UNA NOVADORA FOTOGRAFIA CREATIVA

FRA VALENTÍ SERRA, OFMCAP.

Enguany la Custòdia Franciscana del Marroc celebra un any jubilar en l’escaiença del VIII centenari de l’arribada al Nord d’Àfrica dels primers framenors que, l’any 1219, foren enviats des d’Itàlia per sant Francesc d’Assís.

El papa Francesc s’ha fet present al Marroc en aquesta commemoració i, coincidint amb els actes jubilars dels vuit segles d’aquesta presència franciscana, l’església dels framenors de Rabat el dia 30 de març acollia la presentació d’aquests bells llambreigs fotogràfics inspirats en les estrofes del Càntic de les Criatures.

Sor Isaura Marcos, clarissa del monestir Pedralbes, a través de la seva novadora fotografia creativa ens abasta el tornassol que reflecteix els més bells colors de la poesia franciscana a partir dels continguts de les estrofes del poema del Germà Sol que, l’estiu de 1224, començà a compondre sant Francesc d’Assís i que culminà, malalt i pràcticament cec, la tardor de 1226, molt poc abans del seu traspàs.

Sor Isaura a través de la seva tècnica fotogràfica aconsegueix «pintar» amb la llum reflectida en miralls que, molt hàbilment i sense retocs, sobreposa un conjunt d’expressives imatges captades servint-se d’espills i que ella redimensiona en el mirall de la vida quotidiana.

Cal ressenyar, també, l’interès dels textos complementaris que acompanyen les fotografies, en primer lloc el davantal introductori escrit pel custodi de Marroc, fra Manuel Corullón (p. 7³10) on malda per ressituar el Càntic de les Criatures en el context contemporani de la Laudatosi del papa Francesc; després, esmentar la bella reinterpretació del text sant franciscà efectuada per Rosa Rodríguez Branchat (p. 11³163), a partir del missatge irradiat per les novadores fotografies de Sor Isaura.

Finalment comptem, encara, amb un epíleg elaborat per Belén Martrat (p. 5³169), investigadora del CSIC, que analitza la dimensió científica d’aquesta novadora tècnica fotogràfica que, en nombroses ocasions l’autora realitza a partir del marc extraordinari que li aporta l’arquitectura del claustre del monestir de Pedralbes, segurament el claustre gòtic més gran del món i, per aquesta raó, suggeridor d’immensitat, bellesa, bé i pau.

- ARTICLE ESCRIT PER FRA VALENTI SERRA, OFMCAP,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

VERÒNICA ANTAL

FRA JOSEP MARIA SEGARRA, OFMCAP

L'Església de Romania s'ha vestit recentment de festa per la beatificació de la nostra germana de l'Orde franciscà seglar, Verònica Antal (1935 1958). És la primera beata romanesa que ha estat proposada com a model oficial de santedat i la segona de la família franciscana, després de la beatificació el 1988 del caputxí fra Jeremies de Valàquia. Ambdós beats són molt estimats i venerats tant per ortodoxos com per catòlics, i han esdevingut dos referents ecumènics en el camí de la unitat dels cristians en aquell país.

Verònica havia nascut el 7 de desembre de 1935 a Nisiporesti, Botesti, a la zona de Moldova, de família catòlica, filla de Gheorghe i Eva i la més gran dels quatre germans. Forta físicament, intel·ligent i pietosa, molt sociable i expansiva, fruïa tant en les festes populars del llogarret com en les funcions sagrades. Es feia amb tothom, fossin ortodoxos o catòlics, joves, grans i infants. Després de quatre anys d'escola, treballà al camp com els altres pagesos de la rodalia i aprengué a teixir i cosir. Col·laborava en les diverses activitats de la seva parròquia, regida pels framenors conventuals presents a Moldàvia des del s. XIII i d'ells aprengué a conèixer i estimar sant Francesc i l'espiritualitat franciscana.

Als 16 anys ingressà a l'Associació Mariana fundada per sant Maximilià Kolbe. Poc després hauria volgut consagrar se a Déu en les germanes franciscanes d'Assís, conegudes popularment com del “Ciglio”, congregació unida als conventuals, però no pogué per la supressió dels ordes religiosos a Romania amb el règim comunista.

Acollint la proposta del seu director espiritual, el conventual fra Alois Donea, s'inscriví al Terç Orde Franciscà i optà per consagrar se a Déu amb el vot privat de castedat. Sovint s'aixecava a les 4 del matí i amb d'altres joves veïns caminava els vuit quilòmetres que els separava de l'església més propera per a participar de l'eucaristia i dels altres actes de pietat propis del temps.

