no està bé! I han d'anar al lloc per verificar-ho. I perdoneu-me, se'ls cura el restrenyiment si és que en tenien. M'explico, no? Els íntims de Maria Magdalena dubten del seu testimoni. I són els íntims. De què ha servit tota aquella proximitat al costat del Mestre?

I Tomàs? Estimo tant el testimoniatge de Tomàs... La professió de fe més bella i entranyable de tot el Nou Testament: "Senyor meu i Déu meu". Sí, ja sé que Jesús lloa la fe del centurió com la fe més gran que ha trobat a Israel. També sé que entre Tir i Sidó hi ha una dona que és lloada per la grandesa de la seva fe i a més es pagana, com el centurió. Però és que Tomàs dubta dels seus més íntims, d'aquells que des de que coneixen Jesús són u al voltant del Mestre. No se'ls creu. De cap de les maneres. I els diu que ha de tocar i copsar la Resurrecció, amb les seves pròpies mans, com a prova evident de tot allò que li diuen. De què, carai, ha servit tot el que s'ha viscut fins aleshores?

Per a mi ha servit de molt. Agraeixo tant l'abandonament de Jesús per part dels seus deixebles en l'hort de Getsemaní, li agraeixo tant a Pere la seva traïció i la seva reiterada negació, agraeixo tant els dubtes d'aquells qui semblava que no havien de dubtar, els agraeixo tant la seva por i les seves reticències... No us imagineu com els ho agraeixo. Cert, això no és el que s’hauria hagut de fer. Més aviat al contrari... Però és que intento posar-me en les seves sandàlies i en la seva roba i no ho aconsegueixo. Voldria ser capaç de posar-me dins la roba íntima, la roba interior d'ells, i dic la roba íntima perquè és la que toca la pell perquè estic segur, vaja, n'estic convençut de que la textura de la pell tant de Maria Magdalena com la de Tomàs es va veure mudada quan varen viure l'experiència del Diumenge de Pasqua. I de la mateixa manera que els agraeixo els seus dubtes, ara també els envejo allò que pogueren viure. I això no té preu.

I la meva gratitud i la meva enveja tenen una síntesi. Es tracta de quan i com em miro a mi mateix. Dubto, tinc por, vaig a les palpentes... I quan penso que els més íntims de Jesús, aquells que el veien, sentien i vivien cada dia, han passat el mateix que jo, m'assereno i la seva experiència em conforta perquè intento, amb el degut respecte, fer-la meva. I em sento molt més a prop d'ells que varen viure el que jo visc i no em queda més remei que acceptar que ells, els deixebles de Jesús, són els meus intermediaris, els meus mitjancers... i em sento germà d'aquells que generaren la inabastable i estimada tradició de l'Església, aquella Església de la qual Francesc i Clara volen formar-hi part i que res els allunyi d'ella.

I és que a mi em passa com a Maria Magdalena i a Tomàs. Però voldria arribar on ells han arribat, a ser un referent de l'Encarnació de Déu en Jesús i de la seva Resurrecció.

Magdalena i Tomàs, vosaltres que sou qui sou i esteu on esteu: Pregueu per nosaltres !!

- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOAQUIM RECASENS, OFM

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

APARICIÓ DEL FILL RESSUSCITAT A LA MARE.

BALBINA BIRBA CUFFI, OFS

No és cap dogma de fe ni està escrit enlloc, però sens dubte que Jesús es va aparèixer, després de ressuscitar, primerament a la seva Mare. Aquesta trobada entre Mare i Fill, després de ressuscitat fou massa íntima per compartir-la amb tota la humanitat ...

Sant Vicenç Ferrer ens ofereix una descripció, basada en les seves meditacions, força curiosa de l’actitud de Maria, de la que podem retenir el fet de la immensa confiança que Ella va posar en les paraules del seu Fill Diví, i de la comprensió del misteri de Jesús a la llum de les Escriptures.