Com a catequista, s'entenia bé amb els infants i adolescents, la mainada anava sempre darrere seu. De gran sensibilitat social visitava i confortava els malalts i els vellets, així com ajudava tant com podia els més pobres del poble.

Moria el 24 d'agost de 1958, el mateix dia de la seva Confirmació, en mans d'un jove que havia intentat abusar d'ella quan tornava a casa. “Santa Verònica”. Així fou anomenada de seguida pels cristians del seu poble i de les rodalies. El seu sepulcre ha estat constantment visitat per ortodoxos i catòlics, i la seva “Causa”, iniciada i promoguda pels franciscans conventuals. La nostra germana Verònica Antal fou beatificada el 22 de setembre passat a Nisiporesti. Beata Verònica, germana, companya, intercedeix pel nostre terç Orde i per la plena comunió entre tots els batejats.

- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOSEP MARIA SEGARRA, OFMCAP,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

G. K. CHESTERTON Y LA ORDEN FRANCISCANA SEGLAR

FRA FRANCISCO PESQUERA, OFMCONV.

En una conversación con uno de los voluntarios que acuden, frecuentemente, por nuestro centro “San Francisco de Asís” me comentó que había leído, hacía poco, la biografía que Gilberth K. Chesterton escribió sobre San Francisco y publicada en la Editorial Juventud en 1925 del que luego se han hecho varias ediciones. Le comenté que conocía algún artículo suyo pero que nunca había tenido la oportunidad de tener ese libro. Y fue gracias a su gentileza como esta biografía llegó a mis manos.

Si alguno recuerda haber leído biografías de San Francisco con una literatura sencilla y directa no es el caso de Chesterton quien usa su estilo peculiar de los ensayos, eso sí con más entusiasmo, ya que es la primera obra que escribe después de su conversión al catolicismo. Tal como se lee en la contraportada del libro esta obra ha sido calificada como “libro de fuego”, porque une a su estilo polémico la ternura y analiza el carácter positivo y luminoso del santo. Francisco para Chesterton: “fue un asceta pero no fue sombrío, más bien, una persona menor que proyectaba luz sobre los mayores”

Lo que realmente me ha llevado a escribir sobre esta obra de Chesterton es el hecho que al hablar de la figura de San Francisco hable también de sus seguidores y, de una manera particular de lo que llama “la orden tercera”. Para él, el seguimiento de la espiritualidad del santo no es patrimonio exclusivo de los monjes y de los frailes sino que ha sido inspiración de multitudes de hombres y mujeres casados o sol-teros, que vivían como nosotros, pero con una espiritualidad propia. Aquella gloria matutina que san Francisco extendió por cielo y tierra se ha posado, sobre multitud de techos y en multitud de aposentos.

En una sociedad como la nuestra, se ignora a estos seguidores de San francisco y menos a aquellos más conocidos: “Si nos imaginamos ver por la calle una procesión de la Orden Tercera de San Francisco, las figuras famosas nos sorprenderán más que las singulares. Allí cabalga san Luis, el gran rey, señor de la alta justicia, cuyas balanzas se inclinan en favor del pobre. Y Dante, coronado de laurel, el poeta que en su vida de pasiones cantó las alabanzas de Nuestra Señora la Pobreza, cuyo traje gris está, por dentro, forrado con púrpura gloriosa. Serían revelados grandes nombres de toda suerte, aun de los siglos más recientes y racionalistas. El gran Galvani, por ejemplo, el padre de la electricidad, el mago que ha construido tantos modernos sistemas de estrellas y de sonidos. Un séquito tan variado bastaría para probar que San Francisco no carecía de simpatía por los hombres corrientes”. Naturalmente que Chesterton no es tan exhaustivo como es el hno. Ministro General Tibor Kauser, cuando dirige la carta a la OFS y a JUFRA, con motivo de los 40 años de la Regla ni, como es natural, nombra a Verónica Antal, última de esta estela, beatificada el 22 de septiembre de 2018. Con este “admirable y variado florecimiento de la santidad seráfica – continúa Tibor Kauser - la Tercera Orden Franciscana ha demostrado ser necesaria para la plena expresión de nuestro carisma”.

- ARTICLE ESCRIT PER FRA FRANCISCO PESQUERA, OFMCONV.,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

TROBADA DELS FILLS D’UN MATEIX DÉU.

Lluís Viñas, ofs

Commemorant el 800 aniversari de la trobada entre el sultà Malik al-Kamil i sant Francesc d’Assís a Damietta, el passat dia 30 de març, organitzada per l’Orde Franciscà Seglar de sant Antoni de Pàdua, va tenir lloc, a la sala IFAC, del convent dels frares franciscans, de Barcelona, carrer de Santaló, 80, una xerrada entre dos persones emigrants: un catòlic i un musulmà.

El musulmà va estar representat pel senyor Aliou Safiatou Diallo, periodista, de la República de Guinea; el catòlic pel senyor Christian Daniel Fernández Cárdenas, llicenciat en filosofia, de Perú, i la coordinació va córrer a càrrec de la senyora Balbina Birba Cuffí, ofs.

La conferència va estar dividida en 7 parts:

1. Una introducció, que va versar sobre la trobada del sultà i del sant, i la presentació dels dos conferenciants.

2. Els països d’origen dels dos convidats: el propi país, la seva cultura, religió i realitat, i les causes de les migracions.

3. Espanya com a punt de trobada: la realitat espanyola, l’opinió, visió d’ambdues religions i el coneixement de “l’altre” religió per a cadascun dels conferenciants.

4. La trobada amb l’altre: l’admiració i la coincidència amb l’altre, i el reconeixement dels vertaders enemics (gnosticisme, ateisme, nihilisme ...).

5. La fraternitat com a fita: semblances i diferències (dejuni, oració, almoina ...), i una crida a la conciliació.

6. Preguntes

7. Acomiadament

La xerrada va començar a les 11 del matí i va acabar a les 13,15. Es varen aclarir moltes similituds i diferències entre ambdues religions.

Hi va haver-hi força assistència de públic i de participació.

- ARTICLE ESCRIT PER LLUÍS VIÑAS, OFS

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.

La Figura de María según san Lucas: La llena de Gracia

DESDE MI RINCON.

Francisco Javier Conejo, ofs

Con razón se le ha llamado a Lucas el evangelista de la Virgen. Es también el evangelista de los pobres, de la misericordia, del espíritu Santo y el más feminista.

Lucas aporta muchos detalles sobre María que ignoran los otros evangelistas.

El Evangelio de Lucas ofrece todo una serie de temas importantes para una espiritualidad mariana: la vocación de maría, su fe, su pobreza, su dimensión contemplativa, su disponibilidad al plan divino, perfecta discípula de Jesús y tantos otros.

Estos temas pueden agruparse en torno a los acontecimientos principales de la vida de María: anunciación; visitación; nacimiento de Jesús; Presentación de Jesús en el templo; manifestación de Jesús en el templo a la edad de 12 años; María en la vida pública de Jesús; presencia de maría en la primitiva comunidad de Jerusalén (Hch 1,14).

Con pocos rasgos, pero con mano maestra, Lucas traza la fisonomía espiritual de la Virgen María. Se perfila su grandeza espiritual en contraste maravilloso con su humilde condición humana. No se describe sus antepasados, ni siquiera se consigna el nombre de sus padres. Ella misma se coloca entre los humildes, entre los pobres, tal vez entre los despreciados de este mundo. Así interpretan algunos las palabras del magníficat: “Porque ha mirado la pequeñez de su esclava” (1,48).

Pero de parte de Dios es saludada como la agraciada, la colmada de gracia. Es la favorecida de Dios, la que ha hallado gracia ante Dios (1,28-30). De modo enfático se le anuncia una protección y una asistencia especial de Dios: “El Señor está contigo” (1,28). Palabras de significado teológico que se han dirigido a los grandes personajes del A.T.: Isaac, Jacob, Moisés, Josué, Saúl, David… En el AT nunca se dirige a una mujer.

Fe de María.

Lucas nota cuidadosamente la fe de María, su reflexión interior, sus dificultades y la exalta: “Dichosa tú que has creído” (1,45). María se muestra dócil a la Palabra de Dios y acepta el designio divino (1,38). Isabel la proclama dichosa por su fe y Jesús llama bienaventurados a los que escuchan la Palabra de Dios y la guardan (11,28). María fue precisamente la persona que supo acoger y meditar en su corazón los hechos y dichos de Jesús (2,19-51).

Dimensión contemplativa.

María no siempre comprendía el comportamiento de Jesús o sus palabras, pero meditaba sus hechos y dichos. Los guardaba en su corazón y los confrontaba con las profecías y textos del AT. A través de la reflexión y la meditación iba recibiendo la luz del espíritu para comprender la persona y misión de su Hijo. También en esto María es figura y tipo de la Iglesia, que de escuchar y meditar la Palabra de Dios, acogerla en su corazón, proclamarla, hacerla vida en los demás.

El mes de Mayo, mes de María.

- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO JAVIER CONEJO, OFS

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.

ANY 24 – MAIG 2019 - NÚM. 222.