La Mare de Déu estava completament segura de la Resurrecció del seu Fill, ja que Ell mateix li havia comentat en diverses ocasions què passaria, però Ella ignorava l’hora que tindria lloc aquest fet, ja que enlloc en parla. Maria es va passar tota la nit del dissabte reflexionant quina devia ser aquella hora tan esperada.

Sabent que David és aquell dels profetes que més va parlar de la Passió de Nostre Senyor, la Mare de Déu va llegir i rellegir amb lupa tots els salms per veure si hi trobava alguna indicació de l’hora de la Resurrecció de Jesucrist, però no hi va pas trobar res al respecte.

De totes maneres, al salm 56, David, parlant com si fos del Pare al seu Fill, diu: “Desperta’t glòria meva, desperta’t arpa i cítara “ i el Fill respongué: “Em despertaré a l’aurora ...” Aquesta va ser la gran pista que va tenir Maria, de la Resurrecció del seu Fill, i ens podem imaginar el neguit que va envair el seu cor esperant que arribés l’aurora d’aquell gloriós diumenge ...

I mentre Jesús s’apareix als deixebles, Maria medita en el seu cor tots aquells fets que com a Mare del Salvador, conseqüència del seu FIAT, ha viscut en primera persona. Més endavant, s’unirà a tota la “colla” per seguir el camí iniciat pel seu Fill, Nostre Senyor Jesucrist.

Jesús mai no va abandonar la seva Mare ...

- ARTICLE ESCRIT PER BALBINA BIRBA CUFFI, OFS

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

UNA NOVADORA FOTOGRAFIA CREATIVA

FRA VALENTÍ SERRA, OFMCAP.

Enguany la Custòdia Franciscana del Marroc celebra un any jubilar en l’escaiença del VIII centenari de l’arribada al Nord d’Àfrica dels primers framenors que, l’any 1219, foren enviats des d’Itàlia per sant Francesc d’Assís.

El papa Francesc s’ha fet present al Marroc en aquesta commemoració i, coincidint amb els actes jubilars dels vuit segles d’aquesta presència franciscana, l’església dels framenors de Rabat el dia 30 de març acollia la presentació d’aquests bells llambreigs fotogràfics inspirats en les estrofes del Càntic de les Criatures.

Sor Isaura Marcos, clarissa del monestir Pedralbes, a través de la seva novadora fotografia creativa ens abasta el tornassol que reflecteix els més bells colors de la poesia franciscana a partir dels continguts de les estrofes del poema del Germà Sol que, l’estiu de 1224, començà a compondre sant Francesc d’Assís i que culminà, malalt i pràcticament cec, la tardor de 1226, molt poc abans del seu traspàs.

Sor Isaura a través de la seva tècnica fotogràfica aconsegueix «pintar» amb la llum reflectida en miralls que, molt hàbilment i sense retocs, sobreposa un conjunt d’expressives imatges captades servint-se d’espills i que ella redimensiona en el mirall de la vida quotidiana.

Cal ressenyar, també, l’interès dels textos complementaris que acompanyen les fotografies, en primer lloc el davantal introductori escrit pel custodi de Marroc, fra Manuel Corullón (p. 7³10) on malda per ressituar el Càntic de les Criatures en el context contemporani de la Laudatosi del papa Francesc; després, esmentar la bella reinterpretació del text sant franciscà efectuada per Rosa Rodríguez Branchat (p. 11³163), a partir del missatge irradiat per les novadores fotografies de Sor Isaura.

Finalment comptem, encara, amb un epíleg elaborat per Belén Martrat (p. 5³169), investigadora del CSIC, que analitza la dimensió científica d’aquesta novadora tècnica fotogràfica que, en nombroses ocasions l’autora realitza a partir del marc extraordinari que li aporta l’arquitectura del claustre del monestir de Pedralbes, segurament el claustre gòtic més gran del món i, per aquesta raó, suggeridor d’immensitat, bellesa, bé i pau.

- ARTICLE ESCRIT PER FRA VALENTI SERRA, OFMCAP,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.